Pendents de la CUP

L'Assemblea Nacional de la CUP que se celebra aquest diumenge al Teatre Municipal de Girona no decidirà fins a aquesta tarda si es presenta o no a les eleccions al Parlament de l'any que ve. Tot i que estava previst que durant el matí es poguessin votar dues esemenes a la totalitat de les quals en depenia una última votació sobre el futur parlamentari de la CUP, finalment no hi ha hagut temps de fer-ho, ja que segons han assenyalat fonts internes del partit, la presentació de diversos informes de gestió i l'aprovació d'una esmena per la qual s'ha admès a l'assemblea la CUP de Barcelona ha ocupat tot el temps disponible.

L'ordre del dia previst per a aquesta tarda és votar les dues esmenes a la totalitat a partir de les quatre de la tarda i, en cas que cap de les dues triomfi, passar a votar la ponència del sí, presentada per un gran sector liderat per les assemblees locals de Manresa, Girona, Mataró i Sabadell, amb el suport de Badalona i de fins a 20 agrupacions més, en què fa una crida a la "responsabilitat" nacional davant dels sectors que troben que és prematur fer aquest pas.

Per sotmetre a votació aquest text, però, caldrà que abans s'hagin tombat les dues esmenes a la totalitat presentades: un del sector de Vilafranca, defensada per 14 dels 28 regidors que té la CUP a tot el territori –Vilanova, Reus i Berga són algunes assemblees que la signen–, i una altra de Vic. Si un d'aquests dos textos partidaris del no guanyen la votació, es posarà fi a l'assemblea i la ponència del sí anirà a parar a un calaix: la CUP no es presentarà.

Primera esmena derrotada
La primera esmena ha sortit derrotada a primera hora de la tarda, segons han apuntat fonts del partit, després d'una votació molt ajustada que ha acabat amb empat, 153 vots a favor i 153 en contra, més set abstencions. Per aprovar la moció calia que la proposta guanyés amb la meitat més un dels vots, i per tant, s'ha considerat que ha estat rebutjada.

En cas de que cap de les dues esmenes a la totalitat sigui aprovada, es votarà la ponència del sí. Caldrà veure, aleshores, si obté prou suport i amb quin percentatge de vots favorables és aprovada. Tot i que fonts partidàries del sí i partidàries del no asseguren que tothom acatarà i assumirà com a propi el resultat, es fa difícil de preveure quina petja deixarà la disputa en una formació assembleària per definició i allunyada, per tant, de la disciplina de partit.

Si finalment la CUP es presentés a les eleccions, el resultat obtingut seria la clau del seu futur. I seguint aquest argument, els partidaris del sí han presenten un document annex en què es reflecteixen les perspectives electorals. Es tracta d'un càlcul fet, afirmen, sota la supervisió de catedràtics i professors d'universitat, i els dóna entre 2 i 5 diputats, tots a la demarcació de Barcelona.

L'altra gran arma al seu favor és el manifest que demana a la CUP que es presenti als comicis catalans, signat per més de 500 personalitats (intel·lectuals, artistes, professors d'universitat) i ciutadans.

Expectació extraordinària
L'assemblea d'avui ha generat una expectació extra a causa de la situació en què es troba l'independentisme català, amb més partidaris que mai, segons les enquestes, però immers en una de les seves fases secessionistes. Amb ERC partida en tres –la família de Puigcercós, la de Carod i la dels crítics d'Uriel Bertran–, l'exconseller Joan Carretero preparant el seu partit i la CUP amb un projecte (o dos ) propi. Davant d'aquest panorama, tant els dirigents d'ERC com els crítics d'Uriel Bertran es preparen per la batalla que pot representar la nova competència, d'Reagrupament i de la CUP.

Per això Bertran insisteix, i ahir ho va repetir en l'assemblea d'Esquerra Independentista, que el futur de l'independentisme passa per una ERC "renovada des de dins", que abandoni "l'autonomisme" i que "vagi a l'oposició de manera immediata si el PSC imposa el finançament del PSOE".