Rangel: "Si una entitat fa un referèndum, com si vol fer un ball de bastons"

Al final no li ha quedat més remei. El delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel, que fins ara s'havia mantingut estratègicament a l'ombra en l'afer del recurs de l'Advocacia de l'Estat contra la consulta d'autodeterminació d'Arenys de Munt, ha defensat davant dels periodistes l'actuació estatal aquest divendres.

En declaracions a Castelldefels recollides per l'Agència Catalana de Notícies (ACN), Rangel ha demanat a les institucions que donin "senyals de normalitat" i que els valors que transmetin siguin "els que representa el respecte a l'Estat de dret", i no els valors que poden interessar en un moment determinat en funció de la ideologia política que pot tenir una determinada formació: valors que ha adjectivat, textualment, com a "espuris". Pel delegat, "s'han tret les coses de mare". Considera "surrealista" que els que acabin sent assenyalats amb el dit siguin "els que actuen seguint el que marca la llei", en referència a l'Advocacia de l'Estat.

Rangel ha qüestionat que aquest referèndum organitzat pel Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació (MAPA), amb el suport de l'Ajuntament, que els havia cedit una sala, tingui a veure amb la llibertat d'expressió.

Segons el delegat del govern espanyol, en un sistema democràtic el poble s'expressa "quan hi ha actes amb garanties democràtiques, que es convoquen quan es poden convocar" i, en un altre àmbit, "quan diuen el que pensen".

Anant una mica més lluny, ha advertit que a vegades la realitat és que "els que s'expressen lliurement i amb garanties democràtiques no diuen el que alguns voldrien sentir". Per això, si algú discrepa d'una llei ha de saber que pot canviar-la si aconsegueix la majoria suficient: un advertiment calcat del que aquest dijous ja va fer la consellera de Justícia, Montserrat Tura. Dos companys de partit que comparteixen aquest punt de vista –promogut pel primer secretari del PSC, Miquel Iceta– tot i que mai han mantingut una bona relació, especialment des que Tura va ser consellera d'Interior.

En aplicació de la tesi del PSC, Rangel ha relatat el procés d'Arenys a la seva manera. Segons el seu punt de vista, una entitat va idear un acte que era "legítim" en l'àmbit privat, però aleshores una institució, l'Ajuntament,  "se'l va fer seu". I a partir d'aquí van començar els problemes segons el delegat, que ha fet notar que aquesta consulta, feta per una entitat sense cap suport, no hauria tingut cap transcendència: "Com si volen fer un ball de bastons", ha afirmat.

Un cop vist el posicionament de l'Ajuntament, que es va implicar en el procés amb l'acord de ple que cedia la sala i que ha estat anul·lat per la jutge, estava justificat que les institucions democràtiques reaccionessin i que els tribunals de justícia actuessin per "posar les coses al seu lloc", ha argumentat el delegat.

La delegació del govern espanyol a Catalunya va evitar –o oblidar– enviar a l'Ajuntament el requeriment que exigia l'Advocacia de l'Estat el 3 d'agost, en un informe jurídic adreçat a la delegada accidental mentre Rangel estava de vacances. Posteriorment, Rangel va fer una trucada a l'Ajuntament d'Arenys de Munt per parlar amb l'alcalde, Carles Móra, però no el va trobar i no hi va insistir més.

Aquesta setmana, portaveus de la delegació es van negar a donar cap tipus d'explicació sobre el tema. Finalment, Rangel ha estat intepel·lat pels periodistes en una visita d'obres a Castelldefels aquest divendres i ha respost extensament.