Maragall acusa Montilla al seu llibre de memòries

Les relacions entre Pasqual Maragall i José Montilla i entre l’exmandatari i el PSC tornen a estar en el punt mira després que ahir transcendissin alguns detalls de les memòries de l’expresident, que avui es posen a la venda i es presenten diumenge, i en les quals sota el títol Oda inacabada (RBA) deixa palesa la “soledat” que va sentir en molts moments de la seva trajectòria. Maragall, que també carrega contra CiU, Zapatero i el govern Aznar, critica el paper que va jugar el primer secretari dels socialistes catalans i l’executiva del partit durant el procés d’aprovació del nou Estatut.
A la direcció del PSC li llança un velat retret de donar-li un “cop polític” en proposar i presentar esmenes a l’Estatut aprovat al Parlament el 30 de setembre del 2005. Per ell, va ser més que una contradicció, una “desconsideració política a la cambra, impròpia d’un partit anomenat nacional català i un cop baix al president de la Generalitat”. Maragall admet que coneixia les reticències d’un grup de dirigents del PSC, en sintonia amb la llista d’aspectes “inacceptables” que, segons ell, “esgrimia” el govern espanyol. Dit això, confessa que no hauria cregut mai que podrien arribar a desautoritzar el vot dels seus propis diputats. Tampoc passa per alt la negativa de Montilla a validar una remodelació de govern que va intentar executar, una “increïble reacció” que veu “gravíssima” perquè, al seu parer, perseguia el “debilitament de l’autoritat presidencial”.

Un dels moments més evidents del distanciament entre Maragall i l’aparell del partit va ser arran de la seva acusació a CiU de beneficiar-se de comissions irregulars del 3% a canvi de l’adjudicació d’obra pública. Considera que va ser “un dels episodis més durs” i “el que més cicatrius” li va deixar. Espera que el partit no abandoni Montilla “com va fer” amb ell. Revela que fins a l’últim moment aquest no li va confessar la seva voluntat de substituir-lo com a candidat a la presidència de la Generalitat, idea que, diu, el mateix Zapatero li va suggerir com a moneda de canvi per aprovar l’Estatut. L’expresident, que celebra l’elecció de Montilla, posa en relleu que aquest ha anat assumint el seu paper presidencial i el que implica davant l’Estat.

Maragall, que també repassa l’etapa dels Jocs, no estalvia retrets per a Zapatero, a qui culpa d’haver-se fet enrere en la seva promesa d’aprovar l’Estatut que sortís del Parlament “empès per la força de l’immobilisme majoritari del seu entorn polític i social i per un instint certament desenvolupat de supervivència política”. Dit això, el culpa de “defraudar” els catalans i d’haver contribuït a la “desafecció” cap a Espanya. El distanciament entre els dos polítics va començar el 2004 en transcendir l’entrevista de Carod amb membres d’ETA, quan Zapatero va demanar-li el cessament del conseller.

Sobre les relacions amb el govern d’Aznar, explica que la política privatitzadora d’aquest executiu va provocar que “el vell nacionalisme espanyol” es rearmés, i apunta que la paradoxa és que això es va produir simultàniament a l’aliança amb CiU.