Política
Salmond troba "irreversible" el camí cap a la independència
El primer ministre d'Escòcia alerta els partits britànics que rebran un càstig electoral si bloquegen el referèndum. El nacionalisme escocès obre el 75è congrés com a "rampa de llançament" cap a la sobirania
El primer ministre escocès, l'independentista Alex Salmond, va llançar ahir un desafiament obert als principals partits britànics -laborista, conservador i liberaldemòcrata- en la inauguració del 75è congrés del Partit Nacionalista Escocès (SNP), que es fa a Inverness, la capital de les Highlands, fins diumenge que ve.
"Si els [esmentats tres] partits no donen a la gent el [dret de] vot, la gent no els donarà els seus vots", va afirmar. Salmond feia així referència al càstig que l'electorat escocès els podria infligir si totes tres formacions es neguen a donar suport al projecte de llei de referèndum sobre la independència que l'SNP vol dur al Parlament de Holyrood (Edimburg) a principis de l'any vinent.
"Més a prop que mai"
A parer de Salmond, "els partits de Londres no poden continuar mantenint la posició de negar el dret del poble de triar el futur d'Escòcia en un referèdum". Una consulta la celebració de la qual és condició sine qua non per aconseguir l'objectiu polític prioritari del nacionalisme escocès. "Nosaltres [Escòcia] estem ara en un procés irreversible cap a la independència -va afirmar el primer ministre- i més a prop del que mai ho hem estat abans". Per fer possible la consulta, però, l'SNP hauria de comptar en el moment de votar el projecte de llei amb el suport, com a mínim, dels liberaldemòcrates escocesos. Aquest partit ha de decidir quina serà la seva posició el 30 d'octubre en una assemblea extraordinària. La postura de laboristes i tories és totalment contrària a la proposta sobiranista.
L'estratègia de l'SNP és obrir una via d'aigua entre els unionistes i fer passar la llei. En aquest punt, Salmond juga amb algunes cartes a favor. A Escòcia, ara per ara, és general el sentiment entre la població de permetre la celebració d'una avaluació sobre l'estatus constitucional del país. Un altra cosa és l'entusiasme que desperta o no la independència. El congrés dels nacionalistes és, doncs, i tal com va dir el mateix premier Salmond, "la plataforma de llançament" per arribar a l'objectiu fixat.
Dues proves a la vista
Un primer test de com de repartides estan les forces d'uns i altres tindrà lloc el proper 12 de novembre, quan se celebri l'elecció parcial de Glasgow nord-est, que omplirà el buit deixat per Michael Martin, l'anterior speaker (president) de la Cambra dels Comuns, que va renunciar al seu escó arran de l'escàndol de les despeses abusives. Glasgow nord-est ha estat sota control laborista des de fa 74 anys. Una derrota per a Brown podria tenir, a més, serioses implicacions pel que fa al seu lideratge en el partit.
El segon test a què ahir es va referir Salmond són les eleccions generals de la primavera. L'SNP s'ha fixat un sostre altíssim, aconseguir 20 diputats al Parlament de Westminster. Ara només en té 7.
"Si els [esmentats tres] partits no donen a la gent el [dret de] vot, la gent no els donarà els seus vots", va afirmar. Salmond feia així referència al càstig que l'electorat escocès els podria infligir si totes tres formacions es neguen a donar suport al projecte de llei de referèndum sobre la independència que l'SNP vol dur al Parlament de Holyrood (Edimburg) a principis de l'any vinent.
"Més a prop que mai"
A parer de Salmond, "els partits de Londres no poden continuar mantenint la posició de negar el dret del poble de triar el futur d'Escòcia en un referèdum". Una consulta la celebració de la qual és condició sine qua non per aconseguir l'objectiu polític prioritari del nacionalisme escocès. "Nosaltres [Escòcia] estem ara en un procés irreversible cap a la independència -va afirmar el primer ministre- i més a prop del que mai ho hem estat abans". Per fer possible la consulta, però, l'SNP hauria de comptar en el moment de votar el projecte de llei amb el suport, com a mínim, dels liberaldemòcrates escocesos. Aquest partit ha de decidir quina serà la seva posició el 30 d'octubre en una assemblea extraordinària. La postura de laboristes i tories és totalment contrària a la proposta sobiranista.
L'estratègia de l'SNP és obrir una via d'aigua entre els unionistes i fer passar la llei. En aquest punt, Salmond juga amb algunes cartes a favor. A Escòcia, ara per ara, és general el sentiment entre la població de permetre la celebració d'una avaluació sobre l'estatus constitucional del país. Un altra cosa és l'entusiasme que desperta o no la independència. El congrés dels nacionalistes és, doncs, i tal com va dir el mateix premier Salmond, "la plataforma de llançament" per arribar a l'objectiu fixat.
Dues proves a la vista
Un primer test de com de repartides estan les forces d'uns i altres tindrà lloc el proper 12 de novembre, quan se celebri l'elecció parcial de Glasgow nord-est, que omplirà el buit deixat per Michael Martin, l'anterior speaker (president) de la Cambra dels Comuns, que va renunciar al seu escó arran de l'escàndol de les despeses abusives. Glasgow nord-est ha estat sota control laborista des de fa 74 anys. Una derrota per a Brown podria tenir, a més, serioses implicacions pel que fa al seu lideratge en el partit.
El segon test a què ahir es va referir Salmond són les eleccions generals de la primavera. L'SNP s'ha fixat un sostre altíssim, aconseguir 20 diputats al Parlament de Westminster. Ara només en té 7.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.