Catalanofòbia: Una passa que rebrota

Diuen que una negació contundent, a vegades, és una manera subtil d’emmascarar una afirmació, d’amagar una mentida. Això deu ser així des de temps immemorials, com quan l’apòstol Pere va negar Jesús tres vegades abans d’un fatídic cant del gall. També se sap que resulta un detector eficaç de racisme i de racistes proclamar amb tota l’energia que no se n’és... Per això, les paraules exculpatòries de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, afirmant que “no admet que se l’acusi de catalanofòbia”, arran de les seves queixes contra el nou model de finançament per a les autonomies del règim comú espanyol, podrien arribar a tenir un punt de sospitós.

I és que en alguns territoris de la Pell de Brau, l’Espanya cantada per Salvador Espriu, s’escampa fàcilment una passa encomanadissa més o menys somorta, que rebrota amb virulència de tant en tant, per destil·lar hostilitat o aversió cap a Catalunya o els catalans. Els pretextos de la catalanofòbia són diversos però les reivindicacions lingüístiques, d’autogovern, de drets històrics o d’equitat econòmica que planteja Catalunya encenen grans fogueres, que són atiades sovint des d’alguns mitjans de comunicació, encara que la neguin.
Aquest recel reapareix ara arran dels ingressos aconseguits pel govern de la Generalitat a través del finançament acordat dimecres passat en la negociació del nou model acordat pel Consell General de Política Fiscal i Finacera, semblantment com van sorgir fa anys amb la reivindicació del tram autonòmic de l’IRPF.

Dijous passat, el diari El Mundo titulava la seva portada amb un eloqüent: El Gobierno critica la ‘catalanofobia’ tras llenar la bolsa del tripartito. I en el seu editorial ho aclaria: Catalanofobia, no; Montillafobia u Esquerrafobia, sí. En fi...

La constitució del govern tripartit d’esquerres a la Generalitat ha accentuat les expressions d’hostilitat cap a Catalunya de determinats mitjans de l’anomenada Brunete mediàtica, singularment els diaris El Mundo, La Razón i Abc, amb el suport d’algunes cadenes televisives. El punt àlgid es va produir arran de l’entrevista que Josep-Lluís Carod-Rovira va tenir amb dirigents d’ETA a Perpinyà. Les envestides, però, s’han repetit arran de la reivindicació dels papers de Salamanca o amb el boicot a productes catalans durant el procés estatutari.
Amb tot, les expressions de catalanofòbia vénen de lluny. I en temps del govern nacionalista de Jordi Pujol, diaris com Abc van fer campanya contra la immersió lingüística assenyalant el president català sota titulars com ara Como Franco pero al revés. I es van exaltar arran de campanyes de la Generalitat l’any 1992 a la premsa internacional situant Barcelona, la ciutat olímpica, com a capital de Catalunya.