El nou pastís d'Esquerra

Fa quatre mesos es va convertir en el nou president d’Esquerra amb el 37% del suport de la militància, un percentatge a priori reduït que va posar en qüestió la històrica tesi segons la qual Joan Puigcercós era qui controlava tot el que es coïa a ERC, mentre que Josep-Lluís Carod-Rovira era qui millor articulava el discurs de cara als electors. Però quan ahir els republicans van tancar la sèrie de congressos territorials posteriors a l’assemblea nacional, i, deixant de banda el component de vot en clau local present sempre en assemblees d’aquestes característiques, d’entrada se’n poden treure dues conclusions: al marge de Barcelona –territori vedat a Puigcercós que tornarà a governar l’equip de Jordi Portabella, amb Oriol Amorós al capdavant–, el president d’ERC controla la major part del territori.

Els candidats del líder republicà presideixen nou de les dotze federacions i, llevat de la capital catalana, a les altres tenen representació en l’executiva. L’altra consideració és que els crítics, que no han aconseguit els seus objectius al territori i solament presidiran la regional del Camp de Tarragona, es mantenen com a oposició amb un suport repartit sobre el mapa i considerable en zones com Lleida i l’Alt Pirineu. Són els dos congressos que els republicans van celebrar ahir i que van acabar al plat de la balança de Puigcercós.

A la capital del Segrià, el candidat del president de la formació, Àngel Vidal, va guanyar l’home de Joan Carretero –Jaume Fernàndez–, que tenia el suport dels carodistes, per 37 vots. I a l’Alt Pirineu, la candidata de Puigcercós es va imposar al congrés per 82 vots a 66, que són els que va obtenir Xavier Porta. Els pactes han estat de geometria variable i, si a Lleida Carod ha donat suport a la llista de Carretero, al Camp de Tarragona –feu indiscutible de l’expresident republicà i ara vicepresident del govern abans del congrés– els crítics han agafat les regnes de la federació amb el suport del sector de Puigcercós. Amb una participació històrica en l’assemblea del 18 de setembre, la llista encapçalada pel membre de Reagrupament Albert Pereira va superar per 12 vots la d’Adam Manyé, una derrota de l’anomenat clan de l’avellana que va significar un revés per al vicepresident si els resultats s’analitzen en clau de primàries. Carod, a banda, manté el control de l’Ebre.

Presents a l’executiva
Més enllà de la vinculació a les famílies i sectors, la major part de les executives territorials neixen amb un component considerable de renovació, no solament perquè hi predominen els relleus generacionals, sinó també perquè bona part dels nous presidents regionals no s’incorporen a la nova feina des de càrrecs orgànics. És part de l’estratègia que, segons fonts pròximes a Puigcercós, vol dur a terme l’entorn del president republicà, en un intent de fer neteja i intentar recuperar el suport perdut a la recerca de la majoria del partit. I és que tenir gairebé totes les porcions del pastís no necessàriament vol dir disposar de les més grosses, ni tampoc de les més llamineres. Barcelona, amb 1.500 militants censats dels prop de 10.000 amb què compta el partit, es resisteix al líder republicà i l’oposició a la direcció de la federació la canalitzen els crítics. De fet, el seu aspirant a presidir-la, Xavier Florensa, va quedar tercer –també al casal on milita Puigcercós.

Un panorama similar hi ha al Camp de Tarragona, on Carretero va obtenir a les primàries del juny el suport de 177 militants per davant dels 73 de Puigcercós. Així, el president republicà controla la major part de les federacions, però en termes absoluts la victòria de les seves candidatures es tradueix en 1.004 vots. La regió metropolitana de Barcelona és la que li proporciona més suport. 309 vots va obtenir el candidat afí al president dels republicans, Eduard Suàrez.

Tots els presidents regionals tenen una cadira a l’executiva del partit, de manera que Puigcercós encara hi reforça la seva majoria. Llevat de Carod, Benach i Portabella –que hi són pel càrrec institucional que ocupen– i de Pereira, la resta de membres de la direcció són afins al president d’ERC.