Política
El Suprem contradiu Garzón i avisa que suspendre les activitats d'ANB és "desproporcionat" abans de la il·legalització
El Tribunal Suprem ha fet públic aquest dissabte a la tarda l'escrit judicial amb l'argumentació jurídica que sosté la decisió de no suspendre cautelarment la formació Acció Nacionalista Basca (ANB). Els setze magistrats de la Sala del 61 entenen que podria ser "desproporcionat" adoptar ara una mesura, que a efectes pràctics, "representa la dissolució anticipada d'un partit", quan mesos més tard es podrà decidir sobre aquesta qüestió "i no amb un caràcter indiciari" en el qual es troba ara el procés, sinó amb una sentència definitiva, després d'una anàlisi completa i una comprovació de tots els elements a la seva disposició.
En canvi, el tribunal sí que considera que calia prohibir la participació de la formació abertzale a les eleccions per evitar una situació complicada d'aquí a uns mesos: si fos il·legalitzada i tingués càrrecs electes al Congrés i al Senat, la il·legalització només afectaria al partit mentre els diputats i senadors podrien continuar la seva activitat.
El Suprem recorda que aquest procés no té res a veure amb el que porta a terme Baltasar Garzón a l'Audiència Nacional. De fet, Garzón, per la via penal, sí que ha ordenat la suspensió d'activitats d'ANB -i d'EHAK- durant els propers tres anys, prorrogables a cinc.
Pols entre els manifestants i el jutge
Amb aquestes decisions contradictòries entre diferents òrgans judicials es genera una situació paradoxal: la suspensió que el Suprem considera "desproporcionada" s'està aplicant per ordre de Garzón, que té un altre criteri. I com que ANB no pensa acatar-la -la seva web, encara oberta, cridava avui "a les barricades"- el jutge hi estarà al damunt, minut a minut, per anar prohibint cada acte que convoquin. Serà la policia del govern autònom basc la que haurà de fer complir aquestes instruccions de Garzón. Avui, l'Ertzaintza ja ha dissolt una concentració amb una càrrega policial i demà ha d'impedir la manifestació de càrrecs electes -que conserven tots els seus drets- convocada a Bilbao. Un comunicat d'ANB ha anunciat aquest dissabte a la tarda que la convocatòria es manté tot i la prohibició i ha advertit al govern basc que no hi enviï l'Ertzaintza.
Mentrestant, ni el Suprem ni Garzón han ordenat dissoldre el grup parlamentari d'EHAK a la cambra basca ni els grups municipals d'ANB en els nombrosos ajuntaments on tenen representació, de manera que els diputats, alcaldes i regidors de les dues formacions continuen als seus llocs i amb els drets intactes. L'advocacia de l'Estat havia demanat la dissolució d'aquests grups parlamentaris i municipals, però en aquesta pretensió el govern espanyol ni tan sols va aconseguir el suport de la fiscalia, de manera que els jutges l'han desestimat.
En canvi, el tribunal sí que considera que calia prohibir la participació de la formació abertzale a les eleccions per evitar una situació complicada d'aquí a uns mesos: si fos il·legalitzada i tingués càrrecs electes al Congrés i al Senat, la il·legalització només afectaria al partit mentre els diputats i senadors podrien continuar la seva activitat.
El Suprem recorda que aquest procés no té res a veure amb el que porta a terme Baltasar Garzón a l'Audiència Nacional. De fet, Garzón, per la via penal, sí que ha ordenat la suspensió d'activitats d'ANB -i d'EHAK- durant els propers tres anys, prorrogables a cinc.
Pols entre els manifestants i el jutge
Amb aquestes decisions contradictòries entre diferents òrgans judicials es genera una situació paradoxal: la suspensió que el Suprem considera "desproporcionada" s'està aplicant per ordre de Garzón, que té un altre criteri. I com que ANB no pensa acatar-la -la seva web, encara oberta, cridava avui "a les barricades"- el jutge hi estarà al damunt, minut a minut, per anar prohibint cada acte que convoquin. Serà la policia del govern autònom basc la que haurà de fer complir aquestes instruccions de Garzón. Avui, l'Ertzaintza ja ha dissolt una concentració amb una càrrega policial i demà ha d'impedir la manifestació de càrrecs electes -que conserven tots els seus drets- convocada a Bilbao. Un comunicat d'ANB ha anunciat aquest dissabte a la tarda que la convocatòria es manté tot i la prohibició i ha advertit al govern basc que no hi enviï l'Ertzaintza.
Mentrestant, ni el Suprem ni Garzón han ordenat dissoldre el grup parlamentari d'EHAK a la cambra basca ni els grups municipals d'ANB en els nombrosos ajuntaments on tenen representació, de manera que els diputats, alcaldes i regidors de les dues formacions continuen als seus llocs i amb els drets intactes. L'advocacia de l'Estat havia demanat la dissolució d'aquests grups parlamentaris i municipals, però en aquesta pretensió el govern espanyol ni tan sols va aconseguir el suport de la fiscalia, de manera que els jutges l'han desestimat.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.