"Ara tothom el troba fantàstic"

No viuen junts en un pis fent-se la punyeta l'un a l'altre, com els pintava Polònia fins la temporada passada, però els dos expresidents vius de la Generalitat continuen donant guerra, cadascú des de la seva oficina –a només sis travessies l'una de l'altra– i amb el plus de popularitat que els ha donat la retirada del poder. "Ara tothom el troba fantàstic", resumeix amb una rialla Carme Alcoriza, responsable de l'oficina de Jordi Pujol.

La cap de gabinet va atendre divendres l'AVUI.cat, enmig del tràfec que representava que l'expresident hagués estat fora tres dies pel viatge al Marroc, on va ser tractat com si encara fos el màxim dirigent de Catalunya. Hi va anar per a l’assemblea anual del consell d’administració de la Universitat Al Akhawayn d’Ifrane, del qual és membre, però també es va entrevistar amb André Azoulay, conseller del rei Mohamed VI, i Abbas El Fassi, primer ministre, a més dels ministres d’Exteriors, d'Indústria i d'Energia i l’ambaixador espanyol. Aquesta vegada, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), partit del qual encara és el gran referent, va fer públic el balanç del viatge i dues fotografies.

Al Marroc, cada any
"No sempre són de tant nivell, però fa força viatges. I al Marroc hi va cada any, perquè sempre va donar molta importància a les relacions amb aquest país i els contactes no s'han perdut", explica la cap de gabinet. Afirma que l'oficina treballa amb autonomia total, sense coordinar els viatges rellevants amb Presidència. "No cal. Cadascú té la seva agenda. I a la Generalitat els sembla molt bé l'activitat del president Pujol", puntualitza. De fet, els desplaçaments es fan amb la màxima discreció: amb només un escorta i, en alguns casos, amb un encarregat de protocol de CDC, no institucional.

A la tornada del Marroc, a l'oficina del Passeig de Gràcia s'hi acumulaven afers que calia despatxar, un per un. "Fa 39 anys que hi treballo i sé el que vol, però el president sempre té l'última paraula i vol decidir personalment", assegura Alcoriza. La premissa és "dir que sí a totes les peticions". Només es descarta el que l'agenda fa "realment impossible": no es pot ser a dos llocs alhora. L'expresident "continua volent saber què pensa la gent, les associacions, els empresaris, els estudiants, els ajuntaments. I no diu mai que no a algú que el vulgui conèixer".

En els últims quinze dies, després de les eleccions europees, Pujol no ha estat solament al Marroc, sinó que també ha visitat Brussel·les, com fa sovint. S'hi ha entrevistat amb el president del l'Eurocambra, Hans-Gert Pöttering, amb qui fa uns mesos va tenir un estira-i-arronsa pel menyspreu del parlamentari alemany cap al català.

Dels ministres als gegants que es 'casen'
Malgrat els viatges d'alt nivell que encara té a l'agenda, no hi ha compromís petit per a l'expresident, que sempre ha presumit de conèixer el país millor que ningú i vol seguir sent a tot arreu. Presenta i prologa molts llibres i va a moltes escoles. L'acte més curiós es recorda a la seva oficina va ser el juliol de l'any passat, quan va fer de padrí de casament dels gegants dels Amics de Pau Casals, entitat d'Hamburg desplaçada a Barcelona per celebrar la cerimònia a Santa Maria del Mar.

L'activitat de l'encara molt honorable –se li conserva el tractament– queda reflectida, i complementada, amb els articles que escriu i publica a la web del Centre d'Estudis Jordi Pujol, on exposa reflexions sobre l'actualitat política i sobre les seves trobades amb col·lectius diversos. El mateix paper fa la web de Pasqual Maragall, però totes dues són extraoficials: les dades oficials sobre la composició, la localització i la funció de les oficines d'un i altre expresident vius es troben al web de la Generalitat des que, l'any 2003, es va regular l'estatut d'aquesta figura, inexistent fins ara a Catalunya tret del període de Josep Tarradellas.

Hermetisme a l'oficina de Pasqual Maragall
Sobre l'activitat de l'expresident Pasqual Maragall, també molt intesa, no es poden aportar més detalls perquè el cap de la seva oficina, Jordi Serra, s'hi ha oposat. La resposta, negativa, es va obtenir després d'insistir-hi, ja que els responsables de l'oficina es van limitar inicialment a deixar la petició pendent, sense contesta, després de dues converses amb una persona de l'equip i de l'enviament d'un correu electrònic amb les preguntes per escrit. Serra va considerar, textualment, que la negativa no requeria "cap explicació".