El sí d’ERC tanca el finançament

El sí d’ERC, escenificat per Joan Puigcercós darrere d’un cartell amb la xifra mínima de 3.800 milions que havia posat el líder republicà per acceptar l’acord, ha tancat la “tortura psicològica” que, en paraules d’Ernest Maragall, ha significat la negociació del nou model de finançament que va començar el maig del 2008 i portava 336 dies d’incompliment segons les previsions estatutàries. Una declaració institucional del president José Montilla a la tarda al Palau de la Generalitat va solemnitzar el sí del govern –“la victòria de la justícia”, va dir– a l’última proposta presentada per Elena Salgado al ministeri d’Economia, remesa en forma de document de 75 pàgines a les comunitats autònomes.

El departament d’Antoni Castells no detallarà l’acord fins passat el Consell de Política Fiscal que, tal com va anunciar José Luis Rodríguez Zapatero, aquesta vegada sí que se celebrarà en l’última data límit, el 15-J.

Però la satisfacció principal a la Rambla Catalunya és que la Generalitat es quedarà el 25% de tots els impostos cedits que recapti. Economia considera que ha posat una falca perquè hi hagi un canvi de model d’inspiració federal –que és el que sempre ha defensat Castells–, que es rebla amb uns criteris de repartiment del pot comú –Fons de Garantia dels Serveis Públics– aportat per l’Estat (en un 5%) i les autonomies que permeten situar Catalunya “lleugerament” per sobre de la mitjana de finançament per càpita ja des del primer any d’aplicació del model, segons la mateixa ministra Salgado. Hi ajuda un fons de suficiència global que paga íntegrament l’Estat per a la resta de competències transferides –Mossos i presons, en el cas de Catalunya–. És la caixa B que ha ajudat a desencallar l’acord, però que genera el dubte de si els 5 punts per sobre de la mitjana del que es parla és sense homogeneïtzació competencial.

Malgrat que políticament es considera que la cambra de comerç actuava com a portaveu d’Economia parlant de 3.800 milions, Castells no ha posat mai cap xifra. Qui l’havia de justificar era ERC. Així que després de deixar l’acord a punt de solfa dijous a la tarda en una reunió entre Salgado i Castells i el sí implícit de PSC i ICV aquest dissabte com a mesura de pressió a ERC –sumada a la de les entitats econòmiques–, ahir l’executiva d’ERC –amb 26 vots a favor, 10 en contra i 5 abstencions– va avalar l’acord amb l’argument que ha arrencat pel 2012, un any més tard del que preveu l’Estatut –“aquest Estatut no és el nostre”, va justificar Puigcercós–, 3.855 milions més, i el país quedarà 5,6 punts per sobre de la mitjana.

A la tornada de Madrid de divendres, Castells va informar ERC que la xifra consolidada per al 2012 era de 3.484 milions i Montilla, expliquen els republicans, els va deixar mans lliures per parlar directament amb el govern espanyol, fet que va ajornar 24 hores la presentació del model. La nit de divendres va arribar una primera oferta de Zapatero i Salgado, en forma de més diners per a Mossos i presons. Però el ministeri de l’Interior hi va posar pegues per les susceptibilitats que desperta a la Policia Nacional. Així que dissabte Zapatero, Salgado, Puigcercós i Ridao van executar un pla B consistent a comprometre 50 milions extres dins del model per a la llengua i 320 fora per a transport metropolità i Rodalies. Un acord polític perquè ERC pugui presentar la xifra, al qual Zapatero va donar l’OK diumenge al matí i que serà clau per a l’escenari d’aliances del PSOE al Congrés. Amb tot, Salgado ni tan sols es va comprometre ahir amb la xifra de 3.500 milions que anunciada oficiosament el govern, perquè tot són previsions.

Ara Castells haurà d’esvair els dubtes que genera el document de la ministra, basat en el de Pedro Solbes del desembre rebutjat per tots els partits, en el sentit de si compleix escrupolosament l’Estatut. Està clar que l’acord polític té la virtualitat que alleugereix les tensions entre el PSC i el PSOE i allunya el fantasma del trencament del tripartit. Però CiU considera dinamitat l’Estatut, perquè entén, per exemple, que el model no s’aplica del tot fins al quart any, donat que els 11.000 milions extres que injecta l’Estat s’aportaran de manera gradual fins al 2012. Montilla va trucar a Artur Mas com s’havia compromès a fer. “Gràcies, però és tard”, va ser la resposta. El pacte CiU-PP del 2002 va donar 3.700 milions el tercer any.