El mandat en joc per les pensions i l’ocupació

Malgrat programar el debat de política general per a les estiuenques dates del 14 i 15 de juliol, José Luis Rodríguez Zapatero afronta en les dues pròximes setmanes la resolució de dues apostes que condicionaran el seu mandat. Si per una banda l’oposició competeix per arrencar-li la bandera de la defensa dels jubilats i promou al Congrés la descongelació de les pensions del 2011, la confecció del decret laboral d’accent també impopular i que pot encendre la vaga general aguditza el repte de buscar suports perquè després sigui convalidat a la cambra baixa sense ensurts. Al grup del PSOE no s’ha oblidat el pírric 169 a 168 amb què es va salvar el decret d’ajust que anhelaven els mercats.

Fins ara a l’executiu només li han derrotat el programa en mocions, votacions simbòliques pel valor que tenen de comptar suports al Congrés però que no obliguen el govern a res, a part de constatar el triomf o la derrota morals. Així va succeir en una moció del PP contra la congelació de pensions que es va votar només dos dies abans del polèmic decret que retalla 15.000 milions de despesa social en dos anys i que sortiria per l’abstenció de CiU, Coalició Canària i PNB.

El problema és que ara PP i ERC promouen la derogació de l’article 4 del decret no en mocions sinó en proposicions de llei, que si s’aproven són un mandat legal que l’executiu no pot ignorar. Alhora, CiU, PNB, CC i UPN –el salvavides al complet a què s’ha aferrat Zapatero els últims dos anys– exigeixen la convocatòria “urgent” del Pacte de Toledo per blindar “el manteniment del poder adquisitiu de les pensions per al 2011”.

Les maniobres, a més, tenen lloc mentre tots els grups ja esmolen eines per inundar el debat de política general de resolucions sobre la revalorització de pensions contributives. Qualsevol derrota en aquest front amenaça no només de torpedinar la travessia del govern, sinó també deixar en no res l’exhibició de determinació davant la UE i els mercats en l’adopció de reformes. “A l’hora de la veritat el cert és que fins ara i malgrat el soroll no hem perdut una sola votació clau”, s’aferren a la Moncloa amb el diari de sessions a la mà.

Prèviament, però, la desconfiança en el diàleg social ha conduït Zapatero a abordar la redacció d’un decret sobre la reforma laboral que ja té “perfilat” i que pivota sobre l’extensió del contracte de foment de l’ocupació, que té un acomiadament de 33 dies per any treballat, més barat que l’ordinari de 45. Sobre aquest punt que satisfà la patronal però irrita els sindicats, l’executiu aprovarà el decret al consell de ministres del 16 de juny i en una setmana l’haurà de sotmetre a convalidació al Congrés, on de nou posarà en joc l’elasticitat de la periclitada geometria variable.

Ruptura de la pau social
Mentre l’esquerra es nega en rodó a col·laborar per encendre la guspira que pot provocar la primera vaga general contra Zapatero, tèorics aliats com CiU i PNB no estan disposats a lliurar un xec en blanc al president en el trencament de la pau social. Si el PNB ja va sorprendre la Moncloa amb el seu vot negatiu al decret d’ajust, ahir el seu líder, Íñigo Urkullu, collava el PSOE exigint una reunió del president amb tots els partits prèvia a l’aprovació de l’eventual decret laboral per poder conèixer les “reticències” que hi ha hagut entre patronal i sindicats.

Igual que va passar amb el decret d’ajust, fonts de la Moncloa temen que l’oposició doni via lliure a la convalidació de la reforma laboral però forci en una segona votació la seva tramitació lenta com a projecte de llei. Un escenari que frustraria l’estratègia de Zapatero de viatjar a la cimera de la UE del 17 de juny a Brussel·les amb els deures de la reforma laboral sota el braç.