Livni o Netanyahu

Fins fa poc semblava que tot estava decidit i que el resultat de les eleccions israelianes d’avui donava com a guanyador el cap del conservador Likud, Benjamin Netanyahu, amb un avantatge còmode per damunt del partit centrista Kadima, encapçalat per l’actual ministra d’Exteriors d’Israel, Tzipi Livni. Però segons els sondejos dels últims dies, s’ha reduït considerablement aquesta diferència. El que semblava fa una o dues setmanes una victòria segura per al Likud s’ha convertit ara en una “batalla oberta” amb el Kadima, com la descriuen al diari israelià The Jerusalem Post.

Les últimes enquestes donen entre 25 i 27 escons (d’un total de 120 que té el Parlament israelià, la Knesset) al Likud i entre 23 i 25 al Kadima. Però la sensació general a Israel és gairebé d’empat. “La victòria està al nostre abast”, va declarar Livni a la ràdio pública. “Si el Kadima obté tan sols un escó més que el Likud podrem formar una coalició governamental, perquè som un partit centrista que pot reunir la dreta i l’esquerra”, va afirmar. Els seguidors de Livni confien que fins i tot els votants tradicionals del Partit Laborista i els que s’identifiquen amb l’esquerra entenguin que “només Livni pot aturar Netanyahu”.

La qüestió palestina
Si bé força israelians diuen que no hi ha diferències de fons entre els candidats centrals pel que fa a la qüestió palestina i que els dos podrien firmar un acord de pau –tot i que amb diferents matisos–, alguns consideren que avui s’escull entre una ferma defensora del procés de pau (Livni) i una figura (Netanyahu) considerada com un falcó, malgrat que quan va ser primer ministre, es va retirar d’Hebron i va formar l’acord de Wye Plantation amb els palestins.

Durant la campanya, Netanyahu va declarar en una visita als alts del Golan que Israel va conquistar el front sirià l’any 1967 i que aquest territori “continuarà sota sobirania israeliana”, i va afegir que “no hi haurà cap divisió de la nostra capital, Jerusalem”. Netanyahu també va dir que si ell forma el nou govern, la seva política serà aspirar a derrocar el règim de Hamàs a la franja de Gaza.

Fonts pròximes al cap del Likud han admès aquests últims dies que Netanyahu veu amb preocupació el fenomen Lieberman –cap del partit Yisrael Beiteinu, d’ultradreta–, perquè li treu vots. És per això que en la propaganda del partit de Netanyahu s’insisteix que la votació sigui directament per al Likud: “No hi ha dues paperetes, només una, i ha de posar Likud”.
El que fa augmentar el suspens avui és l’alt percentatge d’indecisos, que, segons els últims sondejos, són almenys el 20% dels electors. Aquesta indecisió es deu a la creixent desconfiança en els polítics i fins i tot menyspreu pel sistema, els missatges sovint poc clars i massa difusos sobre certs temes per part dels candidats, i la multiplicitat d’ofertes, amb 34 partits disputant-se la confiança de l’elector.

“Sembla que com més s’acosten les eleccions, menys li interessen a la gent”, escrivia l’analista Amir Mizroch. Recordant que en les primeres eleccions israelianes, que es van dur a terme el 1949, el 86,9% dels israelians amb dret a vot van anar a les urnes, l’analista assenyalava que ja el 2001 el nombre de votants va baixar al 62%. I ara es preveu una participació més baixa.