La Paeria demana la paralització de la llei de vegueries fins que hi hagi més consens

L'Ajuntament de Lleida reclama un major consens tant polític com territorial al departament de Governació i abans de tirar endavant l'avantprojecte de llei de les vegueries. La Paeria es mostra en desacord amb la proposta de Governació i rebutja la partició de l'actual demarcació de Lleida en les vegueries de Terres de Lleida i Alt Pirineu i Aran i que el Solsonès passi a formar part de la vegueria Central.

La junta de govern de la Paeria ha aprovat sis al·legacions contra la implantació de l'organització veguerial que proposa l'avantprojecte. Tot i que deixa clar que no s'oposen a la divisió de Catalunya en vegueries com ja preveu l'Estatut, si no a la proposta d'organització concreta que defensa l'avantprojecte.

Des de l'Ajuntament de Lleida mantenen la convicció que "l'existència d'un sentiment de pertinença i participació en un projecte comú com és el desenvolupament del territori que configura l'actual província de Lleida i sobretot les seves persones, és un patrimoni preuat que cal mantenir i incrementar". Per això, amb les al·legacions presentades, la junta de govern de Lleida demana que la nova organització de Catalunya en vegueries tingui aquest punt en consideració "no promovent la partició injustificada" de l'actual demarcació de Lleida.

Per l'alcalde de Lleida, Àngel Ros (PSC), les lleis que han d'organitzar el territori "han de mirar al futur i no al passat". Per Ros, "l'organització que necessita un territori amb l'aeroport, el PCiTAL, la Llotja i amb un TGV consolidat, ha de mirar al segle XXI i no a l'Edat Mitjana o al segle XIX". L'alcalde creu que les vegueries "han de cercar les potencialitats de comunicació i de desenvolupament del territori". Ros ha assegurat que el territori de Lleida "té vincles i possibilitats futures de desenvolupar-se" i, per això, la divisió proposada en l'avantprojecte, "afebliria el conjunt dels ciutadans de Lleida".

Des de la Paeria veuen necessari un "ampli consens" del territori abans de tirar endavant el procés. Mentre no existeixi aquest consens, des de la Paeria demanen la "suspensió" de la tramitació o, al menys, la no incorporació de modificacions "que no garanteixin la integritat del territori de Lleida". Ros ha demanat el màxim consens possible tant des del territori com des de l'àmbit polític. En aquest sentit, l'alcalde de Lleida defensa que com ja va succeir en l'aprovació de la llei d'educació, que des del govern també es cerqui el consens i el suport de CiU, principal partit de l'oposició a la Generalitat, per tirar endavant la nova organització administrativa de Catalunya.

En les al·legacions presentades per l'Ajuntament de Lleida, es parla de la "impossibilitat" d'aplicar de forma immediata la futura llei que es derivi de l'avantprojecte ja que la nova divisió no s'ajustaria a l'actual divisió provincial fet que faria necessari l'aprovació per part de l'Estat d'una llei orgànica que autoritzés la nova organització.

Des de la Paeria també es veu una "manca de justificació i motivació" de la divisió proposada en l'avantprojecte. La junta de govern considera que l'avantprojecte no conté mesures concretes, ni cap calendari ni preveu el procés d'integració de les vegueries amb els ens locals existents. Així mateix, des de la Paeria es rebutja que la Val d'Aran "per la seva trajectòria històrica amb institucions pròpies hagi de passar a dependre d'una administració intermèdia diferent".

Una altra de les al·legacions fa referència al fet que l'avantprojecte no ha avaluat la incidència econòmica i social que la nova organització, en cas de partir la demarcació de Lleida en tres, pot suposar al territori i als seus ciutadans. Així, des de la Paeria s'ha criticat la manca de participació del territori en el procés per crear la nova organització territorial.

Una altra, assegura que no és necessari que hi hagi identitat entre divisió territorial i àmbits de planificació i de prestació de serveis. Àngel Ros ha recordat que actualment els àmbits de planificació de la Generalitat ja són vuit tot i que les vegueries encara no són una realitat administrativa. Des de la Paeria defensen que la creació d'ens o organismes supramunicipals ja pot servir per garantir una correcta prestació de serveis per part de la Generalitat al territori, fet que no regula l'avantprojecte però que "sí que pot abordar-se en la futura llei de governs locals".

Les al·legacions aprovades per la junta de govern han estat trameses aquest mateix dilluns al departament de Governació tot i que hauran de ser ratificades en el ple municipal de gener, fet que a priori succeirà tenint en compte que el PSC compta amb majoria absoluta a la Paeria.