El Constitucional debat la nova proposta de sentència de l'Estatut

El Tribunal Constitucional (TC) ha començat a les onze d'aquest dimecres al matí el ple per deliberar entorn a la nova ponència sobre l'Estatut redactada pel vicepresident conservador, Guillermo Jiménez, després del fracàs de les anteriors sessions per discutir la sentència de l'Estatut. Primer els magistrats han debatut sobre el recurs contra l'enderroc del barri del Cabanyal a València i després encararan el cas de Catalunya.

A priori, no s'espera un acord per a avui mateix perquè Jiménez no hauria estat capaç d'obtenir el suport a la seva tesi dels tres magistrats que formen l'ala més dura del TC, Vicente Conde, Javier Delgado i Jorge Rodríguez Zapata. Tampoc els anomenats progressistes hi votarien a favor, de manera que és possible que ni tan sols s'arribi a fer la votació per no evidenciar novament la divisió del tribunal.

El d'avui és el primer ple que es convoca amb l'Estatut en l'ordre del dia des del fracàs de mitjan abril, quan els magistrats van rebutjar per 6 a 4 el text redactat per l'anterior ponent, la considerada progressista Elisa Pérez Vera.

Els governs català i espanyol creuen que el ple d'aquest dimecres, que es pot allargar fins demà, no serà decisiu. La reunió es fa 48 hores després que el tripartit i CiU hagin acordat el text que presentaran al Senat per demanar que el TC es declari incompetent per resoldre l'Estatut i que es reformi la llei que el regula. María Emilia Casas ha hagut d'esquivar una pregunta sobre la qüestió aquest dimarts en un acte a Oviedo.

Segons fonts coneixedores de l'estat de les negociacions, Guillermo Jiménez, vicepresident del TC i considerat un conservador moderat, encara no té garantits prou suports per fer prosperar la seva ponència, i alguns magistrats apostarien per votar l'Estatut article per article per desencallar la sentència, pendent des de fa gairebé quatre anys. No obstant, fonts del TC apunten que el més probable és que el ple d'avui serveixi únicament per debatre la ponència, sense cap tipus de votació.

Des que Casas li va encarregar la redacció del nou text, Jiménez ha buscat infructuosament acords amb el sector conservador del tribunal. El sector progressista pressiona perquè sotmeti el text a una votació que faria evident la impossibilitat d'emetre una sentència per ara. És la mateixa jugada que van fer els conservadors quan van forçar Pérez Vera a presentar el text sabent que seria rebutjat.

En el mes que ha passat des d'aquella votació, Jiménez ha aconseguit unificar criteris amb el que ja es coneix com el grup de La Maestranza, format pels tres jutges que van ser fotografiats pel diari El País en una corrida de toros a Sevilla: Jiménez, el suposat progressista dur Manuel Aragón i el també conservador Ramon Rodríguez Arribas. Amb aquesta base va redactar tres textos a la carta que no van convèncer cap dels dos extrems del TC.

Després d'aquest intent, Jiménez va presentar aquest dilluns als magistrats un nou text que consideraria inconstitucionals les referències a Catalunya com a nació, els símbols nacionals i les referències al deure dels ciutadans de conèixer el català, a més de la distribució territorial del territori català en vegueries. El seu text elevava a més d'una vintena el nombre d'articles que serien declarats inconstitucionals, cinc més del que proposava Pérez Vera, però encara era clarament insuficient per als tres magistrats que conformen l'ala més dura del TC: Vicente Conde, Javier Delgado i Jorge Rodríguez Zapata.