Política
L’objectiu de López Tena és ara Girona
Girona Decideix contacta amb l’exvocal del CGPJ perquè coordini la consulta a la ciutat el 25-A
Alfons López Tena, que va coordinar amb èxit la consulta sobiranista que es va celebrar el 13 de desembre a Osona, es planteja ara fer el mateix a la ciutat de Girona, on està convocat un referèndum sobre la independència el 25 d’abril. Serà la primera capital de demarcació que fa aquesta consulta, i l’experiència d’organització a Osona és interessant per a un repte que ara tindrà més magnitud política. Girona Decideix ja ha tingut dues reunions amb López Tena per estudiar la possibilitat de col·laboració. “Ja tenim una experiència feta a Osona que seria interessant d’aplicar, corregint el que calgui, però amb la condició que tothom s’hi impliqui”, va indicar López Tena a l’AVUI.
ADAC i Òmnium Cultural
En l’organització de la consulta de Girona hi ha l’Ateneu d’Acció Cultural (ADAC), Òmnium Cultural i el casal El Forn, i hi participen els partits CDC, ERC i la CUP. En el cas que es confirmi la coordinació de López Tena, aquest pensa fer la consulta des de la més estricta imparcialitat, limitant-se a fer d’àrbitre del referèndum i convidant a la participació tant els partidaris de la independència com els contraris. Al seu entendre, aquesta neutralitat institucional va ser un dels èxits de la consulta a Osona, a més dels detalls d’organització i el seu esperit políticament unitari. El míting final va comptar amb la presència del president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta.
La consulta del 13 de desembre en aquesta comarca va arribar a una participació del 41,7 per cent, quan el total de referèndums celebrats aquell dia en diverses localitats catalanes va quedar-se en el 27,2 per cent (un 24,5 descomptant Osona). Aquesta diferència va desfermar dures crítiques de López Tena a la forma com la denominada Coordinadora Nacional, que inclou sectors crítics amb els partits, havia plantejat els altres referèndums. I es va obrir una crisi entre les dues organitzacions. Dies després, l’exvocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va intentar tancar la controvèrsia amb una trobada amb l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra, i el dirigent crític d’ERC Uriel Bertran, representants de l’altre sector. Sobre el paper, les desavinences són ara aigua passada.
Girona Decideix treballa des del 10 de desembre per tirar endavant el referèndum en aquesta localitat, amb el suport d’una trentena d’entitats locals.
La celebració de la consulta a la capital gironina serà curiosa perquè compta amb el suport de l’Ajuntament, però no amb el de l’alcaldessa Anna Pagans. El ple municipal va aprovar el 9 de novembre una moció de la comissió Girona Decideix, amb el suport dels 6 regidors de CiU, els 4 d’ERC i els 3 d’ICV. El socialistes es van abstenir i el Partit Popular hi va votar en contra.
La ciutat més gran
Girona serà la ciutat més gran que haurà fet fins ara el referèndum sobre la independència, ja que té 95.000 habitants. I supera els 100.000 en el cas que s’hi afegeixin els immigrants que hi estan empadronats. Aquest és un dels motius de la gran complexitat organitzativa que tindrà la consulta del 25 d’abril, per aconseguir una participació elevada.
En el cas dels referèndums del 13 de desembre, la localitat amb més població va ser Sant Cugat del Vallès, amb 79.000 habitants. En el cas de la comarca d’Osona, el cens total era de 118.000 persones, però els organitzadors van treballar localitat per localitat.
De les diverses anàlisis fetes després d’aquella consulta es va constatar que la participació d’immigrants és molt favorable per impulsar la integració, però que alhora fa pujar l’abstenció, perquè la majoria del col·lectiu no s’hi implica.
ADAC i Òmnium Cultural
En l’organització de la consulta de Girona hi ha l’Ateneu d’Acció Cultural (ADAC), Òmnium Cultural i el casal El Forn, i hi participen els partits CDC, ERC i la CUP. En el cas que es confirmi la coordinació de López Tena, aquest pensa fer la consulta des de la més estricta imparcialitat, limitant-se a fer d’àrbitre del referèndum i convidant a la participació tant els partidaris de la independència com els contraris. Al seu entendre, aquesta neutralitat institucional va ser un dels èxits de la consulta a Osona, a més dels detalls d’organització i el seu esperit políticament unitari. El míting final va comptar amb la presència del president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta.
La consulta del 13 de desembre en aquesta comarca va arribar a una participació del 41,7 per cent, quan el total de referèndums celebrats aquell dia en diverses localitats catalanes va quedar-se en el 27,2 per cent (un 24,5 descomptant Osona). Aquesta diferència va desfermar dures crítiques de López Tena a la forma com la denominada Coordinadora Nacional, que inclou sectors crítics amb els partits, havia plantejat els altres referèndums. I es va obrir una crisi entre les dues organitzacions. Dies després, l’exvocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va intentar tancar la controvèrsia amb una trobada amb l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra, i el dirigent crític d’ERC Uriel Bertran, representants de l’altre sector. Sobre el paper, les desavinences són ara aigua passada.
Girona Decideix treballa des del 10 de desembre per tirar endavant el referèndum en aquesta localitat, amb el suport d’una trentena d’entitats locals.
La celebració de la consulta a la capital gironina serà curiosa perquè compta amb el suport de l’Ajuntament, però no amb el de l’alcaldessa Anna Pagans. El ple municipal va aprovar el 9 de novembre una moció de la comissió Girona Decideix, amb el suport dels 6 regidors de CiU, els 4 d’ERC i els 3 d’ICV. El socialistes es van abstenir i el Partit Popular hi va votar en contra.
La ciutat més gran
Girona serà la ciutat més gran que haurà fet fins ara el referèndum sobre la independència, ja que té 95.000 habitants. I supera els 100.000 en el cas que s’hi afegeixin els immigrants que hi estan empadronats. Aquest és un dels motius de la gran complexitat organitzativa que tindrà la consulta del 25 d’abril, per aconseguir una participació elevada.
En el cas dels referèndums del 13 de desembre, la localitat amb més població va ser Sant Cugat del Vallès, amb 79.000 habitants. En el cas de la comarca d’Osona, el cens total era de 118.000 persones, però els organitzadors van treballar localitat per localitat.
De les diverses anàlisis fetes després d’aquella consulta es va constatar que la participació d’immigrants és molt favorable per impulsar la integració, però que alhora fa pujar l’abstenció, perquè la majoria del col·lectiu no s’hi implica.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.