Tots pendents d’ERC

“Ja ens diran el què”. És la resposta en què coincideixen a les seus del PSC i ICV –els partits socis d’ERC al govern tripartit de la Generalitat– respecte a la possibilitat que del procés de renovació de la direcció i l’estratègia republicana en surti una aposta per revisar el contingut de l’acord, opinió expressada d’una manera o altra per Joan Puigcercós, Joan Carretero i Uriel Bertran. Els socis miren amb evident expectació el procés, però ho fan amb tranquil·litat i amb una certa resignació, perquè no és la primera vegada que ERC protagonitza un procés similar. I, fins ara, tampoc ha passat mai res.

Un alt dirigent socialista resumeix la posició del seu partit de la manera següent: “No sabem què passarà, perquè no ho saben ni ells. Però que no votin pensant en nosaltres. Que facin el que els sembli i ja ens entendrem amb qui guanyi, o no. Nosaltres estarem al mateix lloc”. De fet, tant socialistes com ecosocialistes treuen importància a les intencions dels sectors crítics i miren de no fer més soroll del normal. Ahir ja els va anar bé, per exemple, que Carretero digués que ell no pensa trencar el govern immediatament si guanya. És el que ha dit sempre. Una altra cosa és que tant ell com Bertran posin sobre la taula una renegociació amb condicions que ara per ara semblen inassumibles per José Montilla. Que no volen que ERC sigui un convidat de pedra com els tenia Mikimoto a TV3, vaja.
Ara bé, un portaveu d’Iniciativa entona, no sense raó, un “no ens preocuparem abans d’hora”. Idèntic respecte transmet l’equip de Montilla, malgrat que al Palau de la Generalitat no agrada el protagonisme mediàtic de Carretero. També al PSOE, informa Montse Oliva, se segueix amb inquietud el procés republicà, tot i que a 600 quilòmetres hi ha un cert desconeixement de qui és qui i segueix el clixé que Puigcercós és el “moderat” i Carod el “radical”.

L’obertura metafòrica del sobre, aquest dissabte a l’hora del TN, a la seu d’ERC al carrer Calàbria, per dir “And the winner is...” el seguiran un centenar de periodistes –les nits electorals són 300–, i el partit desplegarà pel territori 240 treballadors –quatre per cadascun dels 60 col·legis electorals– i 70 representants de la sindicatura electoral.
Mentrestant, els candidats esgoten les últimes hores amb entrevistes i actes públics i amb militants. El tàndem Puigcercós-Ridao, per exemple, ha parlat amb 3.000 militants en un mes i mig, i els darrers dies no es cansa de fer trucades perquè els seus es mobilitzin. L’objectiu: apropar-se al 50% dels vots.

I l’equip d’Ernest Benach ha fet més de 200 actes. Després ja vindrà l’hora, asseguren tots –i ho demanen les JERC–, de crear una direcció plural. Fins i tot amb l’equip de Carretero, el més crític, que ahir, a més de rebutjar el vot creuat entre candidatures, es va enfilar a l’onada Obama amb un article que es pot llegir a l’AVUI.cat titulat Sí, es pot. Però Obama també l’han reivindicat més o menys Puigcercós i Carod.