Política

La indústria taurina, en decadència

Les enquestes als països amb corrides mostren el descens de l'interès pels toros entre la població i els mateixos polítics, que arreu del món intenten abolir l'espectacle

Els amants de la tauromàquia argumenten que la lídia és una tradició, un art, una modalitat d'enfrontament noble i equilibrat. També diuen que no hi ha maltractament i que el toro viu millor que els animals criats únicament per al consum de carn. Mantenen que no és un tema a discutir perquè no és prioritari, primer s'ha d'eradicar la pobresa, millorar l'educació, dotar de més recursos la sanitat. Asseguren que els toros són clau en la indústria turística estatal i que les corrides són la fiesta nacional, el símbol, i que per tant actuar-hi en contra és actuar en contra d'Espanya.

Però tots aquests arguments cauen davant la decadència del món taurí arreu del món. Ho demostren les xifres  –2.000 toros de lídia d'excedent, descens de la recaptació en taquilles, públic major de 50 anys, retallades en les ajudes– i les mesures legislatives que diferents països proven de tirar endavant.

A Catalunya, la pèrdua de suport social dels toros és evident. Segons explica la plataforma Prou, l'any 2006 Pedro Balañá, propietari de la Monumental, ja va voler tancar la plaça –l'única en tot l'Estat que no rep subvencions de forma directa– fart de perdre milions cada any. La indústria taurina es va mobilitzar immediatament i, a la fi, es va arribar a un acord amb Casa Matilla, els actuals gestors de la temporada de Barcelona, que es dediquen a la ramaderia a Salamanca. 

L'última enquesta Gallup referent al món taurí, de l'any 2006, revela que només el 31% dels ciutadans de l'Estat es mostren interessats en les corrides, mentre que un 68,8% no en volen saber res. Només un 0,2% s'absté de contestar. Els resultats suposen una contínua tendència en descens de l'interès per aquest espectacle, en comparació a les enquestes anteriors. I és que a principis dels anys 70, els seguidors eren el 55%. En els 80, aquest col·lectiu no arribava al 50% i en els anys 90 les xifres d'afeccionats ja es van situar sobre el 30%. Aquest any 2009, segons el ministeri d'Interior, es van celebrar a l'Estat 891 festes relacionades amb toros, 354 menys que l'any anterior.

Fora de l'Estat
La mateixa tendència demostren alguns sondejos d'opinió al món. CAS, l'organització internacional més gran que lluita per l'abolició de la tauromàquia, va organitzar una enquesta al Perú el desembre del 2008: les dades van mostrar que el 68% dels habitants estaven contra les corrides. Els resultats a l'Equador, el setembre del 2009, deien que un 77% dels equatorians opina el mateix.

A mesura que el nombre dels que rebutgen la tauromàquia segueix creixent i la xifra d'afeccionats baixa, més polítics s'hi pronuncien en contra, tal com ho demostra la quantitat de municipis i de països que s'han declarat contra les corrides. A més, a Veneçuela ja s'estan recollint firmes en contra de l'espectacle per presentar-les al govern d'Hugo Chávez, a Colòmbia es va intentar desplegar una mesura legislativa que va ser tombada i a Mèxic, el Partit Revolucionari Institucional (PRI) va presentar una iniciativa de decret per reformar la Llei de Celebració d'Espectacles Públics al DF, però no va prosperar. Amb tot, en aquest país, a l'Estat de Chiapas, han aconseguit prohibir el març passat l'entrada als menors de 18 anys a les corrides de toros tenint en compte els riscos "físics i psicològics".

El fet que la tauromàquia sigui cada cop menys popular als països amb corrides, ha provocat que la indústria taurina intenti exportar el negoci sense èxit. Les protestes internacionals han aconseguit que no se'n facin a Cuba, Rússia, Kazasjastan, Polònia o Iraq.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.