Zapatero i el cercle viciós de l'embolic

En poc més de cinc anys de govern, José Luis Rodríguez Zapatero s'ha dedicat a estirar més el braç que la màniga, a malbaratar la bonança econòmica heretada a les arques de l'Estat i a vendre fum a totes hores. És el que predicava el PP des del dia següent en què es va veure obligat a fer les maletes i abandonar la Moncloa, i és la tesi que a poc a poc ha fet forat fins que s'ha fet evident la política de la improvisació, que consisteix a anar posant pedaços per intentar aturar una crisi que se li escapa de les mans, quan a França i Alemanya ja hi ha símptomes de recuperació.

Avui, amb l'obertura del nou curs que com cada any enceta a Rodiezmo (Lleó), Zapatero tornarà a oferir polítiques socials, però abans, en la inauguració de l'empresa DC Wafers -de complements per a instal·lacions fotovoltàiques- a Valdefresno, també a Lleó, ahir al vespre, va apuntar que la nova llei d'economia sostenible anunciada en l'últim debat de política general com a gran aposta del govern inclourà 20.000 milions a través de l'ICO per a projectes d'innovació, tecnologia, energies renovables i estalvi energètic.

Caldrà veure les reaccions ara que lliga el desenvolupament d'Espanya a l'impuls de les energies renovables, però fins ara en una cosa coincideixen tots els grups del Congrés: en l'aplicació de mesures anticrisi ZP actua a cop de titular, buscant fórmules efectistes però de dubtosa aplicació o de poca eficàcia. Un exemple és la rebaixa de 400 euros en l'IRPF. Va ser una mesura electoral per a la campanya del 2008 llançada en un moment que el PSOE es negava a reconèixer la crisi. I un cop guanyades les eleccions, la successió de despropòsits ha acabat aprofundint en el forat de la caixa fins al punt d'acumular un dèficit monumental -9,1% del PIB el 2009, segons l'OCDE- que, de moment, no ha servit per fer brotar ni una minúscula fulla verda i sí per anunciar una "petita, moderada i temporal" pujada d'impostos.

Una cosa i la contrària
En una entrevista radiofònica ZP va dir ahir que la pujada d'impostos no afectarà ni les rendes del treball ni les societats -que fins i tot baixaran-, però que cal revisar la imposició fiscal, perquè durant la bonança Espanya ha tingut una de les pressions fiscals "més baixes" de la Unió Europea. Reclama "un petit esforç" a "alguns" per poder pagar els 420 euros als aturats que s'han quedat sense prestació.

I és que la llista de l'atur fa por -3,6 milions-, i ZP d'una banda anuncia que no renunciarà a cap de les seves "grans polítiques socials" i de l'altra es dedica a regatejar els ajuts. Un dia irrita l'esquerra i l'endemà el centre-dreta. Però la qüestió és anar fent la viu-viu, esgarrapant suports per camuflar la seva solitud parlamentària, perquè, segons va dir ahir, no li passa pel cap un avançament electoral.

Dimecres, en la primera compareixença post vacances, se sotmetrà un cop més a la llengua afilada de l'oposició, que ja fa temps que l'ha deixat de plànyer. Queda lluny l'època en què li era senzill posar contra les cordes el Partit Popular per les exageracions i els escarafalls que feia Mariano Rajoy. I això que aquesta política de l'efectisme i de la improvisació ve de lluny. Un cas sagnant és el de la llei de la dependència. Una veritat a mitges que es va vendre com la gran llei social i que, pel fet de no haver-la dotat de prou recursos -1.500 milions aquest any-, costarà anys i panys aconseguir que arribi a tothom qui ho necessita.