Política
Carod i l'eurodiputat de CiU Ignasi Guardans donen suport a Franki enmig d'una onada d'actes de protesta
El vicepresident de la Generalitat i encara president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha donat suport aquest dijous a Francesc Argemí, Franki, el jove empresonat pel cas de la bandera espanyola que un grup de joves va intentar despenjar de l'Ajuntament de Terrassa el 2002.
En un article a la seva web titulat Llibertat per a en Franki., Carod assegura que la sentència que ha portat Franki a la presó és "un exemple molt clar de desproporció entre la possible falta comesa i la sentència condemnatòria, dos anys i set mesos de presó". Pel president d'ERC, "hi ha una desproporció evident que només serveix per evidenciar la fragilitat d'un Estat que necessita sobreprotegir els seus símbols a cop de sentència judicial". A més, recorda que "el suport popular als símbols no s'estableix per decret, sinó per lliure adscripció sentimental de cadascú". El dirigent republicà ha posat l'exemple dels EUA, on "no està penat despenjar una bandera i ni tan sols cremar-la", ja que es considera llibertat d'expressió. "En canvi, a l'Estat espanyol, despenjar una bandera, cremar una fotografia o fer una caricatura de la família reial està perseguit penalment", ha lamentat.
També l'eurodiputat de CiU Ignasi Guardans ha manifestat el seu "rebuig visceral i racional" a la condemna pel cas de Terrassa. "És discutible que els actes de rebuig als símbols polítics i identitaris siguin al Codi Penal. Però és vergonyós que a Espanya algú pugui acabar a la presó per intentar despenjar una bandera", ha advertit des de Brussel·les com a membre de la comissió de Llibertats Civils, Justícia i Afers d'Interior del Parlament Europeu.
Aquestes dues protestes institucionals es produeixen en un moment en què els actes de protesta per l'empresonament de Franki es multipliquen per tot Catalunya. Segons fonts de l'entorn del jove, hi ha hagut una vuitantena d'accions des que Argemí va ser empresonat la setmana passada per fer-li complir una condemna de dos anys i set mesos. Aquest dijous, un grup de joves ha cremat una bandera espanyola al pati del campus de la Universitat de Barcelona al Raval. Diversos policies de paisà han seguit l'acte de prop, tot i que no han fet cap identificació ni cap detenció. Els tres autors de la crema anaven encaputxats. Ahir, un altre grup va cremar una bandera espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona.
A la tarda, dues caravanes de cotxes han sortit de Barcelona i de Terrassa cap a la presó de Brians, a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), on hi ha reclòs Argemí, per fer-hi una altra concentració de protesta.
La fiscalia s'explica
Davant d'aquesta onada de queixes, la fiscalia ha fet un comunicat públic en què especifica que Franki va ser condemnat per atemptat a l'autoritat i desordres públics en l'aldarull que es va originar quan la policia local de Terrassa va voler impedir que es despengés la bandera. Amb la puntualització d'aquest extrem, conegut de sobra des del moment en què es van tipificar els fets el mateix 2002, la fiscalia intenta aclarir que la pena de presó no és directament pel delicte d'ultratge a la bandera, pel qual li va ser imposada una multa. Tanmateix, el fet de negar-se a pagar la sanció econòmica –Franki insisteix que no era al lloc dels fets– fa que la condemna pels altres dos càrrecs, que era de dos anys i tres mesos, s'allargui quatre mesos més.
En un article a la seva web titulat Llibertat per a en Franki., Carod assegura que la sentència que ha portat Franki a la presó és "un exemple molt clar de desproporció entre la possible falta comesa i la sentència condemnatòria, dos anys i set mesos de presó". Pel president d'ERC, "hi ha una desproporció evident que només serveix per evidenciar la fragilitat d'un Estat que necessita sobreprotegir els seus símbols a cop de sentència judicial". A més, recorda que "el suport popular als símbols no s'estableix per decret, sinó per lliure adscripció sentimental de cadascú". El dirigent republicà ha posat l'exemple dels EUA, on "no està penat despenjar una bandera i ni tan sols cremar-la", ja que es considera llibertat d'expressió. "En canvi, a l'Estat espanyol, despenjar una bandera, cremar una fotografia o fer una caricatura de la família reial està perseguit penalment", ha lamentat.
També l'eurodiputat de CiU Ignasi Guardans ha manifestat el seu "rebuig visceral i racional" a la condemna pel cas de Terrassa. "És discutible que els actes de rebuig als símbols polítics i identitaris siguin al Codi Penal. Però és vergonyós que a Espanya algú pugui acabar a la presó per intentar despenjar una bandera", ha advertit des de Brussel·les com a membre de la comissió de Llibertats Civils, Justícia i Afers d'Interior del Parlament Europeu.
Aquestes dues protestes institucionals es produeixen en un moment en què els actes de protesta per l'empresonament de Franki es multipliquen per tot Catalunya. Segons fonts de l'entorn del jove, hi ha hagut una vuitantena d'accions des que Argemí va ser empresonat la setmana passada per fer-li complir una condemna de dos anys i set mesos. Aquest dijous, un grup de joves ha cremat una bandera espanyola al pati del campus de la Universitat de Barcelona al Raval. Diversos policies de paisà han seguit l'acte de prop, tot i que no han fet cap identificació ni cap detenció. Els tres autors de la crema anaven encaputxats. Ahir, un altre grup va cremar una bandera espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona.
A la tarda, dues caravanes de cotxes han sortit de Barcelona i de Terrassa cap a la presó de Brians, a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), on hi ha reclòs Argemí, per fer-hi una altra concentració de protesta.
La fiscalia s'explica
Davant d'aquesta onada de queixes, la fiscalia ha fet un comunicat públic en què especifica que Franki va ser condemnat per atemptat a l'autoritat i desordres públics en l'aldarull que es va originar quan la policia local de Terrassa va voler impedir que es despengés la bandera. Amb la puntualització d'aquest extrem, conegut de sobra des del moment en què es van tipificar els fets el mateix 2002, la fiscalia intenta aclarir que la pena de presó no és directament pel delicte d'ultratge a la bandera, pel qual li va ser imposada una multa. Tanmateix, el fet de negar-se a pagar la sanció econòmica –Franki insisteix que no era al lloc dels fets– fa que la condemna pels altres dos càrrecs, que era de dos anys i tres mesos, s'allargui quatre mesos més.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.