Dels calçotets bomba al ‘peep show’

L’atemptat fallit contra el vol 253 de la Northwest és l’ensurt que no pocs governs necessitaven per poder imposar els impopulars escàners corporals. I l’explosiu ocult en els calçotets d’un terrorista nigerià, l’excusa que a Brussel·les feia mesos que esperaven per despullar els passatgers. La Comissió Europea ja advertia a finals del 2008 que amb els detectors de metall i els escorcolls no n’hi havia prou, i la seva ofensiva va estar a punt de convèncer els Vint-i-set de radiografiar-nos als aeroports, mil·límetre a mil·límetre i genitals inclosos, per comprovar que no transportem droga ni cap arma adherida a la pell.

Amb les eleccions europees a tocar, l’Eurocambra va descobrir un filó i va aturar l’envestida erigint-se en defensora de la privacitat i els drets fonamentals. Al crit de “no a aquesta pornografia obligatòria” i “contra el peep show aeroportuari”, els eurodiputats van obligar el comissari de Transports, l’italià Antonio Tajani, a fer marxa enrere i guardar la controvertida proposta al congelador. Però ahir, poc més d’un any després, la portaveu comunitària Barbara Helfferich la va rescatar defensant que els escàners són “una eina addicional útil” i anunciant que estudiarà “si compleixen els estàndards de salut i seguretat”.

Un altre ensurt terrorista, el complot per atemptar amb explosius líquids contra vols transatlàntics entre Londres i Nova York descobert l’agost del 2006 per la policia britànica, va empènyer la Comissió a prohibir dur ampolles de més de cent mil·lilitres en l’equipatge de mà de l’avió. Brussel·les havia anunciat que aquest 2010 aixecaria la restricció, però finalment ha hagut de rectificar perquè la tecnologia encara no està prou avançada per distingir una llauna de coca-cola d’un explosiu.

La dels escàners que despullen és la primera patata calenta, el primer incendi que haurà d’apagar la presidència de torn espanyola, que no sembla tenir cap criteri clar ni saber si hi està a favor o en contra. El ministre espanyol de Foment, José Blanco, es va limitar ahir a admetre que el seu govern farà el mateix que faci la resta de la UE i que està “reflexionant” sobre com es pot “compatibilitzar la seguretat amb la llibertat i la intimitat dels passatgers”. El Regne Unit, Holanda i Itàlia ja han tirat pel dret, com Alemanya, tot i que el novembre del 2008 el govern d’Angela Merkel s’havia negat a “convertir la policia en voyeur”. Sarkozy podria afegir-s’hi molt aviat, ja que la seva presidència de torn va donar suport desacomplexadament a la idea.

Ens veuran despullats, però almenys no els tindrem al davant. La policia controlarà a distància, des d’una sala annexa i no en el control mateix, les pantalles de l’escàner corporal, els agents sabran si tenim una cicatriu, patim alguna malformació o portem un implant mèdic, però no ens podran veure la cara. La nostra radiografia, a més, serà esborrada immediatament i no es podrà imprimir, emmagatzemar, exportar ni transmetre. Això, si més no, és el que va prometre la Comissió Europea, que havia assegurat que si ens neguem que ens esborrin la roba a cop d’ona electromagnètica podrem continuar sent escorcollats per un policia.

“Prefereixo que em vegin despullat que un policia em posi la mà a sobre”, havia arribat a suplicar als eurodiputats Tajani, que venia els escàners com “una forma d’estalviar-se les cues”. La tecnologia “ona mil·límetre” en té prou amb tres segons: no fa servir radiació sinó ones electromagnètiques, i una persona pot passar-hi fins a 5.000 cops en un any sense risc per a la salut.

Paradoxalment, poc abans de frenar Tajani per 361 vots a favor, 16 en contra i 181 abstencions, el Parlament Europeu havia comprat alguns d’aquests escàners corporals –costen 170.000 euros– per col·locar-los en els seus accessos, però mai no s’ha atrevit a utilitzar-los i els guarda en un magatzem.