Antoni Abad: "Els funcionaris s'han de poder acomiadar”

Antoni Abad no té pèls a la llengua. Explica algunes coses sobre els funcionaris que, segons ell, tot el país sap, però tot el país calla.

Per què diu no als funcionaris?
Un líder del PSOE deia: "No hi ha res més progressista que administrar bé els diners de tots". Em queixo dels funcionaris? Sí, però de les persones, no. Del fet que no són eficaços. De petit, quan un amic em deixava un llibre, el pare em deia: "Cuida'l millor que el teu, perquè és d'un amic". Es pot traslladar als funcionaris: si treballen amb els diners dels altres, cal que els manegin amb la màxima cura.

No s'administren amb eficiència?
És clar que no. No hi ha consciència del concepte d'eficiència, que és el resultat de dividir quin servei dones pel cost que té donar-lo. Des de la funció pública només es diu: s'ha de donar el servei. Però a quin cost? Val tant, donar-lo?

En què es nota, això?
Per exemple, el cost d'un llit d'hospital al sector públic és 10, mentre que al sector privat és 3,5. La relació entre una plaça d'escola pública i una d'escola privada concertada és de 2 o 2,5 a 1. La pública costa més del doble, amb dades de la conselleria.

Hi ha un argument que diu: les coses públiques van millor perquè no volen guanyar diners...
És un gran error. La realitat ens demostra el contrari. Els sectors privats, perquè competeixen entre ells, són capaços de quadrar el cercle: donen més qualitat amb menys cost.

Un altre tòpic: si una cosa fa falta o no funciona, què la pagui l'Estat...
Portem 30 anys de democràcia i la classe política encara fa un discurs paternalista. I això perverteix els valors i les actituds de la ciutadania. La gent pensa: "Per què m'haig d'esforçar? Ja m'ho resoldran. Per què haig de fer millora contínua o canvi? És igual, anem fent". I si tinc problemes ja vindrà l'Estat pare protector.

Treballen molt, els funcionaris?
Els bons funcionaris es queixen que el sistema és tan protector que si un fa la feina, la fa ben feta i s'esforça, és perquè vol. Però no perquè el sistema l'hi obligui. Perquè el del teu costat es pot repenjar o anar a mínims, o simplement, fent l'acudit, no ser-hi, i no li passa res.

És la vella dita: "Por encima de mi, el ministro".
Als funcionaris els costa molt donar el servei amb agilitat i rapidesa.

Això afecta la competitivitat?
Segons el Banc Mundial, la competitivitat d'Espanya cau en els últims anys: i no depèn només de les empreses, sinó també del sector públic, que representa el 40% del PIB. Des de la resta de la societat cal dir-los que s'han de transformar, perquè perjudiquen la competitivitat del país. Només hi ha d'haver un únic marc laboral.

¿S'ha d'acabar la diferència entre el funcionari que no pot anar mai a l'atur i la resta que sí?
Si mirem al futur, això s'ha d'igualar.

¿A un funcionari se l'hauria de poder acomiadar?
Sí: se l'hauria de poder acomiadar. Una persona qualsevol que no fa bé la feina ha de poder ser apartada.

És possible des del punt de vista legal?
Tot això implicaria una gran revolució del marc legal.

Posem que jo sóc funcionari des de fa 20 anys i tinc uns drets adquirits. Me'ls poden treure?
Del que estic parlant és d'un escenari a llarg termini. I, en el curt termini, crec que hi hauria d'haver alguns canvis més petits en el marc legal perquè hi hagi la capacitat d'exigir als funcionaris que compleixin.

¿Hi ha algun partit que plantegi una reforma radical com la que vostè proposa?
No. Perquè si ho planteja un partit ja sap que s'està condemnant. Perquè l'adversari li sortiria a fer el discurs demagògic. Aquest temes s'han de tractar com a acords d'Estat: el PP i el PSOE s'haurien de posar d'acord, i els altres partits també.

¿Els polítics són conscients que la funció pública no és eficient?
Sí, en privat. En la intimitat, ho diuen tots. Ho sap tot el país, però calla: aquest és el problema. I hi ha referents: als països anglosaxons (EUA, Regne Unit , Canadà) i als escandinaus la funció pública és més flexible.

¿Hi ha diferència de baixes entre sector públic i privat?
Hi ha qui és pot aixecar i dir: "Avui me'n vaig a buscar la baixa". El sector públic és opac i amb prou feines dóna informació. Però, per algun cas que hi hem pogut accedir, l'absentisme pot ser el doble del del sector privat, que ja és alarmant en el context internacional. S'ha arribat a absentismes de dos dígits [més del 10%].

¿Això vol dir que a la funció pública pot arribar a superar el 20%?
Exacte. Tenim una legislació que dóna molt de recorregut al poca-vergonya i al barrut.