Política

Joan Saura: "A Catalunya mai hi havia hagut tanta policia com ara"

Entrevista

El Con­se­ller d'Inte­rior, Joan Saura, manté que, des del punt de vista com­pe­ten­cial i orga­nit­za­tiu, Cata­lu­nya té una poli­cia de pri­mer nivell. "Els Mos­sos d'Esqua­dra no són de segona divisió", asse­gura. Coin­ci­dint amb el 25è ani­ver­sari del Cos i amb la cul­mi­nació del des­ple­ga­ment, vol con­so­li­dar la par­ti­ci­pació dels Mos­sos en els grups de tre­ball inter­na­ci­o­nal. Reco­neix que encara hi ha un dèficit d'efec­tius, tot i que "mai als muni­ci­pis de Cata­lu­nya hi havia hagut tanta poli­cia com ara". Con­vençut que l'Esta­tut garan­teix una poli­cia inte­gral, des­carta una poli­cia única: "És pre­fe­ri­ble sumar ener­gies, amb els mos­sos com a ele­ment ver­te­bra­dor de la segu­re­tat a Cata­lu­nya".

La implan­tació dels mos­sos a Tar­ra­gona i Ter­res de l'Ebre suposa la cul­mi­nació del des­ple­ga­ment ter­ri­to­rial. Com­pe­ten­ci­al­ment, ha cul­mi­nat també el model poli­cial? S'ha con­so­li­dat la Poli­cia cata­lana o té un caràcter sub­si­di­ari?
Des del punt de vista com­pe­ten­cial i orga­nit­za­tiu els Mos­sos d'Esqua­dra no són una poli­cia de segon nivell, de segona divisió, sinó de pri­mer nivell, i en abso­lut no hi ha cap idea de sub­si­di­a­ri­e­tat en el cos de Mos­sos. Crec que han fet una subs­ti­tució per­fecta de la Guàrdia Civil i del CNP, i actu­al­ment són l'ele­ment ver­te­bra­dor de la segu­re­tat a Cata­lu­nya.

Con­fia que s'apli­carà sense cap rebaixa l'Esta­tut, en matèria de segu­re­tat?
Tot i que no puc ama­gar que hi ha dis­crepàncies, estic con­vençut que al final s’apli­carà tal com està pre­vist. He de dir que en la nego­ci­ació de com­petències de la Poli­cia, les difi­cul­tats han estat molt menors, que en altres qüesti­ons com el finançament o el traspàs de Roda­lies.

Des­ta­qui un avenç de l'Esta­tut.
L'Esta­tut deixa claríssim que la Junta de Segu­re­tat, que és el màxim orga­nisme de col·labo­ració i coor­di­nació entre el govern espa­nyol i Cata­lu­nya, el pre­si­deix el Pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Això és molt impor­tant, perquè sem­pre hem recla­mat que sigui la màxim auto­ri­tat de segu­re­tat pública.

Serà sufi­ci­ent l'apli­cació de l'Esta­tut o cal­dria plan­te­jar-se una poli­cia única?
L'Esta­tut és un marc legal que ens per­met desen­vo­lu­par al màxim nivell les com­petències de segu­re­tat d'una poli­cia moderna. Una poli­cia única esta­ria fora del marc jurídic i a més hem d'anar a un model de poli­cies que s'inter­re­la­ci­o­nin no només a nivell de l'estat espa­nyol sinó en l'àmbit inter­na­ci­o­nal. No hi veig cap incom­pa­ti­bi­li­tat, del que es tracta és de sumar ener­gies. L'Esta­tut ens atri­bu­eix fun­ci­ons i com­petències per ser una poli­cia abso­lu­ta­ment inte­gral.

No hi ha reticències per cedir el poder a la poli­cia cata­lana?
Avui per avui, la pre­dis­po­sició que veig al Minis­teri de l'Inte­rior, al dele­gat del govern i als cos­sos i for­ces de segu­re­tat de l'Estat és excel·lent. És impos­si­ble que un cos de 15.000 per­so­nes sigui sub­si­di­ari d'altres cos­sos que tenen molta menys presència i que no figu­ren. Avui si algú es pas­seja pels muni­ci­pis de Cata­lu­nya, no veu poli­cies esta­tals i guàrdies civils, veu Mos­sos d'Esqua­dra.

Vostè se sent la màxima auto­ri­tat en matèria de segu­re­tat pública a Cata­lu­nya?
El pre­si­dent de Cata­lu­nya és la màxima auto­ri­tat de la Junta de Segu­re­tat i és l'auto­ri­tat màxima quan es reu­neix la junta, segons l'Esta­tut. I pel que fa a la segu­re­tat de Cata­lu­nya, el res­pon­sa­ble dels Mos­sos és el con­se­ller, que en aquests moments sóc jo, sí. Per tant, sí que me'n sento.

És prou valo­rat el paper dels Mos­sos?
No podria ser d'altra manera. Tenim des­ple­gats 15.000 mos­sos amb el 90% de les fun­ci­ons i com­petències que ha de tenir una poli­cia. Fa deu anys pos­si­ble­ment l'admi­nis­tració de Madrid creia que els Mos­sos havien de ser una poli­cia local de Cata­lu­nya. La rea­li­tat avui no és aquesta: No veig cap reticència en reconèixer el que és rea­li­tat: Que els Mos­sos d'Esqua­dra són l'ele­ment ver­te­bra­dor de la segu­re­tat a Cata­lu­nya.

A què atri­bu­eix aquesta resistència a des­ple­gar l'Esta­tut?
L'Esta­tut implica més poder polític per a Cata­lu­nya i més recur­sos econòmics per a Cata­lu­nya. I això li costa d'enten­dre al govern de Madrid, pos­si­ble­ment perquè avui per avui no té un model d'Estat defi­nit. I jo dic que no hem d'anar a Madrid a esgar­ra­par com­petències, sinó que el que ha de fer el govern espa­nyol és impul­sar una llei que ell mateix va apro­var.

Els objec­tius més immi­nents?
Orga­nit­za­ti­va­ment, neces­si­tem que en els pro­pers tres o qua­tre anys hi hagi més poli­cies per llui­tar encara més con­tra el crim orga­nit­zat. Però vull des­ta­car que mai als muni­ci­pis de Cata­lu­nya hi havia hagut tanta poli­cia com ara. Hem de col·locar més agents, però ara mateix la nos­tra presència és molt impor­tant.

Quant a rep­tes com­pe­ten­ci­als?
Hem de con­so­li­dar la nos­tra presència en grups de tre­ball inter­na­ci­o­nals. Ja hi comen­cem a ser, per exem­ple a les dua­nes de la fron­tera fran­cesa, amb les for­ces de segu­re­tat de l'Estat i la gen­dar­me­ria fran­cesa; però ho hem de con­so­li­dar, perquè la cri­mi­na­li­tat és inter­na­ci­o­nal i els mos­sos han de ser pre­sents als grups de tre­ball inter­na­ci­o­nals per trac­tar aquests tipus de delinqüència.

S'ha enfron­tat amb con­tra­dic­ci­ons de par­tit per ges­ti­o­nar la política de segu­re­tat?
L'objec­tiu fona­men­tal d'una política de segu­re­tat és fer dis­mi­nuir la delinqüència, garan­tir els drets i lli­ber­tats de la gent, però asse­gu­rant que es res­pec­ten els drets i les lli­ber­tats de tot­hom, també dels delinqüents. Aquesta és la gran política que estem fent de segu­re­tat, amb una pers­pec­tiva social, no només repres­siva.

Quins han estat els punts forts i els punts febles d'aquests 25 anys de des­ple­ga­ment?
El des­ple­ga­ment acaba amb més de 14.000 agents per tot el ter­ri­tori de Cata­lu­nya i pot­ser el punts forts serien la pro­xi­mi­tat i la gran pro­fes­si­o­na­li­tat. El punt feble: Que fins l'1 de novem­bre vinent no esta­ran a tot Cata­lu­nya, i per tant implica dèficits de mos­sos d'esqua­dra i alguns pro­ble­mes d'ines­ta­bi­li­tat labo­ral en el ter­ri­tori. Però en molt, els aspec­tes posi­tius superen les feble­ses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.