Política

L'Espai Macià

Bressol independentista

Ponent es reivindica com a inici i pont del republicanisme independentista amb dos museus sobre Macià i Companys

Els fan a les Borges Blanques i el Tarròs

Els museus sobreMacià i Companys aspiren a atreure
turisme identitari

Durant la pri­mera mei­tat del segle XX i fins a l'escapçament bru­tal per la dic­ta­dura fran­quista, les ter­res de Lleida van fer una apor­tació deci­siva en el pen­sa­ment i l'arti­cu­lació del repu­bli­ca­nisme cata­la­nista, bres­sol ideològic de bona part de l'inde­pen­den­tisme actual. Les figu­res dels pre­si­dents Fran­cesc Macià (1931-1933) i Lluís Com­panys (1933-1940) en són els exem­ples més il·lus­tra­tius, però no per això prou rei­vin­di­cats ni cone­guts, sobre­tot per les gene­ra­ci­ons més joves. Dos cen­tres d'inter­pre­tació de la seva vida i lle­gat polític volen esme­nar aquesta man­cança, i alhora dina­mit­zar turísti­ca­ment els muni­ci­pis de les Bor­ges Blan­ques i Tor­na­bous.

L'Espai Macià i Cen­tre d'Inter­pre­tació de l'Inde­pen­den­tisme obrirà por­tes el febrer que ve a les Bor­ges. Tot i que vila­noví de nai­xe­ment, els pares de Macià eren bor­gencs i el pre­si­dent va pos­seir des del 1907 fins al 1923 l'acta de dipu­tat per a aquesta cir­cums­cripció. Macià era vene­rat a les Bor­ges, on encara és molt recor­dat amb afecte i enyor. El 1912 uns sis-cents gar­ri­guencs van anar en tren a Madrid a pre­sen­tar la seva can­di­da­tura ja que ell, can­sat que el seus plan­te­ja­ments fos­sin menys­tin­guts, havia anun­ciat que ja no es pre­sen­tava més. Aque­lla mos­tra de suport popu­lar el va fer can­viar d'opinió. “Els néts dels 600 que van anar-hi encara ho recor­den amb devoció; va ser el nai­xe­ment del mite”, explica l'alcalde, Miquel A. Estradé. “Macià encapçala una gene­ració de polítics llei­da­tans que fan la síntesi entre el repu­bli­ca­nisme obrer i el cata­la­nisme d'arrel folklòrica en el bon sen­tit del terme, lli­gant el dis­curs social i naci­o­nal que ara revifa”, afirma Estradé.

L'Espai Macià, al cor d'un barri antic que es pretén dina­mit­zar a par­tir d'aquest equi­pa­ment, bas­teix en un recor­re­gut de dues plan­tes la seva vin­cu­lació a les Bor­ges, el tra­jecte vital i el lle­gat de Macià en clau de pre­sent i futur. Objec­tes, gra­va­ci­ons dels dis­cur­sos, con­text polític i social de l'època amb eines de muse­o­gra­fia interac­tiva, a través del fil con­duc­tor d'un tren, esco­llit com a símbol del camí que els dos pre­si­dents van obrir. L'espai ha cos­tat 1,5 mili­ons, finançats pel pla de Zapa­tero i la con­se­lle­ria de Gover­nació amb fons euro­peus.

Al Tarròs, la vila natal de Com­panys i on es con­serva la casa pai­ral, el maig que ve s'obrirà el Cen­tre d'Inter­pre­tació Lluís Com­panys, que també vol cobrir una “man­cança social i naci­o­nal”, segons el con­se­ller Jordi Ausàs. Amb un pres­su­post i finançament simi­lar al bor­genc, el cen­tre rei­vin­di­carà i per­pe­tuarà la seva memòria, i alhora nar­rarà una etapa cab­dal de la història naci­o­nal i esti­mu­larà la for­mació crítica dels ciu­ta­dans. Ama­deu Ros, l'alcalde de Tor­na­bous (muni­cipi al qual per­tany el Tarròs), ha mani­fes­tat: “Serà un cen­tre actiu per­ma­nent­ment, que, apro­fi­tant les noves tec­no­lo­gies, expli­carà l'obra i el pen­sa­ment de Com­panys. S'hi faran jor­na­des i acti­vi­tats divul­ga­ti­ves”. Es tre­ba­lla perquè els dos cen­tres es pro­mo­ci­o­nin con­jun­ta­ment i atre­guin a aques­tes comar­ques “turisme iden­ti­tari”. L'objec­tiu fona­men­tal no sols és fer un home­natge als pre­si­dents, sinó una “apel·lació als sen­ti­ments per tal de trans­me­tre els anhels d'aquest grup de polítics i recu­pe­rar la memòria històrica d'un camí emprès als anys vint que les noves gene­ra­ci­ons tenen l'opor­tu­ni­tat d'aca­bar”, ha remar­cat Estradé.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.