Política
Evo Morales, a totes per aplicar la nova constitució boliviana
Les enquestes vaticinen la reelecció del líder indígena en la primera volta de les presidencials d'avui
"Després de 500 anys vam accedir al poder per quedar-nos-hi, no Evo [Morales], sinó els guardatojos [cascos dels miners], els ponxos i les corbates". La frase pertany al mateix president Morales i resumeix per què les eleccions generals ratificaran que aquest líder indígena ha esdevingut en menys de tres anys el polític més popular de la història de Bolívia. Quan va accedir al poder, el gener del 2006, després de guanyar les eleccions amb un inèdit 53,7% dels vots, pocs van apostar que "l'indi", com l'anomena despectivament l'oposició, acabés el seu mandat. Si les enquestes no s'equivoquen, avui serà reelegit amb entre un 52% i un 60% dels vots. Dies enrere, el mandatari es va jugar el seu salari a que obtindrà també la majoria al Parlament, avui dominat per les forces de dreta.
El cert és que la fortalesa de Morales s'ha tornat indestructible, sobretot a les zones de l'altiplà andí, on els sondejos li atorguen fins al 68% dels vots. És entre els camperols que parlen aimara i quítxua on el govern del Moviment al Socialisme (MAS) ha centralitzat els seus plans d'ajuda social, en el marc d'un inèdit creixement del PIB que va voltar el 6% durant el període 2006-08.
Text "indigenista"
En aquest mateix interval, Morales ha aprovat una nova Constitució de tall "indigenista", ha nacionalitzat el sector dels hidrocarburs (principal font d'ingressos del país) i ha enfortit la producció de minerals bàsics, com el liti i el ferro. "Aquests tres anys han estat de transició, necessaris per establir una nova relació entre l'Estat i les majories indígenes del país", explicava a l'AVUI el sociòleg Fernando Mayorga, de la Universidad Mayor de San Simón, a Cochabamba.
La popularitat de què gaudeix a l'occident del país es contraposa al ferri rebuig que el líder cocaler desperta als departaments autonomistes de Santa Cruz, Beni, Pando i Tarija. Les planes de l'occident, riques en gas i responsables d'un terç del PIB nacional, seran novament la principal oposició a Morales, que ha rebut des d'allà acusacions de voler portar Bolívia a una dependència sense límits del veneçolà Hugo Chávez i d'aplicar polítiques "comunistes" que convertiran el país en una "Cuba sud-americana". En les últimes setmanes les denúncies sobre un possible frau electoral s'han incrementat.
A Santa Cruz va tancar la campanya l'exprefecte (governador) de Cochabamba (centre) Manfred Reyes Villa, líder del Pla Progrés per Bolívia-Convergència Nacional (PPB-CN). Aquest exmilitar d'extrema dreta és el segon a les enquestes, però a més de 30 punts de distància del candidat oficialista. El seu company en el tàndem presidencial és l'exprefecte de Pando (nord), Leopoldo Fernández, que s'ha vist obligat a fer campanya des de la presó a causa de la seva presumpta responsabilitat en la matança de camperols oficialistes.
Les tensions amb els departaments autonòmics van arribar al seu punt més àlgid a mitjans de l'any passat, quan alguns grups afins als líders locals van ocupar per la força organismes del govern central. Els analistes coincideixen a dir que la radicalització del conflicte a Santa Cruz va acabar de desmembrar l'oposició i va aplanar a Evo el camí cap a la reelecció. De fet, els sectors antievistes han arribat dispersos als comicis, fins al punt que han desaparegut partits tradicionals com el Moviment Nacionalista Revolucionari (MNR) o l'aliança conservadora Podemos, principal front parlamentari contra Morales en l'actual legislatura. "Morales es perfila com a guanyador i només resta saber el marge del seu triomf", assenyala l'analista polític Carlos Cordero. Cordero, originari de Santa Cruz, està convençut que la batalla d'avui no serà per la presidència, sinó pel control del Senat. "L'objectiu de l'oposició -explicat Cordero- és impedir que el MAS aconsegueixi el control de la futura assemblea".
Desenes de lleis
La majoria parlamentària serà imprescindible per al segon període de Morales. "Per aplicar la nova Constitució (promulgada amb el referèndum de gener del 2009), el govern necessita aprovar desenes de lleis en només 180 dies. Seria una tasca titànica per a l'executiu, si no comptés amb el control del Parlament", manté Mayorga. En qualsevol cas, Morales confia que avui els bolivians li faran costat.
El cert és que la fortalesa de Morales s'ha tornat indestructible, sobretot a les zones de l'altiplà andí, on els sondejos li atorguen fins al 68% dels vots. És entre els camperols que parlen aimara i quítxua on el govern del Moviment al Socialisme (MAS) ha centralitzat els seus plans d'ajuda social, en el marc d'un inèdit creixement del PIB que va voltar el 6% durant el període 2006-08.
Text "indigenista"
En aquest mateix interval, Morales ha aprovat una nova Constitució de tall "indigenista", ha nacionalitzat el sector dels hidrocarburs (principal font d'ingressos del país) i ha enfortit la producció de minerals bàsics, com el liti i el ferro. "Aquests tres anys han estat de transició, necessaris per establir una nova relació entre l'Estat i les majories indígenes del país", explicava a l'AVUI el sociòleg Fernando Mayorga, de la Universidad Mayor de San Simón, a Cochabamba.
La popularitat de què gaudeix a l'occident del país es contraposa al ferri rebuig que el líder cocaler desperta als departaments autonomistes de Santa Cruz, Beni, Pando i Tarija. Les planes de l'occident, riques en gas i responsables d'un terç del PIB nacional, seran novament la principal oposició a Morales, que ha rebut des d'allà acusacions de voler portar Bolívia a una dependència sense límits del veneçolà Hugo Chávez i d'aplicar polítiques "comunistes" que convertiran el país en una "Cuba sud-americana". En les últimes setmanes les denúncies sobre un possible frau electoral s'han incrementat.
A Santa Cruz va tancar la campanya l'exprefecte (governador) de Cochabamba (centre) Manfred Reyes Villa, líder del Pla Progrés per Bolívia-Convergència Nacional (PPB-CN). Aquest exmilitar d'extrema dreta és el segon a les enquestes, però a més de 30 punts de distància del candidat oficialista. El seu company en el tàndem presidencial és l'exprefecte de Pando (nord), Leopoldo Fernández, que s'ha vist obligat a fer campanya des de la presó a causa de la seva presumpta responsabilitat en la matança de camperols oficialistes.
Les tensions amb els departaments autonòmics van arribar al seu punt més àlgid a mitjans de l'any passat, quan alguns grups afins als líders locals van ocupar per la força organismes del govern central. Els analistes coincideixen a dir que la radicalització del conflicte a Santa Cruz va acabar de desmembrar l'oposició i va aplanar a Evo el camí cap a la reelecció. De fet, els sectors antievistes han arribat dispersos als comicis, fins al punt que han desaparegut partits tradicionals com el Moviment Nacionalista Revolucionari (MNR) o l'aliança conservadora Podemos, principal front parlamentari contra Morales en l'actual legislatura. "Morales es perfila com a guanyador i només resta saber el marge del seu triomf", assenyala l'analista polític Carlos Cordero. Cordero, originari de Santa Cruz, està convençut que la batalla d'avui no serà per la presidència, sinó pel control del Senat. "L'objectiu de l'oposició -explicat Cordero- és impedir que el MAS aconsegueixi el control de la futura assemblea".
Desenes de lleis
La majoria parlamentària serà imprescindible per al segon període de Morales. "Per aplicar la nova Constitució (promulgada amb el referèndum de gener del 2009), el govern necessita aprovar desenes de lleis en només 180 dies. Seria una tasca titànica per a l'executiu, si no comptés amb el control del Parlament", manté Mayorga. En qualsevol cas, Morales confia que avui els bolivians li faran costat.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.