Política
Salgado ultima la darrera oferta de finançament amb la intenció que els territoris li donin el sí aquest cap de setmana
Andalusia i Madrid negocien encara a partir del model esbossat per Solbes el 2008
Aquest cop és el govern de José Luis Rodríguez Zapatero el que té pressa a treure’s la discussió del damunt. Després d’haver permès que el debat del finançament s’hagi convertit en la cançó de l’enfadós des de fa més d’un any, la vicepresidenta segona, Elena Salgado, ara vol demostrar que és disciplinada i que està fent el que calgui per complir fil per randa l’enèsim compromís de Zapatero de liquidar el debat territorial en l’horitzó del 15-J. Així que tot apunta que Salgado manté el calendari i pretén reunir el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) dimarts o dimecres de la setmana vinent.
Només cal una darrera empenta per convèncer els indecisos, que es produirà en les pròximes 48 hores, segons asseguren fonts coneixedores de la negociació. Si és capaç de salvar els darrers obstacles, situats sobretot als despatxos de la Generalitat, l’objectiu és que demà divendres a la nit s’enviï la darrera oferta sobre xifres i model perquè els governs autonòmics la puguin avaluar de cara a la reunió del CPFF.
Aquests són els desitjos de l’executiu central, repetits ahir un cop més per la vicepresidenta segona als passadissos del Congrés. Però la realitat és tossuda i els darrers missatges enviats pel govern català no sembla que hagin de facilitar el compliment dels terminis. Això explicaria que la Moncloa es reservi la possibilitat d’allargar el debat uns dies més, “sense anar més enllà d’aquest mes de juliol”, subratllen els col·laboradors de Zapatero.
Perquè tenen molt clar que no convocaran el CPFF sense un “ampli acord” –ja no s’aspira a la unanimitat– i això implica convèncer Catalunya i Andalusia per garantir-se que el seu sí arrossegarà la majoria de territoris que estan pendents d’aquesta negociació. I mentre això no arriba, el que segur que no faran és reunir les comunitats per escenificar un fracàs. Per això mantenen la sensació d’ultimàtum i intenten no verbalitzar si hi haurà un altre ajornament per no perdre força en la negociació.
Mentrestant, en el mapa autonòmic regna la sospita que Salgado no només no ha fet ni un retoc al model heretat per Solbes a l’abril, sinó que continua negociant sobre la base de l’únic sistema plasmat el desembre del 2008. Així ho confirmaven ahir fonts de la Junta d’Andalusia, l’endemà que la consellera Carmen Martínez Aguayo es reunís amb el secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña. “Des de dimarts ja no dubtem que es manté el model i que l’únic que està en l’aire són els recursos addicionals”, diuen. És a dir, que els 9.000 milions que l’Estat posarà de més, i que alguna font eleva a 12.000, viatgen sobre els mateixos rails traçats per Solbes.
La comunitat de Madrid també confirma que l’única negociació amb Salgado des que a l’abril va assumir la vicepresidència econòmica ha girat sobre el document Solbes. Des del govern d’Esperanza Aguirre, però, protesten per la seva “marginació” en l’últim esprint negociador. Des d’una reunió sorpresa entre Salgado i Aguirre al juny, fonts de la conselleria d’Economia confessen que ja no han tornat a ser consultats, però que tenen la promesa que continua “vigent” el guió de Solbes.
Idèntica sensació tenia el líder d’ERC al Congrés, Joan Ridao, després d’una trobada de mitja hora amb Salgado. Ridao sospita que Salgado prima l’esquer d’una xifra que permeti vendre el sí al model i s’oblida de l’arquitectura global del sistema, que és la base dels recursos. ICV avala la por que el model final depengui ara de la xifra i no que la xifra sigui la resultant del model, com deia Solbes.
Només cal una darrera empenta per convèncer els indecisos, que es produirà en les pròximes 48 hores, segons asseguren fonts coneixedores de la negociació. Si és capaç de salvar els darrers obstacles, situats sobretot als despatxos de la Generalitat, l’objectiu és que demà divendres a la nit s’enviï la darrera oferta sobre xifres i model perquè els governs autonòmics la puguin avaluar de cara a la reunió del CPFF.
Aquests són els desitjos de l’executiu central, repetits ahir un cop més per la vicepresidenta segona als passadissos del Congrés. Però la realitat és tossuda i els darrers missatges enviats pel govern català no sembla que hagin de facilitar el compliment dels terminis. Això explicaria que la Moncloa es reservi la possibilitat d’allargar el debat uns dies més, “sense anar més enllà d’aquest mes de juliol”, subratllen els col·laboradors de Zapatero.
Perquè tenen molt clar que no convocaran el CPFF sense un “ampli acord” –ja no s’aspira a la unanimitat– i això implica convèncer Catalunya i Andalusia per garantir-se que el seu sí arrossegarà la majoria de territoris que estan pendents d’aquesta negociació. I mentre això no arriba, el que segur que no faran és reunir les comunitats per escenificar un fracàs. Per això mantenen la sensació d’ultimàtum i intenten no verbalitzar si hi haurà un altre ajornament per no perdre força en la negociació.
Mentrestant, en el mapa autonòmic regna la sospita que Salgado no només no ha fet ni un retoc al model heretat per Solbes a l’abril, sinó que continua negociant sobre la base de l’únic sistema plasmat el desembre del 2008. Així ho confirmaven ahir fonts de la Junta d’Andalusia, l’endemà que la consellera Carmen Martínez Aguayo es reunís amb el secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña. “Des de dimarts ja no dubtem que es manté el model i que l’únic que està en l’aire són els recursos addicionals”, diuen. És a dir, que els 9.000 milions que l’Estat posarà de més, i que alguna font eleva a 12.000, viatgen sobre els mateixos rails traçats per Solbes.
La comunitat de Madrid també confirma que l’única negociació amb Salgado des que a l’abril va assumir la vicepresidència econòmica ha girat sobre el document Solbes. Des del govern d’Esperanza Aguirre, però, protesten per la seva “marginació” en l’últim esprint negociador. Des d’una reunió sorpresa entre Salgado i Aguirre al juny, fonts de la conselleria d’Economia confessen que ja no han tornat a ser consultats, però que tenen la promesa que continua “vigent” el guió de Solbes.
Idèntica sensació tenia el líder d’ERC al Congrés, Joan Ridao, després d’una trobada de mitja hora amb Salgado. Ridao sospita que Salgado prima l’esquer d’una xifra que permeti vendre el sí al model i s’oblida de l’arquitectura global del sistema, que és la base dels recursos. ICV avala la por que el model final depengui ara de la xifra i no que la xifra sigui la resultant del model, com deia Solbes.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.