El Puigmal com a metàfora

Si l’acte de proclamació de Joan Puigcercós com a candidat d’ERC a les eleccions al Parlament de l’any que ve, celebrat dissabte passat a Núria, va ser un acte simbòlic però auster, ahir l’aposta republicana es va culminar revestida d’èpica. El flamant presidenciable es va estrenar com a cartell electoral amb una ascensió al cim mític del Puigmal (de 2.913 metres d’altitud, situat entre el Ripollès i la Cerdanya nord-catalana), que va convertir en una metàfora de l’esforç que cal fer per aconseguir la independència de Catalunya, però també de la seva virtualitat.

“Fer el cim vol dir aconseguir la llibertat de Catalunya i aquest és un esforç que cal fer, perquè ningú no ens regalarà res, però és un esforç que pot fer tothom, perquè tots podem arribar al cim”. Aquesta és la primera explicació que Puigcercós va fer tot caminant, a un quart i mig de nou del matí, quan l’expedició que liderava acabava de sortir del santuari de Núria (a 2.000 metres), en declaracions en directe a una emissora de ràdio. I és que aviat va estar vist que amb un seguici de més vuitana persones –entre dirigents i militants republicans i membres de les seves famílies, als quals es van afegir una quinzena de periodistes, càmeres i fotògrafs– aquesta era una expedició indissimuladament mediàtica, que deixava curtes les que feia el president Pujol quan pujava a la Pica d’Estats o quan des de l’Aneto va convocar les seves últimes eleccions, el 1999.

“Joan, mira cap aquí, sisplau”, demanava un operador de videocàmera contractat per Esquerra, un cop acabada la connexió amb RAC 1. “Espera, primer el de l’ACN”, contestava somrient i mirant a la càmera de l’agència informativa el candidat, en el que venia a ser el seu primer dia de campanya. Tan preparat resultava tot plegat que, quan a mig camí, en el prescriptiu ganyip a la coma de l’Embut, un dels experts muntanyencs republicans suggeria que Puigcercós arribés al cim al davant de l’expedició, visualitzant bé que duia la gent al darrere, ell mateix ironitzava que tampoc calia que semblés Moisès conduint el seu poble cap a la Terra Promesa... El cas és que, al cap de tres hores de començar la caminada, el diputat republicà i expert muntanyenc Xavier Vendrell –que exercia d’escombra– podia anunciar entre la satisfacció general que el “cent per cent” dels membres de l’expedició havien fet el cim.

Amb pas lleuger i amb la veterania de qui ha pujat el Puigmal incomptables vegades –potser un centenar, des que el va pujar per primer cop als 8 anys, amb el seu pare–, el líder republicà havia arribat el primer, 35 minuts abans, a tres quarts d’onze. Havia fet el cim donant la mà molts trossos a la seva filla Sibil·la, de 9 anys, i amb el seu fill Guiu, de 13, i la seva esposa, Núria, ben a prop. Amb prou feines feia un mes –el 12 de setembre– la família Puigcercós al complet ja havia fet el cim un altre cop, aquesta vegada en una excursió de pares i mares i companys d’escola dels seus fills.

Amb Puigcercós i Vendrell, que eren qui incialment s’havien proposat fer a soles el Puigmal l’endemà de la proclamació, també hi van participar membres del partit com Jordi Portabella, Eduard López, Pere Aragonès, Pere Bosch, Joan Puig, Ricard Martínez, Gerard Coca, Josep Vall, i regidors i alcaldes. També els va acompanyar l’alpinista Xavier Arias, expert en l’ascens de vuitmils com l’Everest. Qui no hi va ser és el secretari general del partit, Joan Ridao, ni ningú de l’entorn de Carod.

Un cop coronat el cim per tota l’expedició, Puigcercós va plantar una bandera estelada en un pal i va reiterar la metàfora de l’expedició, afirmant que “tothom pot fer el Puigmal si s’ho proposa i aquest país pot ser independent si ens ho proposem”. “El més important és que hi hem arribat tots, i a la independència de Catalunya hi hem d’arribar tots”, va dir. Quan un periodista va preguntar amb quina mena de govern s’avança cap aquí, el líder republicà va dir que ERC només pactarà amb qui estigui disposat a fer “un pas endavant” cap a la “construcció de l’Estat català”.