La passejada amb el candidat
Joan Carretero
Passejada amb Joan Carretero. A Puigcerdà. Bo per als barcelonocentristes. La idea de la sèrie que iniciem és mostrar als lectors els candidats a peu de carrer, saludant ciutadans i interactuant-hi. A Carretero, tanmateix, ningú el para pel carrer. Ben pensat, per què l'haurien d'aturar? A Puigcerdà el coneixen des de fa 23 anys, quan, des del seu Tremp natal, va aconseguir una plaça a l'hospital. Com a molt, l'aturen els pacients per saludar-lo, per informar-lo de l'evolució d'alguna malaltia, però ignoren el Carretero polític. És el doctor.
Malgrat tot, la passejada per Puigcerdà es converteix en una passejada amb l'exalcalde. Ens porta als seus llocs preferits: a una talaia amb vistes esplèndides de la Cerdanya, a l'estany i a molts dels equipaments que va iniciar... Carretero és auster. Sobri de paraules. I de veu, molt: fuma compulsivament.
La primera aturada, entre pipada i pipada, és al carrer Espanya, a la peixateria d'en Gumer Hilario, excapità de l'equip de hoquei. A la família Hilario tenen el cor dividit. El fill de Gumer, Dani, va entrar en política per Carretero. “Li explicava el dèficit fiscal i tota la història”. És regidor d'ERC a Puigcerdà, si bé considera Carretero el “nostre ídol polític”. “Et faràs de Reagrupament?”. Somriu. De moment, no.
El vent bufa fred. Molt fred. Toca cafè. Entrem al bar d'en Llorenç, a tocar de l'hospital. “Només una gota de llet, Llorenç”, li recorda Carretero. Recuperats, reprenem el camí: a l'estany. Passem per davant d'unes cases senyorials. “Les van construir els del teu poble. Eren de la família del doctor Andreu, el de les pastilletes. Van marxar quan van construir el club de golf de la Cerdanya”. Aprofito la calma de l'entorn per parlar de la divisió de l'independentisme. “La vida de l'independentista és bastant tràgica, en els moviments d'independència sempre costa aglutinar-ho tot. Però miri, si durant sis mesos li he ofert a Laporta que vagi al davant i no ha volgut fer-ho, no podrà dir que ha estat un problema de personalismes”. I en Toni Strubell? “Fa un any sabia que existia però ni ens coneixíem”.
Fem marxa enrere de nou cap al poble i sí, per primera vegada, un grup de persones s'acosten a saludar-lo i li desitgen sort. “Són forasters”, aclareix Carretero.
Hora del comiat. “Som al centre geomètric de Puigcerdà, envoltats de serveis molt potents”. El doctor té, malgrat tot, ànima d'alcalde.
Enllaços relacionats
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 02-11-2010, Pàgina 12
- El Punt. Barcelona 02-11-2010, Pàgina 12
- El Punt. Camp de Tarragona 02-11-2010, Pàgina 12
- El Punt. Comarques Gironines 02-11-2010, Pàgina 16
- El Punt. Penedès 02-11-2010, Pàgina 12
- El Punt. Maresme 02-11-2010, Pàgina 12
- El Punt. Vallès Occidental 02-11-2010, Pàgina 12
- Avui 02-11-2010, Pàgina 6