Política

Mas inclourà el dret a decidir sobre infraestructures i concert econòmic al programa de CiU si el TC retalla l'Estatut

Admet que si la sentència es adversa, quedarà demostrat que l'estat de les autonomies "està arribant a una estació de final de trajecte"

El pre­si­dent de CiU, Artur Mas, ha anun­ciat en una entre­vista a l'ACN que un dels eixos del seu pro­grama elec­to­ral per a les pro­pe­res elec­ci­ons serà el dret a deci­dir en cas que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC) reta­lli l'Esta­tut. És més, el pro­grama con­cre­tarà dues qüesti­ons sobres les quals la fede­ració creu que hi ha prou con­sens, com són les infra­es­truc­tu­res i el con­cert econòmic. Mas ha admès que si la sentència es adversa, que­darà demos­trat que l'estat de les auto­no­mies "està arri­bant a una estació de final de tra­jecte". Per això, caldrà 'fer alguna altra pro­posta dife­rent perquè Cata­lu­nya pugui seguir evo­lu­ci­o­nant des del punt de vista del seu auto­go­vern'.

Davant l'esce­nari pro­ba­ble, segons Mas, d'una sentència contrària a l'Esta­tut, el pre­si­dent de CiU ha opi­nat que es podrà cons­ta­tar que l'estat de les auto­no­mies "ha donat el que ha donat de sí". "S'ha fet una part del camí, però és evi­dent que tot això està arri­bant a una estació de final de tra­jecte", ha argu­men­tat el líder con­ver­gent, que ja va situar fa mesos el dret a deci­dir com un dels punts forts de la seva estratègia política. Ara, però, aquesta idea es tras­llada al pro­grama que la fede­ració està pre­pa­rant de cara a les elec­ci­ons cata­la­nes. "Estarà al pro­grama i per tant en els nos­tres com­pro­mi­sos amb el poble de Cata­lu­nya", ha dit.

De tota manera, Mas ha dema­nat no menys­prear el camí des del punt de vista de l'auto­go­vern que ha fet Cata­lu­nya dins de l'estat de les auto­no­mies, camí que ara pot veure's alte­rat per la decisió del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. En qual­se­vol cas, ha indi­cat que encara no es coneix la sentència i que si aquesta no retallés l'Esta­tut, lla­vors hi hau­ria "una altra opor­tu­ni­tat" i Cata­lu­nya podria con­ti­nuar pro­gres­sant dins del marc actual. "Però si això no passa i el TC es car­rega l'Esta­tut d'una manera o una altra, la con­clusió serà evi­dent: les aspi­ra­ci­ons del poble de Cata­lu­nya mani­fes­ta­des en referèndum no encai­xen en l'actual sis­tema, no encai­xen en l'actual Cons­ti­tució, i alguna altra cosa hau­rem de fer", ha reblat.

Aquesta nova fase pas­sa­ria per "tran­si­tar" de l'estat autonòmic al dret a deci­dir del poble de Cata­lu­nya, però sem­pre apli­cant-lo als temes que més unei­xen els cata­lans. En aquest moment, ha con­ti­nuat, aques­tes qüesti­ons de con­sens són la gestió dels aero­ports i dels trens i el con­cert econòmic. "Apli­quem el dret a deci­dir sobre aquests temes i en el futur ja l'apli­ca­rem sobre altres que vagin sor­gint", ha defen­sat.

Mas ha al·legat que la gestió d'infra­es­truc­tu­res des de Cata­lu­nya és un "ele­ment clau de cara a aixe­car el país de la crisi", i també el con­cert és una qüestió essen­cial i que pot tenir el con­sens de la majo­ria de cata­lans. El pre­si­dent de CiU, però, no ha con­cre­tat la fórmula per apli­car el dret a deci­dir, tot i que ha adver­tit que la fede­ració està inten­tant fer enten­dre al Govern l'error que suposa apro­var una Llei de con­sul­tes popu­lars per via referèndum, és a dir, que cal­gui sem­pre el permís de l'estat per cele­brar aquest tipus d'ini­ci­a­ti­ves. Segons Mas, cal una llei de con­sul­tes que per­meti que les ins­ti­tu­ci­ons puguin con­sul­tar el poble sobre temes impor­tants.

"I aquí ens tro­bem curi­o­sa­ment que un par­tit com ERC, que es pas­seja dient que Cata­lu­nya ha de ser inde­pen­dent, quan fa una llei des del Govern, la llei de con­sul­tes, només la fa via referèndum, que vol dir que ho ha d'auto­rit­zar Madrid", ha cri­ti­cat. CiU rebut­jarà la nor­ma­tiva si es queda tal com està, i la modi­fi­carà si torna a gover­nar l'any 2010.

Límit de man­dats
Un altre aspecte que s'inclourà en el pro­grama elec­to­ral de CiU té relació amb els casos de cor­rupció que han col­pe­jat la soci­e­tat cata­lana els últims mesos. Si bé la fede­ració ja fa anys que demana un procés de rege­ne­ració política, ara amb més motiu apos­tarà per recu­pe­rar la con­fiança de la gent, perquè "sense política, un país va a la deriva, i sense bona política es queda en la medi­o­cri­tat". Això es pot fer de mol­tes mane­res, ha dit, però una seria limi­tar els man­dats, és a dir, "que la gent sàpiga que quan un es pre­senta per ser pre­si­dent no aspira a que­dar-se anys i panys". En con­cret, Mas ha apos­tat per limi­tar els man­dats a dos o tres. Així ho va con­cre­tar CiU en el pro­grama del 2006 i ho tor­narà a fer en el del 2010.

Cam­pa­nya en to posi­tiu

Però una cosa serà el pro­grama i l'altra la cam­pa­nya elec­to­ral. En aquest cas, Mas ha expli­cat que, per ins­trucció seva, serà una cam­pa­nya "en to posi­tiu", perquè el tri­par­tit "ja no crea cap mena d'entu­si­asme, ni cap tipus d'il·lusió, ni cap tipus de con­fiança, ni tan sols entre la gent que el va votar". Segons el pre­si­dent de CiU, si el tri­par­tit s'ha des­gas­tat ell mateix, no s'ha d'insis­tir en la crítica. El que cal, ha dit, és crear una "cor­rent de con­fiança i il·lusió en el con­junt del país" i, per això, CiU mun­tarà una cam­pa­nya que no sigui de con­fron­tació dura amb el tri­par­tit, sinó de "pro­posta posi­tiva". "Volem par­lar de pro­jecte, de país, de pro­grama, de coses a fer, de deci­si­ons a pren­dre, d'estil amb el qual ens hem de com­por­tar, d'acti­tuds'', ha argu­men­tat.

En qual­se­vol cas, la cam­pa­nya elec­to­ral de la fede­ració es basarà en tres qüesti­ons fona­men­tals, com són la superació de la crisi –pri­mer objec­tiu de CiU-, defen­sar l'auto­go­vern i gua­nyar en capa­ci­tat de decisió i defen­sar la dig­ni­tat de Cata­lu­nya com a país, perquè Cata­lu­nya "es mereix tor­nar-se a situar en aquest punt de res­pecte que mol­tes vega­des havia ins­pi­rat i que en aquests moments no té".

Pel que fa a les llis­tes, Mas ha avançat que hi haurà reno­vació en alguns llocs, però "són can­vis natu­rals", és a dir, que se subs­ti­tui­ran caps de llista que ja han com­plert un cicle llarg. És el cas, ha dit, de Lleida, on l'excon­se­ller Josep Grau va ser el numero u a les dar­re­res elec­ci­ons, una per­sona que "fa molts anys que està en pri­meríssima línia". El mateix passa amb l'exal­calde de Tar­ra­gona Joan Miquel Nadal. "En aquests dos ter­ri­to­ris és evi­dent que un canvi hi haurà de ser, en altres llocs ja no és tan clar", ha apun­tat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.