La Moncloa assumeix el veto al Senat

Resig­nació davant un pre­vi­si­ble veto majo­ri­tari dels comp­tes per al 2009 no seria una bona des­cripció del que li deu estar pas­sant pel cap al vice­pre­si­dent econòmic Pedro Sol­bes, després que el govern espa­nyol admeti que les arques de l’Estat estan per poques ale­gries més. Més que con­for­mi­tat, pos­si­ble­ment l’equip econòmic aca­barà res­pi­rant tran­quil·litat si el gruix de l’opo­sició pre­senta el veto i reu­neix la majo­ria sufi­ci­ent perquè pros­peri.

Perquè això voldrà dir que s’haurà col·locat una bar­rera als comp­tes que farà que pràcti­ca­ment ni puguin tras­pas­sar la porta del Senat. De fet, els números de Sol­bes tor­na­ran a l’altra casa –al Congrés– sense que s’hi hagi tocat ni una coma i, sobre­tot sobre­tot, sense que s’hagi mogut ni un euro més.

En un temps econòmica­ment tan negre com l’actual, i el que vindrà, el veto suposa que Sol­bes no haurà de ras­car-se la but­xaca per seguir nego­ci­ant esme­nes amb els grups. Ara per ara, ERC està pen­dent de rebre dilluns la res­posta del PSOE a les exigències que els por­ta­veus Joan Ridao i Car­les Bonet van tras­lla­dar al grup de Zapa­tero. D’aquesta res­posta en depèn que els repu­bli­cans també pre­sen­tin veto com ja han anun­ciat que faran CiU i ICV, i pre­vi­si­ble­ment el PP i el grup canari.

Les pre­ten­si­ons d’ERC són ele­va­des: dema­nen 800 mili­ons d’euros addi­ci­o­nals per a l’apli­cació de la dependència, a banda de recla­mar una millora subs­tan­cial del fons d’immi­gració i més diners per a roda­lies. En con­junt, vol visu­a­lit­zar un gir en política social.
Això topa fron­tal­ment amb l’escàs marge econòmic que l’exe­cu­tiu reco­neix que té, segons va sug­ge­rir ahir la vice­pre­si­denta pri­mera, María Teresa Fernández de la Vega. Amb aquest pano­rama pel davant la vice­pre­si­denta dei­xava caure que la Mon­cloa “entendrà” que “els grups pren­guin les deci­si­ons que con­si­de­rin opor­tu­nes”. És a dir, que pre­sen­tin veto. La nego­ci­ació entre el PSOE i ERC, en tot cas, con­ti­nua però ha d’estar enlles­tida abans de dilluns a la tarda, que és quan con­clou el període de pre­sen­tació d’esme­nes i de vetos.

El rebuig d’una majo­ria al Senat impe­dirà seguir nego­ci­ant els comp­tes i posarà de mani­fest un cop més la manca d’esta­bi­li­tat política del PSOE. Però com a con­tra­par­tida evi­tarà a Sol­bes que els par­tits del Senat s’apro­fi­tin que el PSOE té una majo­ria més feble que la del Congrés per for­jar ali­an­ces i que tota l’opo­sició li des­munti les xifres a base d’esme­nes pac­ta­des.

Són uns can­vis que a la pràctica no van enlloc, perquè els comp­tes tor­nen al Congrés i allà el PSOE els tomba un per un amb l’ajut de PNB i BNG. Però tot aquest enre­nou se l’estal­via l’exe­cu­tiu si hi ha veto. En aquest cas, només cal una única votació al Congrés per aixe­car la bar­rera del Senat i els comp­tes seran efec­tius l’1 de gener del 2009.

Pel que fa al finançament, el veto sig­ni­fica que no s’hi podran enca­bir les xifres del nou finançament. Però això pas­sa­ria també sense aquesta bar­rera, ja que l’esce­nari que pre­veu l’exe­cu­tiu de Mon­ti­lla és que a mit­jans del mes de desem­bre –coin­ci­dint amb l’últim tràmit dels comp­tes al Congrés– es pugui tan­car un acord polític entre els dos governs sobre el model, dei­xant l’arro­do­ni­ment de les xifres per més enda­vant.

Crèdit extra­or­di­nari
De la Vega, que ahir va elu­dir comen­tar el segon incom­pli­ment en el finançament (el pacte amb Saura), es va mos­trar con­vençuda que hi haurà acord i va afe­gir que l’Estat ja té pre­vis­tos els meca­nis­mes per afron­tar la des­pesa. Una de les pos­si­bi­li­tat és habi­li­tar un crèdit extra­or­di­nari apro­vat a ini­cis del 2009.