La tragèdia d'un metge palestí

Una de les grans tragèdies humanes durant la guerra a la franja de Gaza ha estat la viscuda pel metge palestí Izz al-Din Abu al-Aix, del camp de refugiats de Jabalia, al nord de la franja. Ell, que està d'acord amb una solució pacífica per al conflicte dels palestins amb Israel i que treballa com a ginecòleg des de fa anys tant a Gaza com en hospitals israelians, va perdre tres de les seves sis filles -també té dos nois- pocs dies abans de l'alto el foc a causa de l'atac d'un tanc israelià.

Israel investiga si la mort va ser causada per un míssil palestí, però el doctor Abu al-Aix sosté que la responsabilitat és únicament d'Israel. Desmenteix enèrgicament insistents acusacions israelianes segons les quals franctiradors palestins apostats a casa seva obrien foc contra les tropes israelianes a la zona. El seu cas es va convertir en un veritable símbol, tant pel seu rerefons de relació directa amb Israel com pels esdeveniments que van acompanyar la tragèdia.

Enmig d'una transmissió en directe des de l'estudi del Canal 10 de la televisió israeliana, el periodista Shlomi Eldar va rebre una trucada desesperada del doctor Abu al-Aix, amic personal seu, dient que un projectil acabava d'esclatar a casa seva i que les seves filles havien mort. Shlomi, amb el semblant seriós, incòmode i la veu entretallada, amb el telèfon mòbil a la mà va passar la trucada i es van poder escoltar en directe els crits desesperats del metge. "Són mortes! Déu meu, són mortes!". El periodista va acabar dient que "potser algú de l'exèrcit ens està veient, potser puguin enviar-hi ambulàncies". Les autoritats van comprendre l'efecte que el cas havia produït a l'opinió pública a través de la televisió. Es va permetre que les ambulàncies arribessin al lloc i transportessin els ferits -ell mateix, el seu germà, la seva filla Xadda i la seva neboda- a l'hospital Sheba Tel-Hashomer, on treballa el mateix doctor Abu al-Aix. Les nenes encara hi estan ingressades.

L'AVUI ha mantingut una entrevista amb aquest metge palestí, que prefereix no veure's com a símbol de la guerra. "Creieu-me que no busco res semblant. El que vull ara és que la meva filla i la meva neboda es recuperin. Que tots els malalts es recuperin. Que ningú passi el que jo he passat. El que vull dir ara és que espero que la sang de les meves filles no hagi estat vessada en va. Tant de bo, almenys, la seva mort canviï alguna cosa per a bé. Vull que siguin les últimes víctimes. Que hagin mort per alguna cosa, perquè s'aconsegueixi la pau", afirma.

Abu al-Aix parla del seu dol personal, però també de la situació general, i afirma que hi ha injustícies contra els palestins. Acusa Israel d'haver-se retirat de Gaza, "però quedant-se davant la porta sense deixar-nos sortir". Davant la pregunta de si potser té crítiques també al lideratge de Hamàs a Gaza, contesta: "Jo ho dic obertament: condemno Hamàs i condemno el llançament de míssils contra Israel des de Gaza".

"Hem de ser responsables"
De totes maneres, insisteix que "hi va haver un procés pel qual després Hamàs va guanyar" i reitera que "Israel se'n va anar de Gaza però va tancar amb clau". I afegeix: "Jo no acuso només Israel. Acuso també els palestins. He dit en més d'una ocasió que teníem un problema amb Israel, però hem de ser responsables i hem de corregir això".

És inevitable preguntar si potser la seva tragèdia personal li ha fet canviar d'enfocament respecte a quina mena de solucions s'han d'arribar a la regió. Ens respon contundent: "No. Hem d'acabar amb això. Hem d'aprendre del que ha passat, buscar una solució. No hi ha alternativa. L'única solució és la pau. De veritat, de tot cor, amb totes les cartes posades damunt la taula. Israel parla de pau però construeix pisos als assentaments. Hi ha extremistes dels dos bàndols. Però la pau és l'única opció".