L'MTC no acaba de fugir
La Moncloa dilata el debat després d'haver frenat la setmana passada l'adjudicació a Zarra
L'opció catalana seguirà viva fins que el consell de ministres no faci pública la decisió final
La ubicació del polèmic magatzem temporal centralitzat (MTC) pot acabar provocant un daltabaix dins el Consell de Ministres si el titular d'Indústria, Miguel Sebastián, perd la partida davant la totpoderosa vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega. Sebastián de moment es manté ferm en la defensa d'ubicar-lo a Zarra, al País Valencià, i pretén que el gabinet de José Luis Rodríguez Zapatero ho resolgui immediatament. Ahir al vespre, però, la Moncloa afirmava que no és a l'agenda d'avui del Consell de Ministres la decisió sobre la ubicació, si bé no descartava que hi hagi debat.
Davant d'això, si venç l'estratègia de deixar adormir la qüestió unes setmanes, i més concretament fins després del 28-N, voldrà dir que Ascó té molts números per acollir l'MTC perquè, segons apunten fons de la Moncloa, un cop superada la batalla electoral a Catalunya, “oi que se'n podria tornar a parlar?” Són del parer que un nou govern i, sobretot, un nou Parlament, no té per què avalar el veto de la cambra a la candidatura d'Ascó.
Fa vuit dies el municipi català quedava lluny dels objectius del govern espanyol, ja que encara que tècnicament es considera una de les millors places, si no l'òptima, el pes que la part política juga en la decisió final feia que la balança s'inclinés clarament a favor de Zarra. Però després d'un tens Consell de Ministres en el qual es va aturar en sec la designació del municipi valencià i veient els estirabots que dia sí i dia també deixa anar el ministre d'Indústria –que no amaga el seu enuig per la desautorització que va patir per part de De la Vega– tot plegat ha tornat a obrir la porta a les especulacions sobre si el futur del cementiri nuclear és realment Zarra.
Sebastián, en tot cas, no dissimula que té pressa perquè es prengui la decisió, i fa dos dies que va dient que tot és a punt perquè es validi la seva feina. Fons de la Moncloa, però, insistien ahir al matí que encara no s'ha rebut l'informe jurídic que es va encarregar per garantir-se que l'Estat té plenes competències per construir el magatzem i que quedarà blindat davant un hipotètic boicot del govern valencià per endarrerir o aturar les obres. A banda, s'hi afegeix el fet que l'ajuntament de Zarra encara no ha aclarit del tot una fosca qüestió de la venda i requalificació dels terrenys on ha de situar-se el magatzem. L'informe, però, ahir ja estava en mans del Ministeri de Justícia.
De fet, el principal cavall de batalla de la discussió de divendres al Consell de Ministres va ser el fet que Sebastián hagués trucat al País Valencià per anunciar que el magatzem anava a Zarra sense haver-ho debatut primer amb la resta de ministres i, sobretot, sense haver-ho negociat prèviament amb el president de la Generalitat, Francisco Camps. Sebastián va explicar que havia trucat sis vegades a Camps però que no es posava al telèfon, així que va optar per comunicar-ho a un membre del seu gabinet. Això no va impedir que el govern valencià anunciés que no accepta el projecte i que pensa impugnar-lo, quan el ministeri d'Indústria havia triat Zarra precisament perquè era l'únic territori candidat a acollir el cementiri que no tenia un mandat parlamentari en contra ni havia fet cap pronunciament solemne del president del País Valencià rebutjant el projecte. De fet, avui Camps encara no ha dit res, si bé ha enviat diferents consellers a queixar-se públicament de la decisió.
Amb aquest panorama, fonts properes a Sebastián afirmen que al final serà Zapatero qui haurà de desempatar entre els ministres partidaris i els detractors d'enviar-ho a Zarra o Ascó, si bé aquesta darrera opció ningú no la pronuncia obertament. Això sí, en totes les converses es recorda que el municipi català ha quedat a “escasses dècimes” del valencià en valoració. Des del PSC, en canvi, continuen convençuts que el cementiri segueix lluny d'Ascó i confien que la decisió es prengui abans del 28-M, perquè si no, l'ombra del dubte interferirà en una campanya de la qual el cementiri nuclear havia de quedar fora.