El català no vola al Prat

L'ús i la presència del català a l'aeroport del Prat continua sent deficient després de la inauguració de la nova Terminal 1. Així ho ha corroborat Plataforma per la Llengua, que ha elaborat dos estudis sobre la presència de la llengua catalana en els establiments al principal aeroport del país, i en els topònims que apareixen en les pantalles informatives de sortida i arribada de vols.

Els resultats del primer treball, Usos lingüístics i presència el català en la retolació comercial de l'Aeroport de Barcelona, han estat gràcies a l'anàlisi segons diferents classificacions, per tipologies de rètols, per empreses i calculant la presència de cada llengua (català, castellà i anglès) en els rètols amb algun significat lingüístic. També s'han comparat els resultats obtinguts a la T1 i a la T2.

Els rètols dels productes i els de senyalització d'horaris són els que presenten uns dèficits més remarcables. Així en detriment del català, la llengua castellana hi té una gran presència en el 86,5% d'ítems de retolació analitzats. Segons l'estudi, l'anglès també apareix més que el català.

Per empreses, l'estudi revela que només al 20,8% dels establiments hi ha una normalització plena de la llengua catalana en la retolació i on la presència hi és nul·la el percentatge s'eleva al 28,3%.

L'estudi també destaca que la posició del català a la T1 és més rellevant que a la T2.

Pel que fa al segon estudi, Usos lingüístics i la presència del català a la toponímia emprada a l'Aeroport de Barcelona, es constata la nul·la presència del català en els noms de les ciutats utilitzats als panells informatius i als teleindicadors de trànsit dels vols.

Plataforma per la Llengua denuncia que l'aeroport margina la llengua a l'hora d'anomenar les destinacions de l'àrea lingüística catalana. Per exemple, en el cas d'Eivissa s'usa sempre Ibiza, i en el cas de Palma es fa servir la forma incorrecta Palma de Mallorca. També destaca el cas d'Alacant, on només s'utilitza la forma castellana, Alicante.

Quant a les destinacions internacionals, la política de traducció és traduir-les sistemàticament a les formes castellanes. Així, hi veurem Milan i no Milà ni Milano.

Segons el director de l'aeroport, aquest criteri respon a l'acord amb les companyies aèries, fet que aquestes han negat dient que elles no han demanat en cap cas la traducció dels topònims al castellà.

Per tot això, Plataforma per la Llengua exigeix a les autoritats aeroportuàries competents que garanteixin l'ús ple i normalitzat del català al Prat.