...i ara, l’ecoperfil

L’ecopaquet. Aquesta podria ser la nova versió del paradigmàtic marcar paquet que va encunyar el líder d’ERC, Joan Puigcercós, per teoritzar la voluntat dels republicans de deixar clar el propi perfil dins del govern. I és que la veu que aquesta legislatura sembla pugnar per fer-se sentir de manera diferenciada dins el tripartit és la d’ICV-EUiA. Una bona mostra és l’ofensiva que dijous passat van emprendre els ecosocialistes contra les bosses de plàstic. El gest va estar a punt de fer saltar pels aires la cobejada unitat del tripartit al Parlament i va atiar l’oberta irritació dels socis. Això passava cinc dies després que els màxims dirigents ecosocialistes desfilessin en la manifestació contra la llei d’educació del govern. A la marxa també hi era ERC, però amb perfil baix. La diferència no va passar desapercebuda al PSC.

Els socis majoritaris del govern temen que l’assemblea que ICV va tancar el 23 de novembre s’estigui traduint en una radicalització dels ecosocialistes que ja s’hauria fet sentir aquests dos anys de legislatura. La cimera va formalitzar la renovació de la cúpula d’Iniciativa per atorgar més pes a una nova generació de dirigents que encapçala Joan Herrera en detriment del sector que lidera Joan Saura, que segueix com a president però ja en retirada. La sensibilitat que representa Herrera manté una relació ben diferent amb el PSC a la dels dirigents procedents del PSUC, amb qui els socialistes comparteixen complicitats després d’anys d’activitat conjunta, especialment en l’àmbit municipal.

A parer dels socis, el perfil d’ICV actua de moment només de portes enfora i a l’hora de la veritat no es trasllada a l’executiu. En contrast, des d’ERC –on no s’oblida l’escàs suport dels ecosocialistes quan les polèmiques del primer tripartit s’acarnissaven en els republicans– es limiten a afirmar que ells van prendre bona nota del Dragon Khan: “Encara que pugui semblar més passiu, treballem perquè tot es faci dins del govern, sense soroll”.

Iniciativa nega que els seus moviments responguin a un càlcul estratègic. Fonts de la formació afirmen que l’objectiu és fer sentir la seva veu i defensar els propis principis. A més ironitzen que ja abans de l’assemblea s’apuntaven les tensions al carrer Ciutat com a font de crispació al govern.

No van errats. El descontentament que va provocar a ICV que Saura assumís Interior s’ha fet sentir des del primer dia i no ha fet més que créixer a mesura que les polèmiques assetjaven els Mossos –acusacions de maltractaments i tortures, el kubotan...–. Aquesta situació ha incomodat Saura fins al punt que la seva predecessora, Montserrat Tura, ha hagut de sortir a defensar els Mossos davant els silencis del conseller.

Interior ha vingut a afegir-se a polèmiques que Iniciativa ja arrossegava, com el Quart Cinturó o la MAT. Per si no n’hi havia prou, ICV va quedar a l’ull de l’huracà de la pitjor crisi d’aquests dos anys de govern: la persistent sequera. Això l’ha fet aparèixer com a responsable de la posada en marxa del transvasament encobert del Segre. Conseqüència: un autèntic motí entre els dirigents territorials de la formació que va afectar les relacions entre un pressionat Saura i el conseller Baltasar.
La situació no va millorar l’agost passat, quan el titular d’Interior va pactar amb la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega una pròrroga per tancar el finançament que va obligar Herrera a retirar la petició de compareixença del president espanyol al Congrés. Al final, també la pròrroga es va incomplir. Un equador difícil per a Saura.