El futur de Barroso i Irlanda, eixos de la cimera europea

Els Vint-i-set donaran avui suport polític a la reelecció de José Manuel Durão Barroso com a president de la Comissió Europea, però encara no el nomenaran formalment. Els caps d’Estat i de govern europeus temen que l’Eurocambra es rebel·li si li imposen el conservador portuguès sense preguntar i s’esperaran un parell de setmanes a designar-lo jurídicament, per consultar informalment els eurodiputats i assegurar-se que el pròxim 15 de juliol l’aprovaran sense problemes ni sorpreses d’última hora. Aquest, si més no, és el calendari que tenen al cap el president francès, Nicolas Sarkozy, i la cancellera alemanya, Angela Merkel.

A Barroso li treu el son que el puguin obligar a esperar-se que s’aprovi (o no) el Tractat de Lisboa, aquest octubre, i vol tirar pel dret, assegurar-se el càrrec abans de l’estiu i no arriscar-se que els irlandesos tornin a votar no en el segon referèndum o que el govern britànic de Gordon Brown s’ensorri i els tories de David Cameron rematin l’Eurotractat. Per això, en la cimera d’avui i demà a Brussel·les, l’únic supervivent de la fotografia de les Açores presentarà un esborrany del seu programa polític per als propers cinc anys i intentarà esmenar els que l’acusen de no haver fet res per prevenir la tempesta financera ni per pal·liar la recessió que ofega mig Europa.

Barroso s’haurà de conformar amb una declaració de suport polític, en cap cas
vinculant, i patir uns dies més: per nomenar-lo formalment, a principis de juliol, i que l’Eurocambra el pugui votar en el seu primer ple, els Vint-i-set no s’hauran de tornar a reunir, sinó que aprovaran la decisió jurídica per procediment escrit. També aquest vespre, els Vint-i-set hauran de comprar el sí irlandès aprovant un annex al Tractat de Lisboa que prometrà que Dublín no es quedarà sense comissari a la Comissió Europea i que la UE respectarà la seva neutralitat militar, autonomia fiscal i prohibició de l’avortament.

Nova amenaça txeca
Però aquesta trampa o drecera per validar la reforma per la via ràpida podria girar-se-li en contra a Brussel·les i enrederir-ho tot encara més perquè alguns socis reclamen haver de ratificar aquests annexos. L’euròfob president txec, Václav Klaus, no es vol acomiadar de la presidència europea de torn sense donar un disgust final a la resta de socis i deixar el Tractat de Lisboa encara més embarrancat. Klaus va advertir ahir que el Parlament txec l’haurà de tornar a votar si s’hi afegeix un annex, i el president polonès, Lech Kaczynski, estarà encantat d’ajudar-lo a posar-hi traves.

Barroso pressiona perquè avui es doni al premier irlandès, Brian Cowen, tot el que demani per convèncer els seus: els últims sondejos revelen que el 54% dels irlandesos hi votarien a favor, el 28% el rebutjarien i el 18% estan indecisos. L’annex aclarirà que el Tractat de Lisboa “no estableix la creació de cap exèrcit europeu” i “no canvia de cap manera” l’autonomia fiscal d’Irlanda ni la protecció del dret a la vida.