Caixa B per a Catalunya

El govern espanyol pressiona la Generalitat perquè accepti arrodonir la xifra que s'ha d'obtenir el primer any d'entrada en vigor del nou sistema de finançament amb partides econòmiques que quedarien fora del model. Els diners d'aquesta caixa B per a Catalunya serien per a Mossos d'Esquadra i presons, que, en ser competències que només té la Generalitat, evitarien que l'Estat hagués de compensar a les altres comunitats autònomes, que volen mantenir el tant per cent que reben ara del pastís.

Això permetria a la Generalitat vestir la xifra del primer any fins a arribar a uns 2.500 milions d'euros i l'escull es trobaria sobretot a consolidar el model en el tercer any d'aplicació per tal que permeti oferir per si sol un resultat d'entre 3.000 i 3.500 milions i que Catalunya quedi situada per sobre de la mitjana de finançament entre un 5 i un 6 per cent, cosa que hauria de garantir l'anomenada ordinalitat, és a dir, que Catalunya es mantingui tercera en el rànquing de recursos públics un cop feta l'aportació a la solidaritat.

L'Estatut permet que els preceptes del títol de finançament s'apliquin de manera gradual en funció de la viabilitat financera i l'aplicació no ha de ser "plenament efectiva" fins als cincs anys d'entrada en vigor de l'Estatut. Com que ja n'han passat dos, no té per què ser fins al 2011 que el model estigui consolidat i, per tant, l'Estat ofereix mentrestant a la Generalitat poder presentar una xifra "digna", adjectiu usat ahir per Joan Saura.

Defensa de l'asimetria
José Luis Rodríguez Zapatero ja va oferir aquesta eventualitat d'una caixa B per a Catalunya a Joan Puigcercós en una reunió a la Moncloa, i aquest va dir que no. Però no hi ha un rebuig definitiu del govern català a l'oferta, perquè en el fons no deixaria de ser un acord bilateral. De fet, el president José Montilla, ha dit aquesta setmana en una entrevista al diari Expansión que l'homogeneïtzació del model "és impossible", justament perquè només Catalunya gestiona les presons i la policia, la qual cosa indica que el govern vol incloure aquesta asimetria, però dins d'un model tancat. Al govern espanyol li interessa que quedi fora del sistema, perquè així pot mantenir la part del pastís de cada comunitat, Catalunya hi guanya per una altra banda i pot vendre un model a 15 sense suposats privilegis.

De fet, l'objectiu de la Generalitat continua sent que l'Estat faci una injecció de diners prou elevada al sistema perquè la xifra de 2.500 milions s'obtingui per si sola. En els darrers dies el número dos d'Economia, Martí Carnicer, ha vist a Madrid la disponibilitat d'Economia a augmentar-la, però els números encara no quadren -Saura deia ahir que "estan en la bona direcció, però no a prop del que es considera acceptable"- i tampoc l'objectiu d'Economia de quedar cinc punts per sobre de la mitjana. Amb l'oferta actual, quedaria només un o dos punts per sobre, impossible per complir l'ordinalitat. També pel que fa al model, l'Estat accepta que una part dels impostos que recapta la Generalitat -que ara seran més per l'augment de la cistella en IRPF, IVA i especials- no vagi al pot comú a repartir per pagar els serveis de l'Estat del benestar, però no vol que siguin més del 25%.

Sigui com sigui, els partits que formen part del govern han començat a preparar l'argumentari per si hi ha acord, senyal inequívoc que hi ha possibilitats reals. I en aquest argumentari es parla -sense anar més lluny, Miquel Iceta ahir- d'una xifra per al primer any que el model de CiU va trigar sis anys a aconseguir, i que se situa entre aquests 2.000 i 2.500 milions.