Els anys feliços de Catalunya amb el PP

Encara que fos en defensa pròpia i en la presentació a Barcelona del seu nou llibre –España puede salir de la crisis (Planeta)–, José María Aznar també es va apuntar ahir a estirar les orelles al govern de Rodríguez Zapatero pels incompliments en el finançament de Catalunya, que va contraposar a les inversions en infraestructures que hi va fer el seu govern conservador.

Així, l’expresident espanyol va denunciar una caiguda del 31% de la inversió de l’Estat al Principat els anys 2005-2008, sota govern del PSOE, i va assegurar que en aquest període l’aportació del govern central va créixer només un 2,58% de mitjana, 31 punts menys del que va créixer entre els anys 1999 i 2004, durant el seu mandat, amb un augment mitjà que va xifrar en el 33,52%. Amb la nostàlgia de qui recordava els seus dies feliços presidencials, l’exlíder del PP es va mostrar orgullós d’haver impulsat les obres de la “més gran ampliació” de l’aeroport del Prat; del desviament del Llobregat; de reconstrucció del Liceu; de restauració del Palau de la Música Catalana; d’haver projectat la construcció del TGV Madrid-Barcelona, així com d’haver aconseguit –amb el suport de Jordi Pujol a la presidència de la Generalitat– que Barcelona acollís l’Agència Europea de Fusió del projecte ITER, entre altres realitzacions que aprecia “en silenci” quan ve a Barcelona.

Piqué, Sirera, Camacho
L’exlíder del PP explicava tot això a la sala d’actes de l’escola de negocis Esade, davant d’un auditori format per unes 270 persones –fonamentalment empresaris, estudiants i membres del PP–, entre les quals destacaven el seu exministre i expresident del PP de Catalunya, Josep Piqué, així com l’expresident que el va succeir per decisió de Génova, Daniel Sirera; la mateixa presidenta actual, Alícia Sánchez-Camacho, o històrics com el periodista Manuel Milián.

Acompanyat a la taula pel seu editor, José Manuel Lara, i el president del patronat de la Fundació Esade, Pedro Fontana, Aznar va assegurar que la seva etapa de govern va portar Catalunya al període de més “progrés social, econòmic i laboral” que ha tingut des de la recuperació de la democràcia a l’Estat espanyol. L’actual president de la Fundació FAES va remarcar que durant la seva presidència es va signar l’actual sistema de finançament, “un acord unànime” que va ser “bo per a Catalunya” i que responsables del govern català d’aleshores, de CiU, van definir com el “millor” en 300 anys. “Crec poder afirmar sense risc d’equivocar-me que en 30 anys de democràcia Catalunya no va tenir mai un progrés social, econòmic i laboral com entre el 1996 i el 2004”, va sentenciar. Va ser un progrés en “acords polítics públics, transparents i responsables que es van demostrar bons per a Catalunya i Espanya”, va dir reivindicant la seva col·laboració amb CiU.

Baixant al context actual de negociació fallida entre els governs català i espanyol, va recordar que el PP va ajudar també d’una altra manera al finançament de les institucions catalanes. “Quan un abaixa els impostos, redueix el dèficit i el deute públic, llavors millora el finançament d’empreses i ciutadans. I és el que nosaltres vam fer. [...] Quan s’apugen els impostos presents i futurs a través del dèficit i el deute, s’empitjora el finançament”, va explicar. L’exmandatari també va advertir que Catalunya i Madrid seran les comunitats “més perjudicades” pel fet que el govern socialista recorri a l’endeutament, ja que hauran de pagar “bona part d’aquesta factura financera” que s’acumula “sense límit”.

Al·ludint a Zapatero va dir que “poca confiança inspira qui promet un creixement molt fort d’inversions de l’Estat a Catalunya que es veuen defraudades”. Per contra, s’autodefinia com “dels que creuen que la confiança s’inspira complint el que es promet”. Va destacar la forta crisi que viu Catalunya, amb 622.000 aturats, “més del doble que fa un any”. Per Aznar “la mala política, imprevisió i improvisació” del PSOE han dut a una crisi que, citant l’economista Xavier Sala i Martin, és “made in Spain”.