Pla B sense referèndum

José Montilla va voler celebrar ahir els seus dos anys de govern reunint una àmplia representació de la societat civil catalana a l’auditori del Palau de la Generalitat per oferir-los un còctel a base d’encesa garantia de fermesa combinada amb crides a la serenitat del personal. El president va apostar sense embuts per la solidesa del seu govern, va advertir a l’executiu espanyol que ja està en temps de descompte per tancar un nou finançament just i es va comprometre a replicar amb contundència en cas que el Constitucional retalli l’Estatut. Això sí, va deixar clar que no té cap intenció de perdre’s en incertes excursions per “horitzons improbables i camins inviables”, al mateix temps que destacava del seu receptari de pragmatisme per a temps de crisi la imprescindible unitat política. Tant és així que no va tenir inconvenient a assegurar que l’esforç de concertació del seu executiu demostra que “mai s’havia governat Catalunya amb tant sentit de país com aquests darrers anys”. I és que Montilla va desempolsar ahir de nou l’herència pujoliana que ressona pel Palau.

Mentre a l’exterior de l’edifici els núvols de la crisi continuaven inflant-se d’amenaçadores perspectives, a l’interior de l’auditori el president va enfilar el seu discurs de rèplica a la tempesta proclamant la solidesa del govern i la “voluntat renovada de continuïtat”.
L’entusiasme de Montilla en la defensa del tripartit no es va arronsar ni tan sols amb la constatació que a la pàgina següent es dedicava a aigualir sense miraments les promeses dels socis republicans sobre noves consultes en cas que el Constitucional retalli l’Estatut. De fet, la resposta que planteja davant aquesta amenaça és l’argumentari que ja es va sentir entre els cafès de la recent reunió que van mantenir el PSC i Unió.

Fermesa i realisme
Montilla va assegurar que si la sentència de l’alt tribunal representa una minoració de l’autogovern hi haurà una resposta de “fermesa institucional i realisme polític”. El govern no caurà en la trampa de proposar sortides incertes, però tampoc es resignarà a la passivitat. Per això, va assegurar que en cas que es produís aquest escenari propiciarà una “resposta unitària, serena i constructiva”.

Serenitat i realisme van ser també els ingredients que va aplicar en la negociació del finançament. Montilla va evitar plantejar la rèplica en to d’amenaça, però va advertir al govern Zapatero que està en temps de descompte, alhora que cridava els presents a evitar els nervis abans d’hora. El president va advertir que Catalunya no es pot permetre quedar enrere en l’actual escenari de recessió, però tampoc Espanya es pot permetre que Catalunya no se’n surti. “No seria intel·ligent. Ni pràctic, ni convenient”, va assenyalar en un clar avís dirigit a Madrid.

Capacitat d’influència
La crisi va ser el fantasma que va sobrevolar totes les pàgines del discurs i també va ser el fil conductor dels cinc grans principis que, segons va proclamar Montilla, sustenten la fortalesa de Catalunya: cohesió social, unitat política, cooperació pública i privada, creativitat i obertura i fortalesa. “La força de Catalunya és la seva influència”, va proclamar un Montilla acostumat ja a viure en un permanent pols amb el govern espanyol.