Mitjans internacionals parlen del finançament, els toros i el català com 'El Mundo' i la COPE

El col·lectiu Emma, un grup que es dedica a supervisar la premsa internacional, alerta que sovint hi ha mitjans d'arreu del món que mostren "visions esbiaixades" de Catalunya. Així ho ha explicat el portaveu del col·lectiu, Salvador Garcia-Ruiz, que assegura que el país té bona imatge a la premsa internacional, però que els problemes apareixen quan es parla de política. La llengua, el finançament i les corrides de toros són temes que alguns mitjans reflecteixen "com ho faria El Mundo o la COPE', ha denunciat. La darrera resposta del grup ha estat a un diari danès, Politiken, que ha publicat que la política lingüística a Catalunya és pròpia del "nacionalisme radical".

El diari danès Politiken va publicar un article el 31 de gener titulat La censura té moltes cares, en què plantejava la política lingüística a Catalunya a favor del català en termes de "censura" i "nacionalisme radical". Una de les components del col·lectiu Emma, Diana Coromines, va enviar una resposta al rotatiu a principis de febrer per explicar la "discriminació del català" als cinemes, la justícia, l'etiquetatge de productes i molts altres àmbits de la vida quotidiana a Catalunya.

És només un exemple de la tasca que realitza, des de l'abril del 2009, el col·lectiu Emma, format per una desena de persones. "Seguim el que publica la premsa internacional i, quan hi ha alguna opinió esbiaixada, la contestem contrastant-la amb dades objectives", explica el portaveu del grup. Són tan ràpids que sovint són els primers a Catalunya a alertar sobre la publicació de certs articles, però cap d'ells s'hi dedica plenament, sinó que combinen aquesta tasca amb les seves vides professionals.

El col·lectiu convida el govern a deixar de banda la pedagogia cap a la resta d'Espanya i centrar els esforços a explicar Catalunya als mitjans internacionals, "que segurament seran més proclius a reflectir el que passa aquí de forma més objectiva i neutral", assegura Garcia-Ruiz.

El principal motiu de les visions "esbiaixades" de Catalunya és que la majoria de corresponsals estrangers viuen a Madrid i "els seus inputs són la COPE, El Mundo o l'Abc". Per això el col·lectiu Emma s'ha proposat fer pedagogia entre els corresponsals. A tall d'exemple, el grup ha mantingut converses amb el corresponsal del Financial Times, per donar-li dades objectives sobre el país. Aquest rotatiu "abans parlava de Catalunya en termes no gaire positius i últimament en parla bastant bé", diu el portaveu. Entre els mitjans que tenen una visió positiva de Catalunya, Garcia-Ruiz destaca Le Monde, mentre que a l'altre extrem de l'espectre es trobaria The Economist.

La política lingüística, la intenció de prohibir les corrides de toros i el finançament de Catalunya són temes delicats que sovint es retraten de forma negativa. Així ho explica el portaveu del col·lectiu Emma: "Hi ha temes recurrents en què hi ha confusió respecte a  Catalunya. Un és el finançament. Parlen en els mateixos termes que El Mundo o la COPE, diuen que els catalans són insolidaris. Nosaltres responem amb dades objectives explicant què és l'espoli fiscal, explicant com ho fan en altres parts del món. Una altra qüestió és la llengua; de vegades, com l'Abc i El Mundo, diuen que el castellà es persegueix a Catalunya. Com hi responem? Donant dades objectives del nombre de catalanoparlants i castellanoparlants a Catalunya, explicant amb dades que aquí no hi ha problemes lingüístics. Últimament, un tema recurrent han estat les corrides de toros. Algun mitjà ha dit que els catalans són nacionalistes excloents perquè volen prohibir-les. Nosaltres els hem explicat que a les Canàries ja les van prohibir. Els hem explicat que prohibir les corrides de toros, una tortura cruel a un animal, més que allunyar-nos d'Espanya ens apropa a Europa".

Però no tot són males visions de Catalunya. "En general es parla molt bé quan es parla de Barcelona i del Barça. Quan es parla del Barça es parla del sentiment nacional català des d'un punt de vista positiu", assenyala el portaveu. "El problema és Catalunya com a subjecte polític que no se sap explicar o no se sap entendre", afegeix.

El col·lectiu Emma va triar aquest nom en homenatge a l'abadessa Emma, la filla de Guifré el Pilós. Es tracta d'un grup format per una desena de persones que viuen en diversos punts del món.