Debat i deslocalització política

Francament, quan fa uns dies es va saber que una de les condicions del PSC per fer el cara a cara Montilla-Mas era que es fes també en castellà, vaig pensar que es tractava d'una maniobra d'intoxicació de la factoria del general Patton Madí. Em va semblar hàbil –col·locava els socialistes catalans apartats de la centralitat política, en l'extraradi polític on habiten els Ciutadans d'Albert Rivera–, però arriscat –generar un conflicte lingüístic ni sembla d'allò més responsable, ni beneficia la cohesió social de Catalunya.

La meva sorpresa ha estat majúscula quan el mateix PSC ha admès que, en aquesta ocasió, la malèvola creativitat del maquiavèl·lic Madí estava de pont i que era el Bambi Collboni –cap de campanya del PSC– el que es proposava suplantar la personalitat ideològica dels Ribera, Boadella, De Carreras o Vidal-Quadras. Investit en el seu paper d'estrateg i intentant emular les arts del creador d'El príncep, Collboni ha pensat que una polèmica lingüística pot ajudar el seu cap, José Montilla, a guanyar vots al PP, C's o fins i tot a l'abstenció; distreure tothom dels problemes reals del país (atur, desinversió, immigració, finançament deficient, manca d'infraestructures...) tot passant de puntetes en la gestió de l'actual govern català.

És bona l'estratègia Collboni de captació del vot Babel i de foragitar el cara a cara? Per a aquest PSC desconegut que descapitalitza el seu sector catalanista (marxa del conseller Castells, trencament amb Ciutadans pel Canvi), que es replega a la conurbació barcelonina i que abraça la deslocalització de la centralitat del país, potser sí. Però per al PSC dels Raventós, Serra, Obiols o Maragall, el que veu de la tradició de Valentí Almirall o Rafael Campalans, ho dubto.