Oda a Maragall

El magnífic escenari del Palau de la Música va acollir ahir al vespre el Pasqual Maragall més humà. L’home creatiu, trencador i entranyable i el polític que ja avui ocupa un lloc d’honor en la història de Catalunya. Per això, tots els focus de l’escenari es van concentrar a esvair les ombres que s’han pogut escolar entre les pàgines de les seves memòries, Oda inacabada. “Em fa mal que s’interpreti que l’únic que em mou és el ressentiment”, va confessar Maragall. Tant l’expresident com la resta d’intervencions que es van escoltar van negar que existís cap voluntat polèmica en el llibre. La presència del president, José Montilla, i la plana major del PSC ocupant part de les butaques vermelles del palau, feien callar qualsevol rumor d’enfrontament. De fet, Montilla i una part de la cúpula del partit, així com la major part de consellers socialistes del govern, van compartir un sopar organitzat pels editors i la família Maragall al Palau en acabar l’acte.

Tampoc els vells rivals accepten la distància de l’enfrontament. Des de les primeres files de la platea seguia l’homenatge el president de CiU, Artur Mas, i diferents dirigents de la federació nacionalista. Per contra, va sorprendre l’absència del conseller de la vicepresidència, Josep-Lluís Carod Rovira, amb qui Maragall va firmar el Pacte del Tinell. Tampoc hi era el president d’ERC, Joan Puigcercós, ni el president del Parlament, Ernest Benach, per la qual cosa la representació republicana va quedar en mans de la portaveu parlamentaria, Anna Simó. Pel que fa a la representació d’ICV, l’encapçalava Joan Saura amb la regidora Imma Mayol. També hi era present la líder del PP, Alícia Sánchez Camacho. Tot plegat, unes 1.500 persones van seguir l’homenatge al Palau.

“A pesar dels titulars, les memòries no són polèmiques. Són clares i honestes, però també conciliadores”, va proclamar la seva filla Cristina, que va portar a l’escenari la veu de la família, extraordinàriament present en la vida de Maragall. L’exvicepresident del govern Narcís Serra va dibuixar el Maragall més polític. Aquell que a les seves memòries es lamenta d’una manera colpidora, segons admet Serra, de la solitud que arrossega el governant. “És impossible exercir conscientment i honestament el poder sense patir-lo i això queda clar en el llibre”, va reblar l’exlíder del PSC, que va citar García Márquez per afirmar que “el poder s’exerceix però també es pateix”.

L’acte va comptar amb les intervencions de l’exconseller Ferran Mascarell i l’exalcalde de Roma Francesco Rutelli i es van projectar dos vídeos, un amb imatges de la trajectòria política i personal de Maragall i el segon amb salutacions de personalitats d’arreu del món.

L’últim a prendre la paraula va ser Maragall. Va oferir el rostre més desimbolt i divertit de l’orador inspirat que sap posar-se el públic a la butxaca. Però també el més intimista, sobretot en el reconeixement a la família que li fa costat. Rere l’expresident, el testimoni de les seves paraules: “Sóc una persona afortunada. Visc a la mateixa casa on vaig néixer envoltat de les persones estimades i gaudeixo d’afecte entre els meus conciutadans, cosa que em protegirà de l’oblit”.