L'altra cara de les llistes
Els número dos
Els segons en la gran cursa catalana
CiU · Joana Ortega nega la idea de tàndem psc · Montserrat Tura compensa el perfil pro PSOE de Corbacho erc · Ernest Benach intenta suturar les ferides del congrés republicà, i es presenta com a complementari de Puigcercós
El número dos de les llistes electorals és el yin del yang, el contrapès, el complement. Per això les direccions dels partits rumien tant qui posen de segon, sabent que se'ls miraran amb lupa. En cas de patacada electoral, abans es veia en el número dos el relleu natural a la direcció. Però com que els partits n'han après, quan van mal dades ara ja mai no posen de segon qui pugui ser el futur adversari del líder portes endins. El segon de les candidatures és un món de matisos.
En el cas de CiU, la segona és la representant d'Unió, el soci petit de la federació. I la direcció socialcristiana ha triat Joana Ortega, que és la portaveu del partit. CiU ha preferit que el número dos no fos la candidata a presidir el Parlament, la veterana Núria de Gispert, sinó situar-hi una persona que no va formar part dels governs de Pujol. Ortega ni tan sols fa tàndem amb Artur Mas, ella mateixa ho reconeix. “Més que de tàndems i personalismes, les candidatures de CiU han de ser enteses com una pinya de persones disposades a sustentar un projecte del tot necessari per redreçar i impulsar el país”, precisa.
La dirigent d'Unió personifica la contribució dels socialcristians a la candidatura de CiU. Però amb Josep Antoni Duran al Congrés això queda diluït en el grup. “Espadaler, Castellà, De Gispert, Vila d'Abadal, Llorens, Recasens, Pelegrí a Lleida, Sala a Tarragona, Ribera a Girona, i molts altres representen Unió arreu del país”, apunta. Segons Ortega, però, Unió no només aporta a CiU noms sinó també el seu ideari socialcristià “per a un projecte de país”, igual com ha fet CDC des del seu pensament plural. “Tothom, sigui d'Unió o de Convergència, home o dona, i ocupi el lloc que ocupi, hi estarà compromès”, promet.
L'actual consellera de Justícia, Montserrat Tura, és la número dos del PSC, on va descavalcar les aspirants Laia Bonet i Rocío Martínez Sampere. José Montilla va preferir situar Tura perquè forma part del grup de dirigents catalanistes del PSC i així compensa l'exministre Celestino Corbacho, el veritable pes pesant del socialisme més vinculat al PSOE. Tura era l'única que podia formar tàndem amb Montilla, ja que Antoni Castells va declinar anar a la candidatura i Ernest Maragall va tenir una dura topada amb el president a causa del tripartit. La consellera és conscient dels equilibris. “Tota la candidatura és important”, insisteix amb politesse, tot i que es va emocionar per la manera càlida com el consell nacional del PSC va rebre la seva designació.
La dirigent socialista evita parlar de dirigents del sector catalanista, i desplaça el debat cap a la militància. “En el debat diari del periodisme, sempre s'hi han de posar noms propis. Però la direcció de qualsevol partit és usufructuària i el projecte, no. Per nosaltres, nació i Estat federal són un debat inajornable, i en això hi coincideixen la immensa majoria de militants”, remarca. No és ara el moment d'obrir el debat. En tot cas apareixerà el 29 de novembre si es confirmen les enquestes.
El número dos d'ERC és l'actual president del Parlament, Ernest Benach, que relleva Josep-Lluís Carod després que la direcció l'hagi separat de la llista. Benach, que pertanyia a l'antic sector de Carod, intenta suturar ferides. És també un clar exemple de tàndem per buscar pau interna. “En el meu cas, és un número dos per significar la unitat del partit com un valor”, reconeix. Benach va ser candidat a la presidència d'ERC en el tens congrés del 2008, enfrontat a Joan Puigcercós. Segons el dirigent republicà, Puigcercós i ell ara no tan sols formen tàndem sinó que són complementaris. “En Joan i jo tenim en certa manera recorreguts paral·lels. Vam entrar tots dos a ERC al 1986, i hem seguit una trajectòria similar. Ell al partit i jo més institucional”, indica.
En el cas del PP, en canvi, no existeix el duet. Alícia Sánchez-Camacho ha posat de número dos el secretari general del partit, Jordi Cornet. És una persona tant de la seva confiança que alhora és el cap de campanya. “Jo no parlo de tàndem, sinó d'equip. Ni a l'Alícia ni a mi ens agraden els personalismes. En els dos anys que fa que som al capdavant de la direcció del PP, hem aconseguit consolidar un projecte sòlid i unit”, assegura.
Dolors Camats és la número dos d'ICV-EUiA. I és l'única que repeteix al mateix lloc de la llista, quan a la capçalera s'ha canviat Joan Saura per Joan Herrera. “ICV ha fet el més difícil en una formació política, que és canviar el número 1. Per a la resta de la candidatura hem estat conservadors”, explica. I arribem així al final. La número dos de Ciutadans és Carmen de Rivera, que l'octubre passat va entrar al Parlament. Està convençuda que continuarà.