IU no aconsegueix pactar un líder per l'enroc del PCE
Si res no canvia en les properes hores, la novena assemblea federal d’Esquerra Unida acabarà aquest diumenge sense designar qui ha de substituir Gaspar Llamazares com a coordinador general de la formació. I és que, a l’hora de tancar aquesta edició, els tres corrents majoritaris –PCE, IU Oberta i Tercera Via– continuaven negociant sense arribar a un acord en aquesta matèria.
Dins del partit, tothom té clar que cal fer un punt i a part després d’haver tret només un diputat al Congrés a les passades eleccions generals. I el que també s’assumeix és que això només es podrà fer si la nova direcció integra tots els sectors d’IU i ningú se sent marginat. El que passa és que no es posen d’acord en la manera de fer-ho i, sobretot, en qui ha de fer-ho.
El PCE no es mou
La dificultat principal a l’hora d’arribar a un acord ve de la inamovibilitat del PCE. Després d’uns anys en què Llamazares va imposar la seva manera de fer les coses, els comunistes volen fer valer la seva força –són la tendència majoritària amb un 45% aproximadament de suport– i no estan disposats a retirar el seu candidat, Cayo Lara. És per això que avui es presentaran un mínim de quatre llistes al Comitè Polític Federal. La quarta l’encapçala l’alcalde de Marinaleda (Andalusia), Juan Manuel Sánchez Gordillo, i no es descarta una cinquena opció.
Com a contrapartida, el PCE ofereix una direcció col·legiada de sis membres més el coordinador o portaveu, argumentant que això garanteix la pluralitat a l’hora de governar –ells s’estimen més parlar de coordinar– el partit. Però ni IU Oberta, el sector proper a Llamazares, ni la Tercera Via –integrada per EUiA, Madrid i l’Aragó– no accepten aquesta oferta si els comunistes no retiren Lara. A més, tampoc no estan disposats a retirar els seus caps de llista, Inés Sabanés i Joan Josep Nuet, respectivament, i a escollir un coordinador menys contaminat.
Acord en la línia política
En canvi, on sí que hi ha acord és en els postulats que s’assumiran d’ara en endavant. Ho demostra el resultat de la votació a l’hora d’aprovar la Declaració de Rivas, que deu el nom al feu d’IU a Madrid on se celebra l’assemblea. El text va rebre 606 vots a favor o, el que és el mateix, un 90% de suport. Només 16 persones van votar-hi en contra i 51 es van abstenir.
En aquest document es fixa com a objectiu que Esquerra Unida sigui una “força mobilitzadora” davant les dificultats econòmiques. Especialment, en un moment que defineixen com la “primera crisi del capitalisme mundial”. I és que, des del seu punt de vista, el PSOE i per descomptat el PP no hi poden oferir alternatives.
