Martine Aubry s'imposa a Ségolène Royal per dirigir el Partit Socialista Francès

Martine Aubry, coneguda com la mare de les 35 hores, una de les reformes més discutides de la darrera dècada a França, ha aconseguit la secretaria general del Partit Socialista Francès (PS) per un estret marge de vots davant la seva rival, Ségolène Royal, en la segona volta de les eleccions primàries del partit.  Amb un 50,02% dels vots contra el 49,98% obtingut per Royal, és a dir, per només 42 vots de diferència dels 130.000 vots emesos pels militants, l'exministra de Treball, partidària de tornar a posar en valor les tesis de l'esquerra tradicional, ha guanyat la batalla a una adversària que jugava la carta del centrisme i l'obertura a la col·laboració amb d'altres formacions.

Aubry, si la impugnació de les eleccions que vol fer el sector de Royal no prospera, serà la cap de cartell dels socialistes francesos, que el 2012 s'enfrontarà a Nicolas Sarkozy. L'estret marge de la victòria de Martine Aubry, que ha guanyat en segona volta, fa preveure unes setmanes complicades al PS, fins al punt que el partit està disposat a convocar un consell nacional extraordinari en els propers dies per verificar els resultats i evitar un daltabaix a la formació. De fet, Royal ja ha anunciat que actuarà políticament, i si convé, judicialment, per aclarir la votació. Tot plegat evidencia la divisió interna en una formació que viu un debat ideològic intens.

Martine Aubry, de 58 anys, és filla de l'expresident de la Comissió Europea Jacques Delors. S'ha presentat als militants com l'antítesi de la seva rival. Formada a l'Escola Nacional d'Administració, és experta en qüestions socials. Havia desaparegut de la primera línia política durant uns anys, i se la considerava la gran "cremada políticament" dels anys de Lionel Jospin (1997-2000), ja que va carregar amb la reforma emblemàtica i controvertida de la reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals.

Aubry, que compta amb el suport dels dirigents històrics del partit, es compromet a "afavorir l'emergència de les noves generacions, defensant, però, que la renovació no és una qüestió ni l'edat ni d'imatge".