...i cinc passen a ser exministres

Pedro Sol­bes
Eco­no­mia
De tòtem a penyora
“Amb Sol­bes podem estar tran­quils, ha gua­nyat el debat a Pizarro per gole­jada i amb un sol ull”. Si Zapa­tero rebia Sol­bes amb aquesta efusió el 22 de febrer del 2008 en el pri­mer míting de cam­pa­nya, dis­sabte pas­sat el va dei­xar acu­dir a la històrica reunió del G-20 a Lon­dres com a exmi­nis­tre in pec­tore. Són el pròleg i l’epíleg d’un any en què, a parer de Zapa­tero, Sol­bes (Ala­cant, 1942) ha pas­sat de ser un tòtem per exhi­bir a una penyora ja amor­tit­zada. Tot i haver-se d’empas­sar plats que no eren de la seva cuina, com ara la devo­lució dels 400 euros, la seva ortodòxia l’havia por­tat a fre­nar la des­pesa, pre­ci­sa­ment, en el moment més dur de la crisi, i quan Zapa­tero i el minis­tre d’Indústria i gran rival seu, Miguel Sebastián, pro­po­sa­ven noves idees, com ara l’ajut directe a la com­pra de cot­xes. “Tot govern és sem­pre un govern de coa­lició entre el minis­tre d’Eco­no­mia i la resta”, iro­nit­zava al prin­cipi del man­dat, quan encara es veia fort. Sol­bes, minis­tre d’Eco­no­mia (1993-1996 i 2004-2009) però també exco­mis­sari euro­peu, ha pagat el temor de sobre­pas­sar el dèficit límit del 3% fixat al Pacte d’Esta­bi­li­tat i Crei­xe­ment de la UE. Tot i que sem­pre s’ha fet de pre­gar i Zapa­tero l’ha hagut de convèncer in extre­mis de con­ti­nuar, la iro­nia el va con­dem­nar quan li van pre­gun­tar si enve­java en alguna cosa l’exmi­nis­tre Ber­mejo. “Sí, que és exmi­nis­tre”, va res­pon­dre. Sense voler, Sol­bes havia escrit el guió a l’opo­sició: algú que desitja la jubi­lació no té prou nervi per com­ba­tre la crisi.

César A. Molina
Cul­tura
“Em segui­ran veient en el món de la cul­tura, dins o fora del minis­teri”, deia la vigília del relleu. El poeta Molina (la Coru­nya, 1952) no lliu­rarà el Cer­van­tes a Juan Marsé, amb qui ha pole­mit­zat pel cas­tellà. Més agre va ser la topada amb Rosa Regàs pel roba­tori a la Bibli­o­teca Naci­o­nal. Ha apro­vat, això sí, la llei del cinema.

Ber­nat Sòria
Sani­tat
L’inves­ti­ga­dor valencià (Car­let, 1951) deixa el càrrec quan s’està a punt de sig­nar el Pacte per la Sani­tat, un gran acord esta­tal per uni­fi­car cri­te­ris i ser­veis. Mediàtica­ment serà recor­dat per l’estudi antro­pomètric que va pro­moure i que va clas­si­fi­car la dona espa­nyola en diàbolo, cam­pana i cilin­dre.

Mer­ce­des Cabrera
Edu­cació
La neboda de Leo­poldo Calvo-Sotelo (Madrid, 1951) ha vis­cut en pròpia pell el males­tar de les comu­ni­tats autònomes, i espe­ci­al­ment de Cata­lu­nya, per l’incom­pli­ment pres­su­pos­tari de la llei de dependència en un minis­teri que per pri­mer cop a l’Estat ha unit les polítiques edu­ca­ti­ves i soci­als.

Mag­da­lena Álva­rez
Foment
El mal­son de Joa­quim Nadal
Tot i pro­cla­mar als qua­tre vents que ha estat la minis­tra que més ha inver­tit a Cata­lu­nya, Mag­da­lena Álva­rez (San Fer­nando, 1952) ha estat durant aques­tes dues legis­la­tu­res un autèntic mal­de­cap per al govern català i fins i tot va pro­vo­car una mani­fes­tació a Bar­ce­lona pel dret a deci­dir. El des­ga­vell de Roda­lies –encara per tras­pas­sar– amb l’arri­bada de l’AVE va irri­tar l’exe­cu­tiu i les pica­ba­ra­lles dialècti­ques entre la minis­tra i els dipu­tats cata­lans al Congrés van ser cons­tants. De fet, Álva­rez pas­sarà a la història per ser la pri­mera mem­bre d’un govern que ha estat repro­vada. La seva gestió va ser cen­su­rada tant al Par­la­ment com al Senat, i al Congrés es va sal­var per només tres vots. Zapa­tero, però, no la va subs­ti­tuir en ree­di­tar la victòria elec­to­ral. Maleni –diu que mai li han dit així– sem­pre ha tin­gut en Zapa­tero un aliat. Després de la seva victòria en les elec­ci­ons espa­nyo­les del 2004, va apos­tar deci­di­da­ment per la lla­vors con­se­llera d’Eco­no­mia i Hisenda a la Junta d’Anda­lu­sia. Poc s’espe­rava l’exmi­nis­tra que el seu objec­tiu de col·locar l’Estat espa­nyol com el pri­mer del món en lon­gi­tud de xarxa fer­roviària d’alta velo­ci­tat, amb 10.000 quilòmetres, li sor­ti­ria tan car. La seva manca de pre­visió en la nevada del 9 de gener a Madrid, que va jus­ti­fi­car per un error en la pre­visió mete­o­rològica, o la poca infor­mació faci­li­tada pel seu minis­teri en l’acci­dent de Bara­jas han aca­bat de dila­pi­dar un pres­tigi en entre­dit. Final­ment, el tren l’ha enves­tit i aquest cop no podrà inau­gu­rar la nova ter­mi­nal del Prat, com va fer amb l’AVE a Bar­ce­lona un dia abans de l’inici de la dar­rera cam­pa­nya elec­to­ral.