Joan Ferran: “El TC no tocarà l’Estatut i en tot cas l’aplicarem nosaltres”

Crosta sociata.
La crosta va ser una figura per definir la incidència nacionalista als mitjans durant 23 anys.

Francino, Barceló, Otero.
Em referia als conceptes. TV3 ha d’usar un llenguatge que aculli des d’un independentista fins a un del PP, perquè només així podrem ampliar el gruix del catalanisme.

Vostès són els reis de l’antipeperisme.
Mira, si Ciutadans ha arribat a tenir 3 diputats ha estat perquè hem tibat massa la corda.

Espanyolista.
Mira: jo crec en la unitat lingüística dels Països Catalans, però el terme ens perjudica a l’hora de seduir mallorquins i valencians perquè el troben imperialista.

Som una nació?
Sí, indiscutiblement. Però Espanya també.

Quina és la seva nació?
Catalunya. Però per afirmar la meva nació no em cal negar l’altra.

Què votaria en un referèndum sobre la independència?
Posats a fer política ficció, segurament votaria que sí.

Vostè és el socialista que diu que el que pensa.
És que si no, al final, no podrem parlar de res.

Joan Ferran independentista!
I l’endemà proposaria una federació amb els pobles ibèrics, incloent-hi Portugal.

Jo sóc raret, però no es queda curt, vostè.
El meu somni ja de ben jovenet era una federació de repúbliques ibèriques.

Què tal, amb els quinquis?
“Quinquis del Baix” és una expressió desafortunada que supura classisme i xenofòbia.

Bé, aquella gent.
Tenen un estil polític més directe. Com el del David Madí, de fet.

Sí, però versió analfabeta.
Depèn del que entenguem per cultura.

Home, saber parlar i escriure correctament la llengua del teu país.
Montilla ha fet un esforç exemplar molt meritori, però no se li pot demanar que sigui un Demòstenes.

A fe de Déu.
Però és que en castellà tampoc. En canvi, arxiva bé, té molta memòria i és molt hàbil fent números.

Com un comptable.
Domina molt bé el tempo polític. Gràcies a això hem aconseguit un gran acord de finançament.

Peix al cove.
Molt més. En tot cas, prou peix per fer molta conserva.

Espanya ens roba.
No. Però ha d’aprendre a distribuir millor.

Els diners són nostres!
És el que et dirà un senyor de Sarrià respecte d’un altre de Ciutat Vella o de Nou Barris.

Jo sóc de Sarrià i crec en la propietat privada.
Hem de garantir la societat del benestar.

Quina part del que jo guanyo li he de donar i per què?
La suficient perquè tothom visqui en dignitat.

La primera dignitat és que no et robin.
Hi ha d’haver uns mínims per a tothom.

I vinga fer teatres.
És veritat que bona part de la comunitat cultural funciona de manera subvencionada.

Comunistes i pollosos.
I catalanistes, senyor Sostres. Amb el lliure mercat i sense cap subvenció, TV3, Catalunya Ràdio o l’AVUI potser no podrien existir i són eines indispensables per a la normalització lingüística, tan necessària.

L’independentisme avança?
Fa més soroll. És dels pocs plantejaments polítics que s’expressen desacomplexadament, juntament amb el federalisme socialista. La resta de projectes nacionals són més difusos i no saps exactament on porten.

Carod o Puigcercós?
M’agrada la construcció del discurs de Carod. Està més elaborat.

Saura o Herrera?
Generacionalment, comprenc més en Saura.

Va ser un error donar-li Interior.
Ho haurem de valorar quan es faci balanç de la gestió.

El tripartit 3 està fet.
Els electors tenen la paraula.

Si fos per vostè?
Sí.

Mas serà president?
No.

Per què?
Perquè no trena complicitats i està segrestat per gent que no el deixa ser tal com ell voldria.

I si ens tomben l’Estatut, què?
Hem d’esperar i veure què passa.

I què passarà?
Res. Interpretaran i prou. El TC no tocarà l’Estatut i en tot cas l’interpretarem nosaltres.