Víctor Alexandre: "Si voleu independència l'any 3000, voteu ERC"

Víctor Alexandre és molt crític amb els partits polítics catalans, inclosa ERC, perquè no defensen l’independentisme amb convicció.

Per què, no a Espanya?
Perquè és un país que diu no a Catalunya. Espanya ha impedit que el meu país pugui ser normal. Per tant, no em mereix gaire respecte.

Des del 1989, molts països europeus s’han fet independents. Però Catalunya, no. Per què?
En part, per culpa dels mateixos catalans. Espanya, en un moment donat, s’adaptaria a les nostres conviccions. Jo comparo la situació de Catalunya dins d’Espanya amb les víctimes de maltractament. Per què la dona maltractada no marxa de casa? Perquè a les víctimes se’ls han menjat l’autoestima. El maltractador menysté la víctima i li xucla l’autoestima, fins que la víctima ja no creu en ella mateixa. La via més important per arribar a la independència és la psicològica: si tu no estàs preparat per ser lliure, difícilment defensaràs la llibertat. Quan a Catalunya ho tingui clar més d’un 50 per cent, serà imparable.

Quin és el percentatge d’independentistes?
Un estudi de la UOC donava entre el 52% i el 62%.

Per què ningú no proposa un referèndum, doncs?
Perquè els polítics catalans són porucs i el seu únic horitzó són les properes eleccions. Com que no hi ha cap partit que proposi seriosament la sobirania, l’independentisme queda com un bluf, es diu i prou. Va en detriment de les conviccions de la gent.

Ha perdut prestigi l’independentisme?
No: jo crec que ha guanyat prestigi. Els que han perdut prestigi són alguns polítics que el defensaven.

Digui’m noms...
La direcció d’ERC. Amb la davallada de les darreres eleccions s’hauria d’haver fet aquesta pregunta: ¿com s’explica que l’independentisme pugi, segons les enquestes, i ERC perdi vots?

Quina relació té amb Carod?
Cap.

Però va escriure un llibre, ‘El Cas Carod’, defensant-lo després de l’afer de Perpinyà...
Jo vaig parlar amb ell pel llibre. Però ara ja no. I el que vaig escriure ho mantinc. Defenso el dret que Catalunya pugui parlar amb qui vulgui, quan vulgui i com vulgui. Els beneficis de la trobada de Perpinyà van ser que ETA no matés a Catalunya. A mi em sembla un èxit extraordinari. En tot cas, els polítics del meu país han de defensar el meu país, no el país veí.

Fa poc, Alfons López Tena declarava que l’independentisme és immadur perquè no hi ha full de ruta concret. Què n’opina?
Hi estic d’acord. L’independentista és com un alpinista que està fent un cim, però no sap quan el coronarà. Vas pujant, però no saps si el cim té quatre mil o vuit mil metres. Catalunya es troba en aquesta situació: volem fer un cim, però no tenim ni idea de quan fa la muntanya i no sabem com arribar-hi. Això crea molt desencís, i a més no hi ha èxits pel camí. Per exemple, quan ERC defensa que Barcelona sigui subseu olímpica de Madrid, és d’un patetisme extraordinari. I és escandalós que algú d’ERC digui que, encara que Madrid ens perjudiqui, no passa res, perquè així ens carreguem de raons.

Som més a prop de la independència ara o el 2003?
Més a prop ara, malgrat els polítics.

Heribert Barrera deia que els catalanoparlants podem esdevenir un grup lingüístic minoritari dins de Catalunya. Si això es produeix, ¿seria possible la independència?
Aquest és un motiu de més perquè la independència arribi ràpid. Sigui com sigui, la immigració jo no la veig com una amenaça, encara que la hispanoamericana és aliada indirecta de la colonització espanyola. És instrumentalitzada per estendre la llengua espanyola i arraconar la catalana.

És possible una Catalunya independent castellanoparlant?
Sí: pot passar. Però això dependrà de nosaltres, i hem de saber que la llengua és important. Allà on s’evidencia que som un poble és en la llengua: per això des d’Espanya s’ataca tant…

A qui ha de votar un independentista, avui?
En aquest moment, està orfe de partit. Encara que hi ha gent dins d’ERC que són independentistes i molt crítics amb l’actuació de la direcció. Un independentista a qui li vagi bé la independència l’any 3000, ja pot votar ERC. Jo tinc la sensació com si Esquerra estigués dirigida per algú que la vol destruir.

Per què?
Perquè primer és la independència, i després és l’opció de dreta-esquerra. Quan ens diuen que primer són les polítiques socials i la pluja fina, això són sopars de duro i ganes d’anar fent. I aleshores Esquerra fa tot allò que faria un enemic. La sensació és que, encara que sigui en una urna embolicada amb una estelada, el vot a ERC va al PSC. Malgrat que voler convertir el PSC en un partit catalanista és com voler convertir aigua en oli. I és molt trist que ERC hagi de caure a 12 diputats a les properes eleccions perquè es faci examen de consciència.

I votant CiU, a quin any seria la independència?
També, al 3000.

O sigui que... empatats.
Sí, però compte, perquè dins de CiU també hi ha gent independentista. Per exemple, Alfons López Tena.