Jordi Pujol afirma que l'Estatut forma part de la batalla per evitar que Espanya absorbeixi Catalunya

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol afirma en l'editorial de l'últim butlletí del Centre d'Estudis que porta el seu nom que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut és “un episodi més de la molt llarga batalla” entre “la voluntat d’Espanya d’absorbir Catalunya i esborrar-ne la personalitat pròpia” i la dels catalans, “de mantenir-la”. Si la sentència del TC és contrària a l'Estatut, Pujol reclama una reacció “potent, sense atabalament ni teatralitat”, feta “amb dignitat i serenitat” i “sense cap receptivitat envers l’oferta d’engrunes i els cops a l’espatlla”.

Jordi Pujol argumenta que la sentència sobre l'Estatut va més enllà de Catalunya i determinarà si Espanya és “un país políticament descentralitzat” o, al contrari, que recupera “del tot el model del centralisme reforçat i, fins i tot, un país que voldrà imposar del tot i en tot l'homogeneïtzació”. L'expresident de la Generalitat argumenta que “entre l’acord de finançament i la sentència del TC i la sistemàtica acció d’erosió dels partits espanyols” el veredicte de l'alt tribunal demostraria finalment “que l’intent de l’Estatut ha resultat fallit".

Pujol reitera en l'editorial el missatge que va donar el passat 10 de setembre al Parlament, en l'homenatge al president Francesc Macià. En aquest sentit, reclama “una resposta institucional, política i sentimental” de Catalunya -“allò de la desafecció que diu el president Montilla”, afegeix- que contraresti l’evident propòsit de procedir al gradual ofegament de Catalunya com a nació, com a llengua i cultura, com a economia i com a projecte social”. A parer seu, aquesta reacció ha de ser potent, sense atabalament ni teatralitat, sinó amb dignitat i serenitat. Alhora, adverteix que la societat catalana en el seu conjunt no hauria de mostrar “cap receptivitat envers l’oferta d’engrunes i els cops a l’espatlla” que puguin venir després.

En aquest sentit, Pujol reitera també la necessitat de treballar “els nostres actius Catalunya endins”, des del convenciment que ja s'ha demostrat més d’un cop “no només molta força de resistència, sinó també creativitat i capacitat d’aixecar el país”.