Euskadi ja és Espanya
Des d’ahir al vespre, Espanya és políticament més Espanya que mai. Les eleccions de l’1-M a Euskadi i Galícia prefiguren un nou mapa sense presidents autonòmics nacionalistes. Euskadi compta, per primer cop en 29 anys, amb un Parlament on els partits estatalistes, el PSE-EE, el PP i la UPyD de Rosa Díez, tenen la majoria absoluta. Tot i que el PNB, amb Juan José Ibarretxe al capdavant, va tornar a guanyar en escons, tot indica que el socialista Patxi López serà lehendakari. A Galícia, el PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ha aconseguit fer del bipartit d’Emilio Pérez Touriño (PSdG) i Anxo Quintana (BNG) un parèntesi en la llarga història d’hegemonies dels populars. Si a Euskadi i Galícia hi sumem Catalunya, que té president socialista des del 2003, queda clar que els partits espanyolistes o amb referent estatal han aconseguit finalment imposar el seu model de poder territorial desplaçant els sempre incòmodes nacionalistes de CiU, el PNB i el BNG.
A Euskadi, el PNB va tornar a ser la força amb més escons. Ibarretxe fins i tot en va sumar un altre (de 29 a 30). Però els seus socis del tripartit, EA –que es presentava per separat– i EB van tenir uns resultats pèssims: dos escons i un. Ni tan sols l’augment de l’eventual quart soci, Aralar, que passa d’un diputat a quatre, permeten al PNB sumar els 38 escons necessaris per salvar la Lehendakaritza. Els electors de l’esquerra abertzale il·legalitzada no van socórrer les forces nacionalistes legals. Ibarretxe era ahir a la nit pràcticament un cadàver polític quan tots els ulls es dirigien al gran triomfador. Amb 24 diputats que podrien acabar sent 25, Patxi López, el fill del mític Lalo, històric sindicalista de la UGT basca en la clandestinitat, pot ser el primer lehendakari que no serà tutelat des de Sabin Etxea, la seu nacional del PNB.
López es presentarà a la investidura, com ja va fer el 2005, però ara ho pot fer amb gairebé plenes garanties d’èxit, gràcies als vots que li prestarà el PP (13 escons), disposat a sumar gratis per desallotjar el PNB d’Ajuria Enea, i l’escó obtingut per la UPyD de Rosa Díez. Això sí, López va apostar per no bastir un govern frontista, en un indici que pot buscar una entesa amb el PNB que passaria pel sacrifici d’Ibarretxe. Hi ha partit, però totes les apostes apunten al montillazo –com diuen en castís–, amb la presidència en mans del perdedor en escons.
A Galícia, on també hi havia pacte a la catalana, tot queda lligat i ben lligat a les urnes. Els 39 diputats aconseguits pel popular Feijóo li garanteixen una còmoda majoria.
Però els efectes de l’1-M no es limitaran als escenaris basc i gallec. A José Luis Rodríguez Zapatero se li ha complicat el pati en plena crisi econòmica. Els 7 vots que li presta el PNB a les Corts només els podrà mantenir si PSE i PNB pacten. I els dos del BNG, que paga a les urnes amb la pèrdua d’un escó l’entesa amb els socialistes a Santiago i a Madrid, poden caure. Tot plegat dóna aire a Mariano Rajoy en el pitjor moment del PP, i pot donar una nova oportunitat a Madrid a CiU i a Josep Antoni Duran i Lleida.
