Política
Els periodistes portaran a Europa la batalla contra el cronòmetre dels polítics
Els col·legis català i gallec i l'Associació de Premsa de Madrid demanaran empara a la comissió de peticions de l'Eurocambra per rebutjar la imposició dels blocs electorals en els informatius. Els treballadors de Catalunya Ràdio anuncien una vaga durant la campanya i els de TV3 estudien afegir-s'hi
La corda que estiren, cadascú per la seva banda, els periodistes dels mitjans públics catalans i el consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és a punt de trencar-se.
Els oients de Catalunya Ràdio poden quedar-se sense ser informats de l'enganxada de cartells amb què arrencarà la campanya de les europees, la nit del 21 al 22 de maig, i sense saber què diuen els sondejos a peu d'urna fets el 7 de juny, a l'hora del tancament dels col·legis electorals. Són dos dels moments estratègics escollits per l'assemblea de treballadors de l'emissora per a la vaga per protestar contra la imposició dels blocs cronometrats en la informació electoral.
No és l’únic front obert. Els serveis informatius de TV3 ja han votat afegir-se a la vaga, i la decisió s’ha de ratificar dijous que ve en una assemblea general de treballadors de la cadena. I els periodistes de TVE estudien introduir en els seus Telediario l’advertiment als espectadors sobre l’imperatiu legal que els obliga a tractar la informació de campanya amb criteris no professionals, sinó regits estrictament per les quotes de pantalla que toquen a cada partit.
Tot aquest moviments és el que la presidenta de la comissió de mitjans públics del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Pilar Antillach, defineix com a “internacionalització del conflicte”. El salt de la batalla, iniciada a Catalunya fa sis anys, és a cap a Espanya i cap a Europa, perquè el cas arribarà a l’Eurocambra.
Acte públic a Madrid
Dimecres que ve, els col·legis de periodistes català i gallec i l’Associació de Premsa de Madrid presentaran un manifest que reclama una reforma profunda del tractament informatiu de les campanyes: no als blocs cronometrats, no al senyal realitzat –per productores contractades pels partits– dels mítings, no a les rodes de premsa o “compareixences” sense preguntes.
En el mateix acte s’anunciarà que les tres entitats convocants demanaran empara a la comissió de peticions del Parlament Europeu. “Evidentment, el posicionament de la cambra no serà vinculant, però volem internacionalitzar la denúncia d’aquesta anomalia que són els blocs electorals cronometrats, que no es dóna a la resta d’Europa”, argumenta Antillach.
La presentació serà encapçalada pels degans dels col·legis professionals, i hi estan convidats els directors de tots els mitjans públics de l’Estat, inclosa la directora de TV3. Mònica Terribas s'havia distingit, quan feia La nit al dia, per la defensa del dret dels ciutadans a rebre una informació basada en criteris periodístics. No se sap si algun dels alts càrrecs convidats acudirà a l’acte de Madrid, però Terribas és conscient que continua tenint la redacció en peu de guerra, tant com en l’època en què ella també era a la trinxera.
“No es tracta d’una reivindicació corporativista. És el ciutadà qui resulta perjudicat per una informació no elaborada amb criteris professionals i d’interès periodístic, sinó per les quotes imposades pel pacte dels partits”, puntualitza Anna Farrero, presidenta del comitè professional del TV3.
Defraudats per Sàez
Tant el comitè de TV3 com el de Catalunya Ràdio se senten “defraudats” per l’incompliment del compromís d’Albert Sàez. El president del consell de govern de la CCMA va aturar la vaga convocada durant la campanya del febrer de l’any passat. Va acceptar buscar una sortida per retirar les quotes, que no són obligades per cap llei.
Tanmateix, Sàez estava en fals, perquè cap partit no vol renunciar al sistema de repartiment del pastís, i aquesta posició es reflecteix a través dels consellers de la corporació. Per això el president va haver de recular fa unes setmanes, quan va plantejar-los el compromís adquirit fa un any i escaig.
“Es va comprometre, sense encomanar-se a ningú i amb una cosa que no podia ser”, justifica un membre de l’òrgan. En el seu intent –“defensat amb poca contundència”–, Sàez només va rebre el suport d’Àngela Vinent, una de les conselleres i periodista de carrera. Al final de la discussió, el consell va aprovar un document titulat Criteris de la cobertura informativa en les eleccions.
El text estableix que s’ha d’aplicar una forquilla d’1 a 2,5: per cada minut donat al partit amb menys representació al Parlament europeu, se n’han de donar 2,5 al més gran. I entremig cal calcular el que correspon a les altres formacions. Quan acabi la campanya, els comptes hauran de quadrar, i això condiciona la informació dia a dia: no es pot triar segons l’interès de l’activitat de les candidatures, sinó seguint el dictat del cronòmetre.
Cap llei ho regula
És un mètode copiat del que regeix per als espais de propaganda electoral gratuïta, que sí que està regulada per llei. Aquesta transposició va ser la solució improvisada per les juntes electorals quan, passats els primers anys de democràcia, els partits van començar a barallar-se per tenir més presència en els informatius en època electoral.
Des d’aleshores, els consells d’administració dels mitjans públics –format per persones proposades pels partits amb representació parlamentària– es van aferrar a la fórmula sistemàticament, tot i que si els polítics acceptessin un altre sistema la junta electoral no s’hi ficaria: si no hi ha recurs, no hi ha pronunciament.
ERC i ICV, any 2003
Només hi va haver un moment, la tardor de 2003, en què va semblar que els partits petits podien posar-se de costat dels criteris professionals defensats pels periodistes. Josep-Lluís Carod-Rovira, com a candidat a president de la Generalitat per ERC, i Joan Saura, cap de llista d’ICV, van assistir a un acte al Col·legi de Periodistes contra els blocs electorals. La web d’ERC anunciava que, amb aquell gest, volia expressar el seu suport “al posicionament majoritari dels professionals del conjunt de mitjans públics davant l’actual sistema de tractament informatiu de les campanyes electorals”.
La posterior renovació de la llei de la CCMA i la creació del consell de govern en lloc de l’antic consell d’administració no ha portat, però, a cap sortida.
Els oients de Catalunya Ràdio poden quedar-se sense ser informats de l'enganxada de cartells amb què arrencarà la campanya de les europees, la nit del 21 al 22 de maig, i sense saber què diuen els sondejos a peu d'urna fets el 7 de juny, a l'hora del tancament dels col·legis electorals. Són dos dels moments estratègics escollits per l'assemblea de treballadors de l'emissora per a la vaga per protestar contra la imposició dels blocs cronometrats en la informació electoral.
No és l’únic front obert. Els serveis informatius de TV3 ja han votat afegir-se a la vaga, i la decisió s’ha de ratificar dijous que ve en una assemblea general de treballadors de la cadena. I els periodistes de TVE estudien introduir en els seus Telediario l’advertiment als espectadors sobre l’imperatiu legal que els obliga a tractar la informació de campanya amb criteris no professionals, sinó regits estrictament per les quotes de pantalla que toquen a cada partit.
Tot aquest moviments és el que la presidenta de la comissió de mitjans públics del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Pilar Antillach, defineix com a “internacionalització del conflicte”. El salt de la batalla, iniciada a Catalunya fa sis anys, és a cap a Espanya i cap a Europa, perquè el cas arribarà a l’Eurocambra.
Acte públic a Madrid
Dimecres que ve, els col·legis de periodistes català i gallec i l’Associació de Premsa de Madrid presentaran un manifest que reclama una reforma profunda del tractament informatiu de les campanyes: no als blocs cronometrats, no al senyal realitzat –per productores contractades pels partits– dels mítings, no a les rodes de premsa o “compareixences” sense preguntes.
En el mateix acte s’anunciarà que les tres entitats convocants demanaran empara a la comissió de peticions del Parlament Europeu. “Evidentment, el posicionament de la cambra no serà vinculant, però volem internacionalitzar la denúncia d’aquesta anomalia que són els blocs electorals cronometrats, que no es dóna a la resta d’Europa”, argumenta Antillach.
La presentació serà encapçalada pels degans dels col·legis professionals, i hi estan convidats els directors de tots els mitjans públics de l’Estat, inclosa la directora de TV3. Mònica Terribas s'havia distingit, quan feia La nit al dia, per la defensa del dret dels ciutadans a rebre una informació basada en criteris periodístics. No se sap si algun dels alts càrrecs convidats acudirà a l’acte de Madrid, però Terribas és conscient que continua tenint la redacció en peu de guerra, tant com en l’època en què ella també era a la trinxera.
“No es tracta d’una reivindicació corporativista. És el ciutadà qui resulta perjudicat per una informació no elaborada amb criteris professionals i d’interès periodístic, sinó per les quotes imposades pel pacte dels partits”, puntualitza Anna Farrero, presidenta del comitè professional del TV3.
Defraudats per Sàez
Tant el comitè de TV3 com el de Catalunya Ràdio se senten “defraudats” per l’incompliment del compromís d’Albert Sàez. El president del consell de govern de la CCMA va aturar la vaga convocada durant la campanya del febrer de l’any passat. Va acceptar buscar una sortida per retirar les quotes, que no són obligades per cap llei.
Tanmateix, Sàez estava en fals, perquè cap partit no vol renunciar al sistema de repartiment del pastís, i aquesta posició es reflecteix a través dels consellers de la corporació. Per això el president va haver de recular fa unes setmanes, quan va plantejar-los el compromís adquirit fa un any i escaig.
“Es va comprometre, sense encomanar-se a ningú i amb una cosa que no podia ser”, justifica un membre de l’òrgan. En el seu intent –“defensat amb poca contundència”–, Sàez només va rebre el suport d’Àngela Vinent, una de les conselleres i periodista de carrera. Al final de la discussió, el consell va aprovar un document titulat Criteris de la cobertura informativa en les eleccions.
El text estableix que s’ha d’aplicar una forquilla d’1 a 2,5: per cada minut donat al partit amb menys representació al Parlament europeu, se n’han de donar 2,5 al més gran. I entremig cal calcular el que correspon a les altres formacions. Quan acabi la campanya, els comptes hauran de quadrar, i això condiciona la informació dia a dia: no es pot triar segons l’interès de l’activitat de les candidatures, sinó seguint el dictat del cronòmetre.
Cap llei ho regula
És un mètode copiat del que regeix per als espais de propaganda electoral gratuïta, que sí que està regulada per llei. Aquesta transposició va ser la solució improvisada per les juntes electorals quan, passats els primers anys de democràcia, els partits van començar a barallar-se per tenir més presència en els informatius en època electoral.
Des d’aleshores, els consells d’administració dels mitjans públics –format per persones proposades pels partits amb representació parlamentària– es van aferrar a la fórmula sistemàticament, tot i que si els polítics acceptessin un altre sistema la junta electoral no s’hi ficaria: si no hi ha recurs, no hi ha pronunciament.
ERC i ICV, any 2003
Només hi va haver un moment, la tardor de 2003, en què va semblar que els partits petits podien posar-se de costat dels criteris professionals defensats pels periodistes. Josep-Lluís Carod-Rovira, com a candidat a president de la Generalitat per ERC, i Joan Saura, cap de llista d’ICV, van assistir a un acte al Col·legi de Periodistes contra els blocs electorals. La web d’ERC anunciava que, amb aquell gest, volia expressar el seu suport “al posicionament majoritari dels professionals del conjunt de mitjans públics davant l’actual sistema de tractament informatiu de les campanyes electorals”.
La posterior renovació de la llei de la CCMA i la creació del consell de govern en lloc de l’antic consell d’administració no ha portat, però, a cap sortida.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.