Front de país

El mastodòntic Consell de Política Fiscal i Financera es reuneix aquesta tarda a Madrid i el govern català no es vol veure dissolt en l’habitual cafè que es reparteix al ministeri. Ahir l’objectiu del conseller d’Economia, Antoni Castells, era demostrar que no hi anirà només amb la força del tripartit sinó amb un autèntic front “de país”. Castells havia d’aconseguir que el missatge arribés a Madrid i per això va convocar a la conselleria els tres socis de l’executiu català i els negociadors de CiU, tots ells asseguts al voltant d’una oposició rotunda a la proposta del vicepresident Pedro Solbes –document que fins ahir no va arribar a la conselleria–.

Però el govern espanyol tampoc es va quedar de braços plegats. El secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, va fer públic precisament ahir el dèficit que aquest semestre pateix l’Estat –per primer cop en tres anys–. El missatge subliminal resulta prou clar: d’on no n’hi ha no en raja.

I és que cada moviment té la seva rèplica al festival de gestos en què s’està convertint la negociació del finançament. Fa dotze dies el govern català va presentar les balances fiscals sense previ avís i cinc dies més tard el ministeri d’Economia va desplegar les seves, també sense convocatòria prèvia. Tampoc estava previst que Solbes anunciés la seva proposta de finançament dijous passat, vint-i-quatre hores abans de l’inici del congrés del PSC. Qui sí que va avisar va ser José Montilla a José Luis Rodríguez Zapatero: tan bon punt va arribar diumenge a la cloenda del congrés socialista li va fer saber que deixaria clar en el seu míting que la proposta de Madrid és insuficient i que el PSC no acceptarà un mal acord. Però Zapatero tampoc tenia ja marge per arrencar a córrer.

Unitat a Catalunya
De mica a mica, la negociació pren la forma d’un pols encobert. I Castells va emfatitzar que en qüestions d’autogovern és molt important que Catalunya es presenti unida: “Al Consell hi haurà una veu que s’expressa en nom del govern però que vol representar el conjunt de Catalunya”.

Amb Castells s’hi van asseure ahir pel tripartit el conseller Josep Huguet i els secretaris d’Economia, Martí Carnicer, Indústria, Antoni Soy, i Interior, Joan Boada. Per CiU van anar-hi el qui va ser ponent de l’Estatut, Francesc Homs, i els diputats Antoni Fernández Teixidó i Antoni Castellà.

Tots van coincidir a desplegar el ventall de crítiques a la proposta de Solbes que qualifiquen de decebedora, insuficient i vaga. Però la rèplica queda aquí. Ahir no es va posar damunt la taula cap text alternatiu. Tripartit i CiU negocien fa mesos, però de moment no se n’ha vist ni un d’acord.

Comissió d’Afers Fiscals
Homs sí que va voler deixar clar en la reunió, i més matisadament en roda de premsa, l’oposició a un front amb València. Castells té dimecres vinent una reunió amb representants d’aquest executiu que manté posicions coincidents a les catalanes en la crítica a l’actual sistema i CiU pensa que aquest moviment amaga una renúncia a la bilateralitat que reconeix l’Estatut.

El conseller contraresta aquest temor amb la convocatòria dilluns de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals. És aquí on s’ha de desenvolupar l’autèntica negociació bilateral, segons l’Estatut. Menys transcendència hi dóna Solbes, que a la reunió constitutiva, el 28 de maig, hi va enviar el secretari de finançament territorial, Juan Manuel López Carbajo.