Política

Eleccions

Campanya amb internet

Els candidats, a la recerca del perfil 2.0

Els caps de llista tenen clar que han d'estar a la xarxa per força i interactuar amb els usuaris

Els partits recullen als seus programes propostes que reben per internet

La del 28-N serà la primera gran campanya electoral bidireccional

Els candidatsno tenen Twitter, perquè asseguren que els falta temps
per actualitzar-lo

De la cam­pa­nya a inter­net a la cam­pa­nya amb inter­net. Un sim­ple canvi de pre­po­sició que sig­ni­fica una gran evo­lució per als estra­tegs elec­to­rals. La xarxa ha dei­xat de ser un vehi­cle que només dis­tribuïa infor­mació i s'ha con­ver­tit en un canal interac­tiu amb feed­back, la deno­mi­nada bidi­rec­ci­o­na­li­tat. És la filo­so­fia de les xar­xes soci­als i aquest és el gran filó que volen apro­fi­tar totes les for­ma­ci­ons. El feno­men del 2.0. Parau­les com Face­book, Twit­ter, blog o Flickr esta­ran més que pre­sents en aquests comi­cis en què els polítics han de tenir un con­tacte directe i recíproc amb els inter­nau­tes. És per això que nave­gant pel Twit­ter ja ens podem acos­tu­mar a tro­bar expres­si­ons com #28N. Es tracta d'una manera de clas­si­fi­car les temàtiques perquè els usu­a­ris que par­lin d'una mateixa qüestió es puguin tro­bar. En aquest cas serien les elec­ci­ons. Són les eti­que­tes o hash­tag.

Els par­tits ja fa temps que pre­pa­ren la seva estratègia. Cap no es vol que­dar enrere. Tots els can­di­dats tenen el seu per­fil a Face­book, que inten­ten actu­a­lit­zar el màxim pos­si­ble. També asse­gu­ren que es lle­gei­xen la majo­ria de mis­sat­ges per conèixer l'opinió de la gent. Els blogs són una altra de les seves eines, men­tre que el Twit­ter queda arra­co­nat. Cap no en té. El motiu? Es tracta d'un sis­tema que mereix una actu­a­lit­zació cons­tant i molta més dedi­cació. Per exem­ple, el líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, l'ha aban­do­nat perquè no tenia prou temps per por­tar-lo al dia.

Però inter­net no és la pana­cea i també té els seus perills. Els par­tits no poden con­tro­lar tot el que diuen els seus mili­tants i després es tro­ben en embo­lics com el que va pro­vo­car l'euro­di­pu­tat de CiU, Ramon Tre­mosa, que en el seu blog i a Face­book va apun­tar que “Mon­ti­lla és el pre­si­dent que Franco som­ni­ava per a una Cata­lu­nya en democràcia”. Tre­mosa es refe­ria al fet que les elec­ci­ons coin­ci­dei­xin amb el cap de set­mana del Barça-Madrid i ho com­pa­rava amb l'època en què Franco tapava la seva política amb el fut­bol.

Són les vir­tuts i els defec­tes de la gran xarxa.

Mon­ti­lla a la but­xaca #28N

Una de les dar­re­res nove­tats que ha impul­sat el PSC és Pre­si­dent Mon­ti­lla a la but­xaca. Es tracta d'una eina de difusió per a telèfons mòbils que fa arri­bar als usu­a­ris tota la infor­mació que hi ha sobre Mon­ti­lla i també sobre la cam­pa­nya.

Els soci­a­lis­tes, segons explica la res­pon­sa­ble de l'acció política a la xarxa, Jor­dina Frei­xa­net, tenen la “cre­a­ti­vi­tat” i la “par­ti­ci­pació” com a prin­ci­pals vir­tuts en el 2.0. És en aquest con­text en què s'ha ideat el web www.​sociates.​cat, que ser­veix per arri­bar als elec­tors més impli­cats en aquest feno­men i que té un dis­seny molt més desen­fa­dat en com­pa­ració amb la pàgina ins­ti­tu­ci­o­nal.

En aquest web pro­gre s'hi poden tro­bar pro­pos­tes tan curi­o­ses com una sèrie de foto­gra­fies que la gent envia des de tots els racons del món fent un gest amb la mà que emula la M de Mon­ti­lla. També fan una crida als inter­nau­tes perquè expli­quin la seva visió sobre l'obra que ha fet el govern i posin èmfasi en “el canvi real”, un dels eslògans soci­a­lis­tes. “Estem davant d'un canvi de men­ta­li­tat i de con­cepte. Es deixa par­lar a la gent i se l'escolta. Espe­rem que aquest 2.0 vin­gui per que­dar-se”, des­taca Frei­xa­net. El PSC manté que, a diferència del seu opo­si­tor, CiU, no fa ser­vir la xarxa com una “gran empresa de publi­ci­tat”, sinó com un canal més interac­tiu.

La tera­nyina de CiU #28N

La cam­pa­nya de Barack Obama ha estat un dels grans refe­rents per a CiU a l'hora de plan­tar bata­lla en el camp del cibe­res­pai. La nineta dels ulls dels con­ver­gents és la “xarxa social ver­ti­cal”, una tera­nyina bate­jada com a cati­vis­tes. Es tracta d'un punt de tro­bada que ser­veix per orga­nit­zar i con­cen­trar en una sola apli­cació les pla­ta­for­mes com Flickr, You­Tube, Twit­ter o Face­book. A més, els naci­o­na­lis­tes han inten­tat que els mili­tants s'impli­quin en aquesta nova cul­tura i és per això que van edi­tar un manual de cibe­rac­ti­visme en què dona­ven con­sells per a un bon ús d'inter­net. “Volem que els nos­tres valors cir­cu­lin a la xarxa. La cam­pa­nya digi­tal és que es parli de nosal­tres”, comenta el cap d'infor­mació de CiU, Roc Fernández, el qual afe­geix: “La política té un termòmetre que fins ara no teníem. Amb els comen­ta­ris de la gent al car­rer podem saber què pen­sen”.

A més, CDC té apli­cació per a mòbils i un web –que pro­pugna el canvi que ha de començar després dels comi­cis– en què també demana la par­ti­ci­pació de la gent perquè els enviï pro­pos­tes. A inter­net, doncs, també xoquen els lemes dels dos grans par­tits. Quin és el canvi? L'actual, el del tri­par­tit, o el que ha de venir, el de CiU?

Una altra fórmula de la qual es vana­glo­ria CiU és el vide­o­blog d'Artur Mas que es va posar en marxa l'any 2006. “Volíem poten­ciar el Mas no polític en un moment en què hi havia certs clixés con­tra ell”, rebla Fernández.

Les tres potes d'ERC #28N

Els repu­bli­cans basen la seva estratègia a inter­net en tres ves­sants: escol­tar l'audiència i incor­po­rar algu­nes de les seves pro­pos­tes; fer tests als inter­nau­tes per conèixer la seva opinió sobre deter­mi­nats temes i enviar infor­mació a tots els afi­li­ats. Aques­tes potes es com­ple­men­ten amb una altra con­signa que ERC vol que tots els mili­tants s'apli­quin: “sigues tu mateix a la xarxa”.

El por­ta­veu dels repu­bli­cans i res­pon­sa­ble del par­tit en aquest sec­tor, Ignasi Llo­rente, explica una anècdota rela­ci­o­nada amb el face­book de Joan Puig­cercós: “Els usu­a­ris molts de cops es pre­gun­ta­ven si era el mateix Puig­cercós qui actu­a­lit­zava el seu face­book fins que un diu­menge va pen­jar una recepta d'arròs, i lla­vors vam rebre 50 o 60 comen­ta­ris dient que ara s'havien ado­nat que era ell qui escri­via”.

La cam­pa­nya elec­to­ral d'ERC, com la resta de for­ma­ci­ons, vol ser la més “interac­tiva” pos­si­ble i aquí és on entra en joc el domini www.​decideixes.​cat. “Si una de les nos­tres filo­so­fies és el dret a deci­dir, inter­net també ho ha de plas­mar”, des­taca Llo­rente. En aquest web, ERC recull pro­pos­tes sobre el pro­grama elec­to­ral i també té obert un con­curs perquè joves cre­a­dors rea­lit­zin un espot per a les elec­ci­ons.

La cre­di­bi­li­tat d'Her­rera #28N

ICV no vol des­ve­lar gaire les línies que seguirà la seva cam­pa­nya 2.0, però sí que asse­gu­ren que una bona part es basarà en la “cre­di­bi­li­tat” del can­di­dat, Joan Her­rera, a inter­net. “És una per­sona que fa tres anys que està a la xarxa i sem­pre con­testa els seus mis­sat­ges. Fins i tot ha apro­fi­tat algu­nes reco­ma­na­ci­ons que li han fet a Face­book per for­mu­lar pre­gun­tes al Congrés”, remarca la res­pon­sa­ble de les xar­xes soci­als d'Ini­ci­a­tiva, Eva Marín.

Els eco­so­ci­a­lis­tes inten­ta­ran mobi­lit­zar el seu elec­to­rat a través d'inter­net i fa pocs mesos ja van començar a reco­llir ini­ci­a­ti­ves dels inter­nau­tes per tal d'incloure-les al seu pro­grama elec­to­ral, que ja s'ha apro­vat. “En cam­pa­nya volem con­nec­tar la rea­li­tat vir­tual i la real”, afe­geix Marín.

Volun­ta­ris popu­lars #28N

El PP pre­su­meix de la força que tenen els seus volun­ta­ris al cibe­res­pai. Un grup de per­so­nes afins als popu­lars van aple­gar-se amb la intenció de poten­ciar aquesta marca a inter­net, sobre­tot entre els més joves. Es tracta del grup popu­la­res en la red, que tenen un per­fil a Face­book i també un web. En la seva pàgina de Face­book dei­xen clara la seva missió: “Es bus­quen per­so­nes voluntàries per a peri­llosa missió: defen­sar Cata­lu­nya i Espa­nya”. Per la seva part, la direcció del PP també té clar que ha de poten­ciar el web i les xar­xes soci­als, tant les del par­tit com les de la can­di­data, Alícia Sánchez-Camacho. També té pre­vist enge­gar un vide­o­blog de Sánchez-Camacho i un xat en què la cap de llista con­tes­tarà als usu­a­ris. “Inter­net és bàsic i fona­men­tal. Té el gran avan­tatge que llan­ces un pro­jecte i de seguida ja saps si té accep­tació”, indica el secre­tari gene­ral del PP a Cata­lu­nya, Jordi Cor­net.

L'arma dels més petits #28N

Els par­tits extra­par­la­men­ta­ris han tro­bat un excel·lent aliat en la xarxa tenint en compte que, sovint, tenen un espai reduït en els mit­jans de comu­ni­cació con­ven­ci­o­nals. Els ser­veix per difon­dre la infor­mació que volen i per inten­tar arri­bar a tot arreu. L'exem­ple serien Rea­gru­pa­ment o Soli­da­ri­tat Cata­lana per la Inde­pendència, que actu­a­lit­zen cons­tant­ment els seus webs amb notícies, foto­gra­fies, pro­pos­tes o comen­ta­ris dels sim­pa­tit­zants.

L'expre­si­dent del Barça, Joan Laporta, també va fer ser­vir les vir­tuts d'inter­net per atraure l'atenció. En un moment en què encara ocu­pava la llotja del Camp Nou i s'espe­cu­lava amb la pos­si­bi­li­tat que entrés en política, va pre­pa­rar un web en què va incloure un comp­ta­dor per anun­ciar quan es posa­ria en marxa el seu pro­jecte. El dia D, el web es va col·lap­sar davant de la mul­ti­tud de visi­tes que va rebre, tot i que el seu mis­satge va ser més aviat dece­be­dor i en aquells moments no acla­ria si es pre­sen­ta­ria als comi­cis, tal com al final ha aca­bat pas­sant.

5.000
amics
és el màxim que pots tenir en una pàgina d'amistats de Facebook. Com que els candidats ja han arribat a aquesta xifra o hi estan a prop, els seus estrategs electorals els han obert una fan page o pàgina d'admiradors, que no té cap límit.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.